Resultats de la cerca

Trinitari calçat 1666, exercí diversos càrrecs directius de l’orde Publicà bon nombre de sermons i oracions fúnebres i l’obra Palma o triunfo celebrado en Jerusalén, representada a València el 1695

Fou autor d’un recull de doctrines i vides de filòsofs, en deu llibres, obra incompleta i que ofereix un material valuós per a conèixer les escoles filosòfiques antigues Personalment devia ésser epicureista Publicà també uns Epigrames fúnebres

Fou vicari general castrense i censor eclesiàstic Fundà la congregació dels Dolors a Vic, a Mataró i en uns altres indrets 1689 i promogué diversos instituts religiosos, entre els quals els oratorians de Sant Felip Neri Publicà diverses oracions fúnebres 1696-1708

Format en el Romanticisme, conreà la lírica Cânticos fúnebres , 1864, la novella Amância , 1844 i el teatre Olgiato , 1841 El seu poema èpic contra el colonialisme portuguès A confederaçaõ dos Tamoios 1856, centrat en un episodi històric del s XVI, provocà una agra polèmica

Publicà, en castellà, ampulloses oracions fúnebres de Caterina Tomàs 1737 i del bisbe Panyelles 1744, i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat , de Ramon Llull Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750

Fou catedràtic de filosofia al Seminari Tridentí de Girona i canonge de la collegiata de Sant Feliu de la mateixa ciutat Subministrà dades importants al redactor de l’ España sagrada i, en recompensa per aquesta tasca, el 1829 fou nomenat corresponsal de la RAH Fou un gran coneixedor dels arxius i de les antiguitats de Girona i Catalunya Els seus escrits impresos es redueixen a sermons, panegírics i oracions fúnebres

Trobador de la gaia ciència, és autor del plec poètic Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya i sequaços d’Antoni Roca 1544, severes amonestacions contra els bandolers, i panegíric del lloctinent de Catalunya marquès d’Aguilar Aquest text fou reproduït per Marià Aguiló en el Cançoneret, 1873-1900 Relacionat amb Pere Serafí , amb qui sostingué retòrics debats poètics segons els models del devinalh , aquest li dedicà un sonet i uns dístics fúnebres 1565

Després de llicenciar-se en medicina, estudià a París, primer pintura i més endavant escultura El seu estil es manifestà ja en les seves primeres obres, i anava madurant-se fins a esdevenir clàssic formes massisses en composició tancada que condensen sia gest instantani o ímpetu arrabassador, moviment sostingut o calma atemporal La seva escala emocional va des de l’humor rústic fins a la contemplació callada Destaquen Dona fregant, Dansaires, El pensador gras i nombrosos monuments fúnebres

Ha traduït del francès, l’italià, el txec i l’alemany Entre els autors que més ha traduït destaquen l’albanès Ismaïl Kadaré, amb Tres cants fúnebres per Kosovo 1999, i els txecs Karel Capek — La guerra de les salamandres 1998— o Bohumil Hrabal — Llengendes i romanços de Cec 2000, en collaboració Amb la traducció de les memòries de JW Goethe, De la meva vida Poesia i veritat , va guanyar el premi de traducció Jaume Vidal i Alcover 2003

Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard la càtedra de teologia després, en fou rector i procanceller Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén Predicà diverses oracions fúnebres , entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal 1818 Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció 1807