Resultats de la cerca

El seu cognom real era Negri Estudià a Milà i debutà a Brescia 1815, però assolí la fama a París 1821 per l’abast excepcional de la seva veu Bellini li confià l’estrena de Norma 1831 i Donizetti les d' Anna Bolena 1830 i L’elisir d’amore 1832 La seva carrera excepcional la convertí en un mite Cantà per tot Europa i es retirà cap al 1850

Prengué l’alternativa a València el 1950 Es caracteritzà per un estil d’alta qualitat artística i per un coratge excepcional L’any 1967 fou la seva darrera temporada completa

Als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 saltà 8,90 m 55 cm més que el rècord mundial precedent Posteriorment ja no pogué acostar-se més a aquella marca excepcional i el 1973 passà al rugbi professional

Format en el bop , evolucionà cap a un estil expressionista i desarticulat, basat en una tècnica excepcional Collaborà i enregistrà amb alguns dels músics més innovadors del seu temps, com JColtrane, F Hubbard, O Coleman i, especialment, CH Mingus Hom el considera un dels principals precursors del free-jazz

Fou deixeble d’Abraham Gottlob Werner i de Humboldt, i és autor d’importants estudis sobre el vulcanisme antic i la tectònica d’Alemanya Fou el primer a descriure el moviment d’ascensió, per compensació isostàtica, de la península escandinava És autor d’un mapa geològic d’Alemanya 1832, d’una qualitat excepcional

Deixeble de Marsick al conservatori de París, obtingué el primer premi el 1896 Féu una brillant carrera internacional El 1905 formà un trio excepcional amb Pau Casals i ACortot El 1943 fundà amb MLong un concurs biennal d’execució musical piano i violí, que porta el seu nom Morí en un accident d’avió

Fou, a Bàrcino, un personatge destacat, a qui foren dedicades una vintena d’inscripcions cas excepcional, datades poc després de l’any 107, per diverses corporacions municipals, com la de Bàrcino i les d’Ausa Vic i Iamo Ciutadella Fou accensus del seu patró, a la memòria del qual féu erigir l' arc de Berà , i sevir augustal de Tàrraco i de Bàrcino

Comandant dels exèrcits taborites hussita a Bohèmia, causà la desfeta al legat papal Cesarini a Domazlice 1431 Diplomàtic excepcional, fou cap de l’ambaixada bohèmia en el concili de Basilea 1433 i continuà les tractacions amb els legats del concili a Praga Dividides les forces hussites, fou vençut a la batalla de Lipany per les forces nobles i burgeses, hussites i catòliques, i morí heroicament

D’origen alemany, es naturalitzà portuguesa a causa del seu matrimoni Dugué a terme una tasca excepcional en el camp de la història literària i de la filologia La seva obra cabdal és l’edició del Cançoner d’Ajuda 1904 En l’obra A Saudade Portuguesa 1914 analitza les constants creadores del geni portuguès Publicà edicions crítiques modèliques de Sà de Miranda i estudis sobre Gil Vicente i la seva escola

Estudia a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma 1885-90 i fou deixeble de Joan Mestre i Ricard Anckerman Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmeroli i Sorolla Fou professor d’art a Palma Conreà especialment el retrat, el paisatgisme i la natura morta, encara que algunes esglésies Mallorca, com l’església de Sant Julià de Campos, compten amb murals seus de temàtica religiosa d’excepcional qualitat