Resultats de la cerca

Popularitzà el pseudònim de Dionysios Des de vers el 1915 visqué a Barcelona Afiliat a la FAI —però no a la CNT—, fou conseller de sanitat pública i d’assistència social de la Generalitat setembre-desembre del 1936 Ocupà la vocalia de la FAI dins el Consell d’Economia 1936 i 1938 A la postguerra, s’establí a l’Argentina, i posteriorment tornà a Barcelona

De jove milità a la CNT i impulsà una organització obrera cenetista a Reus Formà part de grups anarquistes com Los Solidarios i Nosotros S’exilià a París arran d’un atemptat contra Martínez Anido i el seu empresonament a Burgos 1924 Tornà a Espanya el 1930 i fou empresonat fins a l’adveniment de la Segona República Identificat plenament amb la FAI, atacà els trentistes i fou partidari d’una revolució i d’una organització armada paramilitar capaç de garantir-la El 1936, s’oposà a la participació de la CNT en el govern de la Generalitat, tot i que posteriorment acceptà de ser…

Fill de família carlina, anà a Barcelona a 16 anys i s’incorporà aviat a la lluita sindical Romangué desterrat a Osca el 1920 i després féu el servei militar a Melilla 1921, d’on fugí per exiliar-se a França Allí, implicat en un atracament social, fou empresonat i condemnat a treballs forçats a les Guaianes, on romangué sis anys Tornà a Barcelona el 1931 i inicialment es mantingué força relacionat amb la FAI el 1932, en ésser empresonat Felipe Alaiz, passà a dirigir “Solidaridad Obrera” Intentà tanmateix d’evitar l’escissió trentista, i en deixar collaborar els caps d’aquesta…

Pròfug, arribà a Catalunya el 1921 i s’uní a Lola Iturbe, futura activista de “Mujeres Libres” El 1924 s’exilià a França, on fou el secretari de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola 1926 i, com a tal, contribuí decisivament a la formació de la FAI el 1927 Tornà a Barcelona amb la Segona República, i fou secretari del comitè peninsular de la FAI i redactor de “Tierra y Libertad” De nou a l’exili francès després del 1939, fou el secretari general del Moviment Llibertari Espanyol, reconstruït el 1943, i posteriorment milità a la denominada CNT “…

Membre del Reial Aeroclub Barcelona Sabadell Aeromodelisme, guanyà el seu primer títol en el Campionat d’Espanya de curses per equips amb Ramon Comas 1962 D’aleshores ençà, ha guanyat més d’una vintena de Campionats d’Espanya de velocitat F2a 1981-83, 1985, 1988-91, 1995-2012, i ha establert diversos rècords estatals de velocitat En l’àmbit internacional, el 1996 guanyà la primera medalla d’or del Campionat del Món en l’especialitat F2a Es proclamà campió d’aquesta competició set vegades més 1998, 2000, 2002, 2004, 2006, 2008, 2012, i guanyà cinc Campionats d’Europa 1981, 1997, 1999, 2003,…

El 1934 accedí a la presidència de la Federació Catalana de Lluita, càrrec que ocupà fins que fou assassinat dos anys després per pistolers de la FAI juntament amb el seu germà Miquel

Es formà amb el Gran Mestre Doc-Fai Wong Professor d’instructors de taitxí a Catalunya Fundà el CE de Lluita Suau i Amable 2007, que fou el primer club esportiu de taitxí de Catalunya

Paleta, formà part el 1931 a Barcelona de la FAI i fou un dels dirigents del Sindicat de la Construcció Pel març del 1932 substituí ÀPestaña com a secretari del comitè nacional de la CNT i participà en la insurrecció del gener del 1933 A l’exili, residí a Mèxic

Obrer ferroviari, el 1936 formà part del comitè peninsular de la FAI Després dels fets de juliol presidí la Junta de Comerç Exterior de la Generalitat i representà la CNT al Consell d’Economia Els anys 1936 i 1937 fou conseller de sanitat i assistència social i signà el decret que instituïa i regulava l’avortament al Principat 1937 A l’exili, participà en la creació del Consell del Moviment Llibertari Perpinyà, 1939

De nom Jaume Bagunyà i Casanovas, ingressà a l’orde dels caputxins Es llicencià en història a Lovaina, i des del 1926 dirigí la revista Estudis Franciscans El 1924 edità la Història de la primacia de la seu de Tarragona, de Jaume Caresmar Especialitzat en Francesc Eiximenis, en transcriví la Doctrina compendiosa 1929 i, amb Norbert d’Ordal i Feliu de Tarragona, tres-cents cinquanta-dos capítols del Terç del crestià 1929-32 Fou assassinat per la FAI