Resultats de la cerca

Fou soldat al servei de Francesc I de França i metge d’Enric II i dels seus tres fills Francesc II, Carles IX que el salvà de la matança d’hugonots la nit de Sant Bartomeu i Enric III Durant llargues temporades viatjà amb els exèrcits francesos per Europa, per guarir ferides de guerra Féu en aquesta especialitat innovacions notables, com la de suprimir la cauterització de les ferides amb oli bullent, que aleshores era usual Fou també un expert en la lligadura de vasos sanguinis, herniotomies i parts difícils Comentà en unes memòries, titulades Voyages faits en divers…

Eclesiàstic liberal, de formació universitària alemanya, escriví la novella històrica, d’exaltació patriòtica, Les ferides d’Armènia 1858, la primera en llengua popular També cultivà la poesia

El 1884 descobrí el bacil productor del tètan Clostridium tetani en el pus de les ferides dels malalts tetànics, conegut també, en honor seu, com a bacil de Nicolaier

El 414 defensà Marsella contra Ataülf el 422 lluità a Hispània amb els vàndals i passà a l’Àfrica com a governador Morí de les ferides rebudes, després d’haver vençut en batalla el seu rival Aeci

Partidari decidit de la pràctica de la professió, escriví un tractat sobre la cura de les ferides i dels tumors segons el model del Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta’ ālīf d’Albucasis, on descriu trenta-sis tipus de tumors

Dependent d’un forn, s’afeccionà a torejar i el 1935 prengué l’alternativa a València 1935 de mans de Rafael El Gallo , confirmada a Madrid el mateix any per Marcial Lalanda Amb el nom Rafaelillo , féu una carrera brillant en la qual sofrí diverses ferides greus

Dedicat a l’estudi de la bacteriologia, descobrí el Staphylococcus epidermidis albus , i investigà la seva relació amb les ferides infectades Descobrí l’agent causant de la gangrena gasosa Clostridium welchii Fou un dels fundadors de la Johns Hopkins Medical School i un introductor de la medicina científica als EUA

Fou empresonat diverses vegades per les seves accions autonomistes Fundà la revista Narodna Misao 1902 i el Partit Camperol Croat 1904 Ministre d’instrucció pública en un govern de coalició 1925-26, passà després novament a l’oposició i morí a conseqüència de les ferides d’un atemptat que sofrí en el parlament

Prengué l’alternativa el 1912 i esdevingué una figura indiscutible en el toreig a través de les 680 corridas en què participà i en les quals es destacà, sobretot, per l’ús de les banderilles Mantingué una gran competència amb Juan Belmonte Morí a conseqüència de les ferides que li ocasionà el toro Bailador

Exercí a Barcelona, on fou professor de l’Estudi General de Medicina Inicià l’ensenyament lliure de la cirurgia 1490 en competència amb l’estudi oficial Escriví, conjuntament amb el cirurgià Joan Valls, i edità un comentari al tractat sobre les ferides de Guiu de Chaulhac Lectura sobre lo tractat segon del R Mestre Guido lo qual tracta de apostemas en general 1501