Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Karl Jaspers
Filosofia
Filòsof alemany, exponent de l’existencialisme.
Passà del camp de la psiquiatria a la filosofia, i n'esdevingué professor a Heidelberg 1917 Deposat pels nazis, fou rehabilitat posteriorment, fins que la Universitat de Basilea el cridà com a professor 1948 Concep la filosofia com una “dilucidació de l’existència”, és a dir, com una reflexió total —i no pas objectivadora, com és la reflexió científica— de la condició humana concreta, no abstracta Aquesta condició humana es revela en les “situacions límit” sofrença, corporeïtat, mort, etc Com que aquesta existència diu comunicació entre existents, és a dir, superació de la perspectiva…
Karl-Otto Apel
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a la Universitat de Frankfurt del Main A partir de l' a priori de la ‘comunitat de comunicació’, i de la filosofia del llenguatge de Wittgenstein, elaborà una síntesi filosòfica — Transformation der Philosophie 1973— amb les aportacions de la fenomenologia, l’existencialisme i l’hermenèutica
Raúl Brandāo
Literatura
Escriptor portuguès.
Fou un precusor de l’existencialisme, de la literatura de l’absurd, etc, principalment amb les novelles A farsa 1903, Os pobres 1906, Humus 1917, O pobre de pedir 1931, etc Escriví també teatre d’avantguarda Teatro 1923 Com a poeta creà un estil molt personal, ple de metàfores, i en el qual la tendresa alterna amb la ironia i el sarcasme
Scipione
Pintura
Pseudònim de Luigi Bonichi, pintor italià.
Sensible a la incipient revaloració de l’art barroc, tingué un model, El Greco, i una obsessió, Roma, que li serviren per a formular una visió fosca i fantasmagòrica de la realitat que l’envoltava, amb un existencialisme pessimista subjacent, angoixat, dolorós, però molt sensual N'és un bon exemple El cardenal Vannutelli 1929, Galleria d’Arte Moderna, Roma Morí en un sanatori
José Gaos
Filosofia
Filòsof.
Professor a Madrid i a Mèxic, on s’exilià el 1939, excellí en l’estudi de la història de les idees Bé que rebutjà d’ésser inclòs en l’existencialisme, en les seves anàlisis empra conceptes procedents d’aquest moviment, especialment de Heidegger, que traduí Escriví La filosofía de Maimónides 1940, Filosofía de la filosofía e historia de la filosofía 1947, Orígenes de la filosofía y de su historia 1960 i Filosofía contemporánea 1962
Vergílio Ferreira
Literatura
Novel·lista portuguès.
Conreà la novella neorealista O Caminho fica longe ‘El camí és lluny’, 1943 L’existencialisme francès marcà la seva obra posterior Mudança 1949, i els contes A face sangrenta 1953 El seu primer èxit fou Aparição 1959 Alegria breve 1965, Nítido nulo 1971, Signo sinal 1979 i Para sempre 1983 són una elaboració personal dels temes de la mort i la solitud Escriví assaigs notables Espaço do invisível I , 1965 i Invocação ao meu corpo , 1969 i un diari Conta-corrente, 1980-83
Maurice Merleau-Ponty
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Lió 1945-49 i a la Sorbona 1949-52, succeí Louis Lavelle al Collège de France Dedicat de primer a la fenomenologia Structure du comportement, 1941, i Phénoménologie de la perception , 1945, participà amb JP Sartre i Simone de Beauvoir en la fundació de la revista “Les Temps Modernes” 1945 i definí la moral política de l’existencialisme a Humanisme et terreur 1947 Distanciat de Sartre 1953, cercà les vies d’una esquerra no comunista i criticà el marxisme escolàstic a Les aventures de la dialectique 1955
Jean Wahl
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a la Sorbona, féu de la filosofia un art com a actitud dialèctica i interrogativa, més que no pas una ciència, i estudià, reinterpretant-los, autors i corrents com ara Descartes 1920, Plató 1930, Hegel Le malheur de la conscience dans la philosophie de Hegel , 1930, Kierkegaard 1938, la filosofia francesa 1946, l’existencialisme 1947 i 1951, Heidegger 1955 i 1959, Husserl 1959 i Nietzsche 1960 Altres obres seves són Vers le concret 1932, Existence humaine et transcendence 1944, The Philosopher's Way 1948 i Traité de métaphysique 1952
Paul Johannes Tillich

Paul Tillich
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Teòleg evangèlic i filòsof alemany, emigrat (1933) als EUA.
Hereu d’influències de l’idealisme i de l’existencialisme, com també del luteranisme i del protestantisme liberal, considera que la qüestió religiosa sorgeix en relació amb els problemes de la concreta situació humana, a la qual les afirmacions teològiques donen respostes pràctiques mètode de correlació Entre les seves obres cal esmentar Religion und Kultur 1925, Die sozialistische Entscheidung ‘La decisió socialista’, 1933, Systematic Theology tres volums, 1951-57, The New Being ‘El nou ésser’, 1956, The Courage to Be ‘El coratge d’ésser’, 1958 i The Eternal Now ‘L’ara etern’,…
Ramon Comas i Maduell
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta Fou promotor de la collecció de poesia “Les Hores Extres” És autor dels reculls poètics Les paraules no basten 1963 i Comptar les bigues 1968, de les novelles Pàtria ignorada 1968 i Rescat d’ambaixadors 1970 —influïdes per l’existencialisme i la moderna novella catòlica—, de les narracions De Gaulle se’n va 1968, i, entre els estudis religiosos, L’Estat i les Esglésies per separat 1971, Vidal i Barraquer Síntesi biogràfica 1977, etc El 1980 fou publicat, pòstumament, el recull de la seva poesia completa Inaudits testimonis