Resultats de la cerca

Obtingué el premi Nobel de química l’any 1906 pel fet d’haver aconseguit aïllar per primera vegada el fluor i pel seu descobriment d’un forn elèctric conegut com a forn de Moissan , que permet de fondre òxids metàllics i que féu progressar extraordinàriament la indústria siderúrgica

Les seves investigacions sobre citologia vegetal li permeteren de formular el concepte de meristema regions embrionàries amb cèllules extraordinàriament actives, l’anomenada teoria micellar sobre l’estructura íntima de la fusta i una original visió de l’evolució orgànica, exposada a l’obra Mechanisch-physiologische Theorie der Abstammungslehre ‘Teoria mecanicofisiològica de l’evolució’, 1884

La seva obra, extraordinàriament variada, s’unificà per l’estil, preocupat per la llum i per l’espai, decoratiu i vibrant Fou influït per Pierre Bonnard i per Manet De les seves obres cal destacar els murals del palau de Chaillot 1936, els decorats per al ballet Sylvia 1941, L’alliberament 1944 Obtingué el premi Blumenthal el 1924 i el Carnegie el 1939

Desplegà una activitat extraordinàriament meritòria en pro de la restauració del cenobi i del santuari montserratí, reobert al culte l’any 1844, després de l’exclaustració del 1835 En aquesta darrera data succeí Beda Pérez com a abat general de la congregació de sant Benet de Valladolid, càrrec que conservà fins a la mort i del qual fou l’últim titular

Catedràtic de botànica de la facultat de medicina de Bolonya 1560 i fundador i primer director d’un jardí botànic d’aquesta ciutat 1568, escriví nombroses obres d’història natural extraordinàriament ben illustrades, entre les quals destaquen Ornithologiae 1599-1603, De animalibus insectis 1602, De reliquis animalibus exsanguinibus 1606 La seva farmacopea Antidotarii Bononiensis epitome esdevingué molt famosa i fou el patró d’altres obres semblants

Constituí, amb el seu germà Alessandro, l’Accademia dei Pugni, formada per un grup d’escriptors lluitadors i imbuïts de l’esperit illuminista, que utilitzà com a arma un diari extraordinàriament inquiet, Il Caffè 1764-66, fundat per ell, amb articles de literatura, lingüística, economia, moral, ciències, etc De les seves obres cal remarcar Riflessioni sulle leggi vincolanti 1769, Meditazioni sull’economia politica 1771 i el Discorso sull’indole del piacere e del dolore 1773 El seu germà, Alessandro Verri Milà 1741 — Roma 1816, escriví la novella Le notte romane 1792 i collaborà…

Fou deixeble de Kant, que l’influí Viatjà per diversos països per tal de conèixer llurs investigacions pedagògiques i es posà en relació amb Diderot, D’Alembert i els enciclopedistes A Estrasburg féu amistat amb Goethe, en el qual influí extraordinàriament Influí sobre tota la literatura i ideologia alemanyes, fou un precursor en el camp de la crítica literària i promogué el Sturm und Drang Experimentà els seus postulats pedagògics, donà impuls a la investigació filològica i fixà les bases d’un estudi comparatiu de la religió i la filosofia És autor d' Über die neuere deutsche…

Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova Amb la seva òpera La fattuchiera , que dirigia ell mateix, obtingué un èxit sorollós al Teatre Principal de Barcelona 1838 Fou el primer compositor del país d’estil plenament romàntic —fou anomenat el Bellini català —, fet que li valgué l’entusiasme de la generació jove d’aleshores Pau Piferrer —que l’elogià extraordinàriament des del diari “El Guardia Nacional"—, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Permanyer, etc Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà pocs mesos després la seva carrera Deixà…

Iniciat en la música a la seva vila natal, el 1900 ingressà en l’Escolania de Montserrat Fou deixeble de Manuel Guzmán en les matèries de piano, orgue i harmonia fins el 1907 El 1909 professà al monestir Continuà els seus estudis d’harmonia amb Ramir Escofet i els de contrapunt amb Anselm Ferrer El 1915 exercia de professor a l’Escolania i a partir del 1924, havent de suplir l’organista BM Vilar, es dedicà completament a l’orgue Rebé lliçons de Josep Muset i de Francesc Civil abans d’anar a París, on amplià estudis amb Joseph Bonnet, André Marchal i, especialment, Charles Tournemire, amb qui…

Havent estat ja abans l’ajudant del lloctinent de Catalunya príncep de Darmstadt, fou, el 1704, un dels instigadors del complot austriacista a Barcelona, d’on hagué d’anar-se'n Prengué part en la presa de Gibraltar 1704 Alliberada Barcelona, es destacà extraordinàriament entre els defensors al primer setge de les tropes de Felip V 1706 Combaté els francesos del duc de Noailles, que s’havien infiltrat pel Gironès fins a la Selva el 1709, i ascendí a coronel Posteriorment fou destinat a Sardenya com a cap de la cavalleria imperial de l’illa El 1717, envaïda Sardenya pels…