Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Rafael Xambó i Olmos

Rafael Xambó i Olmos
© Veu Revista Cultural de Vicerrectorat d’Extensió Universitària. Universitat d’Alacant
Música
Sociologia
Sociòleg i cantant, conegut per Rafa Xambó.
Llicenciat en psicologia i doctor 1996 en sociologia per la universitat de València, d’on és professor Com a sociòleg s’ha dedicat a l’estudi de la sexualitat L’alliberament sexual dels joves Mite o realitat , 1986 Sexualitat provisional , 1988 i dels mitjans de comunicació al País Valencià, tema sobre el qual ha publicat Dies de premsa La comunicació al País Valencià des de la transició política 1995, la tesi doctoral El sistema comunicatiu valencià 1996, La comunicació al País Valencià De les acaballes del franquisme al 1995′ 1998, Comunicació, política i societat El cas valencià 2001, i…
Xohan Baveca
Literatura
Poeta en llengua galaicoportuguesa.
La seva obra, d’una gran extensió però d’escassa personalitat, és recollida en els cançoners, i utilitza tots els gèneres típics de la poesia galaicoportuguesa
Ferran de Borja i d’Aragó
Història
Militar
Lloctinent d’Aragó (1621-32) i de València (1635-40).
Comte de Mayalde comanador de Montesa Fill de Joan de Borja i de Castro Fou ambaixador extraordinari a Savoia, Venècia, Gènova, Florència i Roma Durant la lloctinència a València contribuí a evitar-hi l’extensió de la revolta del Principat 1640
Tezozómoc
Història
Rei dels tepaneques.
Des de la ciutat d’Azcapotzalco anà dominant la resta de les ciutats rivals, situades a la vall central de Mèxic, fins a unificar l’àrea clau del Mèxic central Els seus dominis assoliren una extensió de cinquanta mil quilòmetres quadrats
Eugène Varlin
Història
Economia
Sindicalista i revolucionari francès.
Obrer enquadernador, fou un dels dirigents de la Primera Internacional, i donà molta importància a l’extensió de la cultura en el proletariat i a la formació per l’acció Membre del comitè central de la Comuna de París 1871, morí afusellat
Tuġluq Fīrūz Shāh III de Delhi
Història
Soldà de Delhi (1351-88).
Militar incompetent, destacà per la liberalització del seu govern extensió dels conreus, millores en el sistema de regs, considerable reducció dels imposts i per la seva ortodòxia afavorí les conversions i perseguí xiïtes i hindús Fundà les ciutats de Fīrūzābād i Jaunpur i féu construir nombroses mesquites i escoles
Aurora Picornell i Femenias

Aurora Picornell
Història
Dirigent comunista.
Destacà a partir del 1931 com a organitzadora del sindicat de Sastresses i posteriorment passà a ésser un dels principals dirigents de la Federació Balear del PCE Companya d’Heriberto Quiñones, tingué un especial paper en l’extensió organitzativa del partit a Menorca el 1934 Detinguda per uns falangistes i empresonada pel juliol del 1936, després fou afusellada
Jaume Aymà i Mayol
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Comunicació
Editor, publicista i professor.
Membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català, fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya Collaborà en La Publicitat , Meridià i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà Des del 1967 dirigí les Edicions Andorra
Anton Diabelli
Disseny i arts gràfiques
Edició
Música
Compositor i editor de música austríac.
Autor de peces didàctiques per a piano, encara en ús, i de sonates, misses, etc El 1824 envià un vals seu a cinquanta compositors d’anomenada entre altres, Liszt, Schubert i el fill de Mozart perquè n'escrivissin una variació cadascun en resultà un aplec molt representatiu del seu temps i, a més, les 32 variacions opus 120, de Beethoven, que per llur extensió foren publicades a part
Joseph Babinski
Metge francès, d’origen polonès, professor a la Salpêtrière de París; tingué una activitat fonamental en el desenvolupament de la neurologia moderna.
Els seus treballs més importants són relatius a la fisiopatologia del cerebel 1892, a la significació de la histèria i a l’estudi del reflex d’extensió dels dits del peu, a causa d’un estímul a la planta, en comptes de la resposta clàssica de flexió signe de Babiński La seva publicació més coneguda és Sur le réflexe cutané plantaire dans certaines affections du système nerveux 1986
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina