Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Simon van der Meer
Física
Físic neerlandès.
Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans
George Porter
Química
Químic anglès, titulat lord Porter of Luddenham.
Estudià a la Universitat de Leeds i fou deixeble de RNorrish a Cambridge, amb el qual collaborà en les investigacions encaminades a l’obtenció de reaccions químiques ultraràpides, basades en l’aplicacióde feixos lluminosos ultracurts sobre mostres reaccionants, de manera que es pogguessin determinar els estats intermedis de les reaccions i els seus mecanismes Aquests treballs foren recompensats amb el premi Nobel de química l’any 1967, que compartiren amb l’alemany MEigen S'especialitzà posteriorment en l’estudi de la fotosíntesi Fou president de la Royal Society of London for…
Kunihiko Kodaira
Matemàtiques
Matemàtic japonès.
Doctorat per la Universitat de Tòquio 1949, posteriorment fou professor a Princeton 1949-61 i, fins el 1967, successivament a Harvard, Johns Hopkins i Stanford Aquest any retornà a la Universitat de Tòquio, on es jubilà el 1985 El 1954 rebé la medalla Fields pels seus treballs en geometria algèbrica Dedicat a la topologia, estudià la teoria dels feixos, especialment els fulls de Riemann La seva principal aportació és la demostració del teorema de Roch-Riemann per a les funcions amb un nombre qualsevol de variables teorema de K Publicà Harmonic Integrals 1950, amb G de Rham, On…
Jean Buridan
Filosofia
Filòsof escolàstic francès, rector de la Universitat de París, on ensenyà durant quaranta anys.
D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…