Resultats de la cerca

Professional des del 2003, ha format part dels equips ONCE-EROSKI 2003, Liberty Seguros - Würth 2004-2006, Discovery Channel 2007 i Team Astaná 2008 Destaca com a escalador, i dins del seu palmarès sobresurten la Setmana Catalana 2005, la cursa París-Niça 2007 i 2010, la Vuelta a Castilla y León 2007, 2008 i 2010, el Tour 2007, 2009, la Volta al País Basc 2008 i 2009, el Giro d’Itàlia 2008 i la Volta a Espanya 2008, 2012 i 2014 El 2007 i el 2008 rebé el Veló d’Or de la premsa especialitzada en ciclisme El 6 de febrer de 2012 el Tribunal d’Arbitratge Esportiu dictà sentència contra ell per…

Exiliat a Mèxic amb la seva família després de la Guerra Civil Espanyola 1947, estudià arquitectura a la Universidad Nacional Autónoma de México i tipografia a la UNESCO, matèria que impartí des del 1979 a la Universidad Iberoamericana de Ciutat de Mèxic Iniciat de molt jove en feines editorials com a corrector de proves amb el seu pare, del 1959 al 1966 treballà a l’editorial Fondo de Cultura Económica FCE, i aquest any s’incorporà a l’editorial Siglo XXI, de la qual fou subdirector i gerent, entre altres càrrecs, fins el 1993 El 2003 es reincorporà a FCE La seva contribució com a impulsor d…

S’inicià en el món dels coloms missatgers a Santa Coloma de Gramenet, on vivia des dels dotze anys El 1925 es feu soci de la Societat Columbòfila de Catalunya El 1930 fundà la Penya Columbòfila del Poblenou Durant la Guerra Civil Espanyola collaborà amb l’exèrcit republicà i portà missatges al front de combat i a altres zones per mitjà dels seus coloms El 1939 fou empresonat i inhabilitat per a tenir coloms fins a l’any 1945, any que formà part de la Societat Columbòfila de Barcelona, fins el 1952, i ocupà diversos càrrecs a la seva junta directiva El mateix any fou nomenat tresorer de la…

Després d’una estada a les Antilles els anys de joventut, arrelà a Palafrugell, on esdevingué un gran impulsor de la vida musical de la localitat Fou autor de diverses sardanes Dansa eterna, Cala fondo , etc i havaneres, entre les quals la popular La Gaviota

Estudià al Conservatorio Carlos López Buchardo, on més tard ensenyà composició En aquesta institució tingué com a professor el compositor Alberto Ginastera Compaginà aquests estudis amb un curs de direcció orquestral a la Universitat de La Plata impartit pel mestre Mariano Drago Amb una beca del Fondo Nacional de las Artes viatjà a Itàlia per estudiar a les acadèmies de Santa Cecília de Roma i la Musical Chigiana de Siena Fou director d’orquestres simfòniques de diferents indrets de l’Argentina, com ara les de Cuyo, Córdoba i Tucumán També dirigí l’Orquestra Filharmònica de Bogotà durant dues…

Soci de la Societat del Camp de l’Arpa a partir dels anys cinquanta, creà un colomar Posteriorment es feu soci de la Societat Fondo de Santa Coloma de Gramenet i de la Trinitat Vella i de la Societat de Premià de Mar, de la qual fou vicepresident i on feu un nou colomar Dedicat més a la cria que no pas a la competició, reuní més de 150 coloms esportius

La seva obra trenca les categories fixes i establertes, nega els límits Des d’una postura reivindicativa de la perspectiva femenina de l’art, li interessa la contradicció, l’aspecte reivindicatiu que li permet la transgressió de codis L’any 1992 el MNCARS oferí una mostra de la seva obra Fou una de les artistes presents a l’exposició Fondo, figura y lluvia a la galeria Antoni Estrany de Barcelona 1996 Obres seves formen part de la collecció del MACBA

Professor a la Universidad Iberoamericana de Mèxic, on fou professor, es doctorà a la Universitat de Maryland EUA Fou editor literari del Fondo de Cultura Económica Debutà el 1995 amb la novella La muerte de un instalador , guardonada amb el premi de Primera Novela Joaquín Mortiz, i que ha estat considerada una de les novelles mexicanes més importants del segle XX Seguiren Virtudes capitales 1998, El cementerio de sillas , 2002, el volum de narracions Hipotermia 2006, Vidas perpendiculares 2008 i Decencia  2011 L’any 2013 obtingué el premi Herralde de novella amb Muerte súbita 2013

Hom li ha atribuït, erròniament, la paternitat de la capella de la Comunió d’Elx, que només dirigí seguint plans anteriors Hom indica com a obres seves l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, al Fondó de les Neus, el disseny de l’església de Santa Pola, la del lloc de Sant Francesc i el convent i església de la Sang, a Alacant Intervingué en obres com la conducció d’aigües des de la font de La Barrena Asp a Elx i la delimitació del pla d’Elx

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes