Resultats de la cerca

Fou cofundador del Club Natació Montjuïc El 1959 succeí l’hongarès János Gergely al capdavant de la secció de waterpolo i trencà l’hegemonia del CN Barcelona a Catalunya, tant en categoria femenina 1961 com masculina 1962 Collaborà en la formació dels collegis d’entrenadors català i espanyol, redactant els primers textos tècnics i exercint vuit anys de professor dels cursos federatius En deixar el Montjuïc passà al CN Poble Nou 1971, a la federació catalana 1975 i al CN Sant Feliu 1979

Membre del Club Natació Banyoles, el qual fundà el 1925 amb un grup d’amics quan encara no tenia catorze anys, estigué sempre vinculat al club, primer com a nedador i posteriorment com a directiu en les àrees de natació i de rem Ocupà també càrrecs federatius en rem Conegut amb el sobrenom de Paquel , fou promotor i organitzador de la travessa de l’estany de Banyoles, que se celebra des del 1944, i en la qual s’atorga el trofeu Miquel Masgrau Paquel  al club amb més participants classificats en la prova Li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Especialitzada en patinatge artístic, aconseguí l’or en el Campionat d’Espanya en quatre ocasions 1978-81 i participà en diversos Campionats d’Europa i del Món, on assolí una tercera posició en figures obligatòries i en combinada 1981 També guanyà tres plates i dos bronzes en diversos trofeus internacionals 1978-80 Des del 1991 entrenà medallistes internacionals com Laura Sánchez, Albert Trilla i Carles Gasset, entre d’altres Entre el 1983 i el 2010 impartí cursos de tecnificació en programes federatius i internacionals, amb la participació de diverses seleccions sud-americanes Fou…

S’inicià el 1951 al CN Barcelona, amb Nemesi Ponsati com a responsable Posteriorment, s’entrenà amb Clemente Ruíz de Porras i s’incorporà al FC Barcelona 1956 Fou quatre vegades campió de Catalunya en 400 m 1955-58 i una en decatló 1956 També assolí dos títols estatals de 400 m 1956, 1957, tot i que el segon li feren retornar perquè, segons els responsables federatius, havia optat per la nacionalitat alemanya del seu pare i, per tant, el títol havia de ser per al segon classificat Tot i això, fou més d’una desena de vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els…

Especialitzat en la modalitat d’aigua dolça, desenvolupà la seva activitat a la Societat de Pesca Esportiva Fluvial i Marítima de l’Hospitalet de Llobregat, de la qual fou president Entre diferents càrrecs federatius, destacà com a delegat d’aigua dolça de la federació catalana i com a membre de la comissió delegada de la federació espanyola Aconseguí dues medalles d’or individuals als Campionats d’Espanya celebrats al Llobregat 1989, 1990 Amb la selecció catalana fou medalla d’or 1992 i medalla d’argent 1991 als Campionats d’Espanya Amb el seu club guanyà també la medalla d’or…

El 1920 fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club Ocupà diversos càrrecs en organismes federatius Exercí com a mànager del púgil Tomàs Thomas, que es proclamà campió d’Espanya El 1921 ocupà el càrrec de vicecomptador de la Federació Espanyola d’Esports de Defensa El 1923 es constituí la Federació Catalana de Boxa, de la qual fou vocal adjunt El 1925 abandonà la junta directiva per dedicar-se a l’arbitratge Dirigí més de 2500 combats El 1950 el Collegi Oficial d’Àrbitres li atorgà la medalla de commemoració de les noces d’argent en l’arbitratge El 1967 es retirà de l’…

Fou membre del Reial Club de Tennis del Turó i de diverses juntes directives Participà com a jugador en el Campionat del Món de tennis en pista coberta celebrat a Barcelona el 1923 Fou jutge de proves internacionals de tennis Tingué diversos càrrecs federatius tresorer de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya ALTC 1921, membre del comitè executiu del Campionat del Món 1922-23, representant del seu club a l’ALT de Catalunya 1928-35, tresorer de l’ALT d’Espanya i vocal de codificació a la Reial Federació Espanyola de Tennis El 1953 guanyà la primera medalla al mèrit tennístic de…

A cinc anys arribà a Barcelona Començà a practicar arts marcials xineses a disset anys Primer se centrà en el choy lee fut L’any 1985 conegué el mestre Lam Chuan Ping Així, inicià una sèrie de cursos per a perfeccionar tècniques i formar professors per tot Espanya, juntament amb altres mestres collaboradors del departament de wushu de la Reial Federació Espanyola de Judo i Esports Associats FEJYDA Rebé d’aquest departament el títol de mestre i d’àrbitre estatal de wushu Posteriorment, el 1986 conegué el mestre de taitxí Tung Kuan Yen El 1992 fou nomenat director de l’àrea de taitxí per la…