Resultats de la cerca

Membre de la Societat Columbòfila Missatgera de Barcelona, el 1956 començà a guanyar trofeus i ocupà el càrrec de secretari del club 1958-61 Bastí el seu colomar a l’avinguda de Sarrià, i el 1979 adquirí una finca de 10 ha a Sant Feliu de Codines, i hi construí un gran colomar El 1985 nasqué el colom que li donà més èxits, anomenat Mickey Mouse Aconseguí diversos Campionats del Món, d’Europa i d’Amèrica Llatina, i nombrosos primers premis en concursos internacionals D’altra banda, fou un important promotor de competicions, i creà els anomenats derbis , també coneguts com…

Es formà a Sevilla i a Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba a la Llotja Decorà part de la finca de Vicent Blasco i Ibáñez a la Malva-rosa Fou pensionat a Llotja 1905-06, a Itàlia, França i Bèlgica Establert a París, hi exposà i hi assolí un cert renom

Estudià enologia a la Universitat de Talence, de Bordeus, i posteriorment continuà el seu aprenentatge a Napa Valley Califòrnia i a l’ESIC de Madrid El 1989 s’installà a Gratallops Priorat per posar en marxa el seu propi celler, on començà a produir les marques Les Terrasses, Finca Dofi i L’Ermita Sense deixar de banda el Priorat, l’any 1998 posà en marxa uns altres cellers a El Bierzo i posteriorment també assumí la direcció dels cellers familiars d’Alfaro

Practica les modalitats de recorreguts de caça i compak sporting, als camps de tir Finca El Pascol, a Caldes de Montbui, i Can Piqué, a Montcada i Reixac Competeix pel Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça, amb el qual es proclamà campió del món per equips 2005 Ha estat campió de Catalunya 1997, 2010, de la Copa Generalitat 2001 i de la Lliga Catalana 2004, 2006, 2007 de recorreguts de caça També guanyà la Lliga Catalana de compak sporting 2005

El 1872, emigrà a Amèrica i s’establí a l’Equador En aquest país continuà els negocis que havien iniciat els seus germans Joan i Pere Puig i Mir Amb una bona administració pagà els deutes contrets i obtingué la primera zafra Home emprenedor, entre altres activitats comercials, dirigí la construcció de diversos vaixells mercants per càrrega i passatgers, que milloraren la comunicació amb Guayaquil Interessat per la seva ciutat, donà també a Vilassar una finca en la qual es fundà el Casal d’Avis que encara duu el seu nom

Fill de Josep Domènech i Estapà El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d’instrucció pública, des d’on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l’església de Santa Tereseta Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l’ateneu i l’escorxador Publicà La casa 1923, ABC del propietario 1925 i La finca urbana 1928 Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona

Fill de Joan Parés, comerciant de làmines i marcs establert al carrer de Petritxol de Barcelona El 1877 fundà la primera galeria d’art al mateix carrer al costat del seu domicili, i el 1884 —d’acord amb el propietari de la finca, Maurici Serrahima—, obrí al costat la sala gran del seu establiment, que continua actualment amb la seva estructura arquitectònica inicial Sala Parés Promogué les arts i acollí pintors i escultors de diverses tendències Romanticisme, naturalisme, Modernisme, postimpressionisme, etc La sala tingué la seva millor època al voltant del 1900 A partir del…

Descendent d’una saga de viticultors establerts des del 1385 a l’actual heretat de Can Llopart de Subirats, fou la quarta generació d’elaboradors de cava de la família, iniciada pel seu besavi Pere Massana i Casanelles, que l’any 1887 elaborà el primer escumós Estudià viticultura i enologia 1948-52, i la dècada de 1950 donà un nou impuls als cellers familiars Celler Llopart, que compten amb una finca de 500 hectàrees, 95 de les quals són les vinyes ─totes certificades ecològiques─ i que produeixen anualment 440000 ampolles de cava i 40000 de vi L’any 2017 fou guardonat amb la…

Pioner de l’aviació a les terres de Lleida, el 1929 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de Lleida El 1930 aconseguí que la ciutat fos seu del Concurs Nacional d’Aviació Ocupà el càrrec de president durant els anys quaranta D’altra banda, cedí uns terrenys per a la construcció de l’Aeròdrom Civit, segon aeròdrom civil de Catalunya El 1948 refundà l’Aeroclub de Lleida, desaparegut durant la Guerra Civil, i adquirí alguns dels seus avions més representatius El 1957, com que l’aeroclub utilitzava només l’Aeròdrom d’Alfés, cedí la finca del camp d’aviació als pares…

Després dels estudis a la seva ciutat natal, se n’anà a Viena 1815 per continuar-los amb A Salieri Aviat publicà algunes obres i, ja establert com a compositor i pianista a la capital austríaca, conegué L van Beethoven i F Schubert, amb els quals mantingué una estreta amistat al llarg dels anys Entre el 1825 i el 1839 fou director de l’Associació Musical d’Estíria, però mai no aconseguí ésser nomenat mestre de capella de la cort, com pretenia Hüttenbrenner compongué òperes, música vocal, tant sacra com profana, obertures, simfonies, música de cambra i cançons Un cop lliure del càrrec de…