Resultats de la cerca
Es mostren 1046 resultats
Esteve Fi
Literatura
Pseudònim d’Esteve Canal, que signava també amb el nom d’Estenenot
.
Escriptor popular, autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el Journal Illustré des Pyrénées-Orientales i La Veu del Canigó Animà també grups folklòrics
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn Ismā‘il al-Ǧu‘fi al-Buhārī
Islamisme
Tradicionalista musulmà.
Viatjà pel món islàmic recollint tradicions orals, que classificà temàticament en al-Ǧāmi ‘al-Ṣaḥiḥ ‘El recull veritable’ Compongué també una Ta'rīh ‘Història’, compendi de biografies dels transmissors de tradicions
Àtala
Cristianisme
Fundador i primer abat de Sant Policarp de Rasès (diòcesi de Narbona).
Bé que la seva personalitat històrica és molt confusa, sembla força segur que fugí de la invasió sarraïna i obtingué, per a dur-ne a terme la fundació, un precepte d’immunitat de l’emperador
Sebastià Plaja i Vidal
Economia
Comerciant i terratinent.
Arribà el 1839 a Ponce Puerto Rico, amb el seu germà Ventura, per tal d’incorporar-se a la casa de comerç del seu pare, Bonaventura Plaja i Mas, Plaja Hermanos El 1848 comprà una plantació de sucre i deixà la intervenció directa en el comerç al seu germà, fins que aquest morí el 1855 El 1859 era propietari de la hisenda Guano i de l' estancia Dificultad El 1862, en la seva condició de terratinent adinerat, fou nomenat Consejero de Administración, i el 1869, diputat a les Corts Més tard tornà a Catalunya
Cecília

Santa Cecília, per Simon Vouet, en una pintura de 1626
Cristianisme
Màrtir cristiana, d’autenticitat discutida, venerada a Roma des de la fi del segle V.
Segons la llegenda, vers el 232 fou esposada amb el patrici Valerià, el qual es convertí i respectà la seva virginitat moriren tots dos màrtirs Ja des de la fi de l’edat mitjana fou considerada patrona dels músics i, en especial, de la música religiosa Sota la seva advocació foren fundades congregacions com la Congregazione di Santa Cecilia, de Roma 1566, precedent de l’actual Accademia di Santa Cecilia, confraries professionals de músics la de Barcelona, el 1599 i associacions de concerts com la Caecilian Society, de Londres 1785, que popularitzà els oratoris de Händel i de Haydn L’…
Castellà
Cristianisme
Abat fundador del monestir d’Arles, a la fi del segle VIII.
Sembla que obtingué de Carlemany un precepte d’immunitat per al seu monestir és cert, tanmateix, que n'obtingué un altre de Lluís el Bondadós, que ell anà a visitar al seu palau de Ver el 820
Abū-l-‘Abbās al-Farḡānī
Astronomia
Astrònom àrab.
Conegut també per al-Fargani i pel nom d' Alfraganus, la seva obra Llibre dels estels i dels moviments del cel assolí una gran difusió Fou traduïda a l’hebreu per Jacob Anatoli i al llatí per Joan de Sevilla i Gherardo da Cremona primera edició, impresa a Ferrara el 1493 És autor, també, de dos tractats sobre l’astrolabi al-Kāmil fī-l-asṭurlāb i Fī san'at al-asṭurlāb Calculà les distàncies entre els planetes, que foren vàlides fins a Copèrnic
Domènec Forcadell
Història
Guerriller carlí.
Fou voluntari reialista els anys 1820-23 a les ordres de Romà Chambó, i assolí el grau de tinent En 1833-40 lluità a les ordres de Ramon Cabrera, del qual fou collaborador eficaç al Maestrat El 1837 féu una expedició per terres de Múrcia i ocupà breument Oriola Exiliat a la fi de la primera guerra Carlina, reprengué les armes en la segona, i intentà de revoltar el Maestrat, sense èxit Pel maig del 1848 assolí la victòria de Sant Jaume de Frontanyà Berguedà Hagué d’exiliar-se a la fi de la guerra
Guillem de Rocafull
Història
Militar
Lloctinent general de Mallorca (1558-64).
De temperament indomable i despòtic, aconseguí de dominar de moment les bandositats familiars i garantir l’ordre públic i posar fi al desgovern de la fi de la lloctinència de Gaspar Marrades Davant el perill turc incursió a Alcúdia el 1558, a Sóller el 1561, promogué amb gran energia les obres de fortificació de l’illa —el 1560 encarregà la fortificació de la ciutat de Mallorca a l’enginyer Calvi, el qual inicià una obra de nova planta de gran envergadura—, activitat que vigilà personalment al llarg de tot el litoral No es mobilitzà, en canvi, davant l’atac turc de Ciutadella, a Menorca, el…
‘Alī Aḥmad Sa‘id
Literatura
Poeta i crític sirià.
Es naturalitzà libanès en traslladar-se 1956 a Beirut Un dels homes clau del moviment intellectual àrab contemporani, fundà i collaborà 1956-64 en la revista avantguardista Ši ‘Poesia’ i dirigí després la bimensual Mawāqif ‘Posicions’ És autor de quatre reculls de poesia Qasā’ id ulā ‘Primers poemes’, 1957, Awrāq fī-l-rīh ‘Fulls al vent’, 1958, Agānī Mihyar al-Dimašqī ‘Cançons de Mihyar el de Damasc’, 1961 i Kitāb al-taḥawwulat wa-l-hiǧa fī aqālīm al-nahār wa-l-layl ‘Llibre dels canvis i de la fugida en els climes diürns i nocturns’, 1965 i de diversos volums —entre els nou…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina