Resultats de la cerca

Interior esquerre, fou un dels grans jugadors del futbol espanyol d’abans i de després de la Guerra Civil Actuà sempre amb l’Oviedo exceptuant la temporada 1939-40 que jugà amb el FC Barcelona, quan la ciutat asturiana estava malmesa a causa del conflicte bèllic Fou sis vegades internacional per Espanya

Desenvolupà la seva carrera al Centre d’Esports Sabadell, entre el 1929 i el 1943, exceptuant el període de la guerra Jugava de mig Fou campió de Catalunya la temporada 1933-34 i disputà la final de Copa del 1935 S’alineà dues vegades amb la selecció catalana Després entrenà el mateix Sabadell en diferents etapes

Jugà en el Futbol Club Barcelona en el període 1933-35, procedent del CD Gran Canaria Interior, disputà 26 partits amb el Barça i marcà 10 gols Guanyà un Campionat de Catalunya 1935 La temporada 1935-36 fitxà pel Girona Futbol Club Hi jugà fins a l’edició 1941-42, exceptuant el darrer període de la Guerra Civil Posteriorment marxà al Betis

És autor de De artibus , obra en la qual recollí enciclopèdicament els coneixements del seu temps El sisè llibre, De arte medica , és l’únic conservat totalment Fou el primer text mèdic donat a la impremta Florència, 1478 i tingué una influència extraordinària en la medicina dels segles següents Constitueix l’aportació mèdica més important — exceptuant l’obra de Galè — de la cultura llatina

Actuava d’interior esquerre Començà en el Badalona, destacà en el Comtal al principi de la dècada de 1960 i, sent jugador del filial blaugrana, disputà 14 partits amistosos amb el primer equip del Barcelona 1961-62 La temporada 1962-63 fou cedit al Racing de Santander Després tornà a jugar al Badalona fins a la seva retirada 1971 exceptuant un període de la temporada 1964-65 que actuà en el Mestalla, filial del València

Conegut com Fran Romero, fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1995-96 on jugà fins la temporada 2006-07, exceptuant les temporades 2001-02 i 2003-04, que fou cedit al Marfil Santa Coloma Durant els últims anys fou el capità de l’equip Jugà diverses temporades a divisió d’honor i aconseguí dos ascensos a aquesta categoria els anys 2000 i 2006 Posteriorment jugà a divisió de plata a l’AE Bellsport 2008

Interior dret, destacà a l’Athletic Club de Bilbao i fitxà pel FC Barcelona 1918-20 Disputà 55 partits amb l’equip blaugrana i marcà 37 gols, incloent-hi breus actuacions en la temporada 1922-23 Obtingué la Copa 1920 i dos Campionats de Catalunya La temporada 1920-21 passà al Martinenc, club en què jugà fins a la temporada 1925-26, exceptuant-ne la de 1923-24, en què fou jugador del RCD Espanyol Disputà un partit amb la selecció catalana

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, després de passar pel Barcelona Atlètic ingressà al primer equip la temporada 1979-80 Disputà tres partits i retornà al filial, on jugà fins el 1984, exceptuant una cessió a l’Europa l’edició 1981-82 Després jugà al Calvo Sotelo 1984-85, Logronyès 1985-89, Sabadell 1989-91 i Europa 1991-92 Les dues últimes temporades amb el Logronyès actuà a primera divisió i superà l’aleshores rècord d’imbatibilitat a camp propi 9 partits que ostentava Zubizarreta

Anomenat Moisés García Fernández, es formà al Cádiz Club de Fútbol Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1993 i hi romangué fins el 2003, exceptuant la temporada 2001-02 que jugà cedit al Rayo Vallecano Les nou temporades que jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol disputà 266 partits de Lliga i aconseguí 30 gols Assolí l’ascens a primera divisió la temporada 1993-94, guanyà una Copa del Rei 2000 i arribà a ser capità de l’equip Es retirà el 2007

Fou un dels quatre collegiats catalans que dirigiren partits la primera edició de la Lliga, la temporada 1928-29 Arbitrà a primera divisió des de l’esmentada temporada fins a l’edició 1944-45, exceptuant el període de la Guerra Civil Combinà les seves actuacions a la màxima categoria dirigint partits de segona divisió i del Campionat de Catalunya, en el qual ja participà des del començament de la dècada dels vint Considerat un dels millors àrbitres de la seva època, fou designat per a arbitrar la final de Copa del 1943