Resultats de la cerca

Fill de Tuthmosis III i Meryetre Hatšepsut distinta de la famosa Hatšepsut, la principal característica del seu govern és la política exterior que portà a terme a l’Àsia per tal de mantenir les conquestes de Tuthmosis III En el decurs de tres campanyes a Síria-Palestina, derrotà set reietons a Takhsy, prop de Kadeš, al S de Síria 1448, combaté Mitanni al centre de Síria 1444 i lluità a Palestina, prop de la plana d’Esdreló 1442 La seva política interior és menys lluïda, com ho demostra l’escassetat de les seves construccions a Núbia Amada, Buhen i Semna, sotmesa des del regnat de Tuthmosis…

En campanyes a Núbia eixamplà les fronteres, sembla que fins a l’illa de Sai Actuà al Sinaí, on fou el primer sobirà de la dinastia en tornar a explotar les mines de turquesa A Síria-Palestina, potser preparà el camí a la campanya posteridor de Tuthmosis I En el pla interior, és famós no tant per les seves construccions a Karnak, Dayr al-Baḥrī, Elefantina, Kawn Umbū i Abidos com per haver creat, sembla, l’equip d’obrers encarregats de construir les tombes de la família reial Fou el primer faraó a separar la tomba del temple funerari

Primer faraó de la dinastia XXX, el nom egipci del qual era Nekhtnebef Destronà Neferites II 380 aC Afrontà, amb èxit, el persa Artaxerxes II, que intentà d’envair el Baix Egipte per recuperar el país, perdut a la mort de Darios II 404 aC a mans d’Amirteu, únic faraó de la dinastia XXVIII Hom li deu algunes obres arquitectòniques importants a Bubastis, a Filé, a Idfû, etc

Tercer i darrer faraó de la dinastia XXX, el nom egipci del qual era Nekhtḥareḥbe Durant una expedició contra els perses a Fenícia, destronà el seu oncle Teos 362-361 aC amb l’ajut d’Agesilau, rei d’Esparta, el qual l’ajudà també a sufocar la insurrecció de la vila de Mendes a la seva tornada a Egipte El 350 aC afrontà, amb èxit, Artaxerxes III, però el 343 aC fou derrotat completament pel sobirà persa, el qual tornà a ocupar Egipte i fundà la dinastia XXXI Fou un gran constructor

Durant el seu regnat estigué sotmès als seus consellers —entre els quals destaca Ay, successor seu—, que el feren tornar a l’ortodòxia amoniana i renunciar al culte d’Aton, instaurat per Akhenaton del qual, segons uns, era fill, mentre que, segons uns altres, el seu pare fou Amenhotep III Abandonà Tall Al-Amārna per Tebes, canvià el seu nom Tutankhaton, i el de la seva muller Ankhesenpaaton, que el canvià per Ankhesenamon El canvi ideològic i polític és testimoniat per l’estela de la Restauració, on es descriu la ruïna dels cultes egipcis fora de l’atonià i llur…

Fill de Nemrat, gran cap dels Ma o Mašwaš, fou, originàriament, cap de la colònia militar líbia d’Heracleòpolis Mort Psusennes II ~945 aC, darrer faraó de la dinastia XXI, inaugurà el període libi dinasties XXII-XXIII S'assegurà el control de l’Alt Egipte nomenant el seu fill Iuput gran sacerdot d’Amon-Ra, càrrec que havia estat hereditari durant la dinastia XXI La nova pràctica fou seguida per altres reis de la dinastia Portà a cap una campanya a Palestina, on s’emparà de Jerusalem ~930 aC i en saquejà el temple la campanya és esmentada a la Bíblia on rep el nom de Šišaq i en un…

Regnà dinou anys, segons el Cànon dels Reis de Torí Envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses, i manà construir la piràmide esglaonada de Sakkara primer exemple de piràmide i d’edifici tot de pedra, la qual fou bastida per l’arquitecte Imhotep

Bastí la tercera piràmide, la més petita, del grup de Gizeh Gaudí, sembla, d’una bona reputació, a diferència de Kheops i Kefren

Fill de Piankhy, succeí el seu germà Šebitku Hom sap molt poca cosa sobre la seva política interior, tret de les construccions a Karnak, on aixecà un quiosc, avui mig destruït, a Medīnat Habu, a Adfu, a Tanis, la seva residència, segons sembla i de la seva religiositat A l’exterior s’enfrontà amb els assiris, perquè aquests cobejaven Egipte o perquè Taharka atiava els estats de Síria-Palestina contra ells Assarhaddon portà a terme 671 aC una campanya en la qual prengué el delta del Nil i el faraó fugí a Tebes Recuperà, però, el nord 669 aC després de la retirada del sobirà assiri…

Fill de Seqenenre Tao II, portà a terme l’expulsió dels hikses, iniciada pel seu germà Kamosis La presa d’ Avaris , capital dels hikses, significà la fi del domini estranger a Egipte i la fundació del Regne Nou 1567-1085 aC Marxà més tard a Àsia, on prengué als hikses la ciutat palestina de Šaruhen Tall al-Far’a 1565 o 1564, amb la qual cosa inicià la política expansionista del Regne Nou Sembla que penetrà, encara, més profundament a Djahy part de Palestina i Fenícia Pel que fa al S, recuperà la Baixa Núbia en el decurs de tres campanyes, en la primera de les quals posà fi al principat de Kuš…