Resultats de la cerca

Professor a Cambridge entre el 1950 i el 1973, és especialment conegut pel seu treball de camp entre els tallensis, de Ghana Juntament amb EEvans-Pritchard és autor d' African Political Systems 1940 Molts dels seus treballs se centren en la religió i el parentiu, i s’interessà pels aspectes antropològics de la psicoanàlisi Entre els seus estudis cal esmentar The Dynamics of Clanship among the Tallensi 1945, The Web of Kinship 1949 i Oedipus and Job in West African Religion 1959

Format al planter del FC Barcelona, ingressà al primer equip la temporada 1975-76 La següent campanya fou cedit al Màlaga, però retornà al Barça 1977-79, amb el qual disputà 82 partits i marcà 13 gols Guanyà la Copa del Rei 1978 i la Recopa 1979 Fou traspassat a l’Espanyol, amb el qual actuà tres temporades 1979-82, i posteriorment jugà al Valladolid 1982-84, on fou campió de la Copa de la Lliga 1984, i el Farense portuguès 1984-89 En retirar-se, dirigí aquest equip durant gairebé deu anys i altres equips de Portugal i el Marroc Fou una vegada internacional absolut amb la selecció espanyola

Fou autor d’importants investigacions sobre estàtica dels fluids, dilatació de líquids i gasos, vapors saturants, i variacions de la temperatura de fusió a fortes pressions

Fou professor de dibuix a Sant Lluís Gonçaga i un dels vitalitzadors de la vida rossellonesa amb l’equip d’Albert Bausil Autor de fins medallons, d’estatuetes simples i també d’obres fortes

Fou nomenat per Carles V arquitecte del rei en morir Joan Cabestany Fou encarregat de la reparació i la vigilància dels edificis i les places fortes del Rosselló i de la Cerdanya El seu fill Berenguer Geli ~1559-1629 el succeí en el càrrec

És l’autor de la portada principal de la catedral de Trogir 1240, en la qual la composició gira entorn del tema del Naixement seguint un rigorós esquema compositiu Estilísticament rebé fortes influències italianes i fou una de les figures més importants de l’escultura romànica a Dalmàcia

Fou deixeble de Joan Marc a l’escolania de Montserrat i més tard organista d’aquest monestir, del de Poblet i de la Seu d’Urgell 1662-63 És autor de villancicos, tonos i jácaras a tres i quatre veus i de l’obra a cinc veus Estote fortes in bello

Fill de Canut II de Dinamarca I d’Anglaterra i d’Emma de Normandia Succeí el seu pare en la corona danesa i obtingué l’anglesa en morir el seu germà Harold I Fou impopular, per les fortes taxes que imposà al poble Amb ell s’extingí la dinastia danesa a Anglaterra

Després d’uns quants anys de serveis a l’Església catòlica, com a nunci a Alemanya i bisbe de Modrus i de Capodístria, s’oposà al papat i manifestà fortes simpaties envers la reforma luterana Acusat d’heretge, s’exilià un quant temps a Suïssa És autor de molts opuscles de propaganda i de polèmica

Es donà a conèixer amb Epistola ad Milium 1691 Fou professor a Cambridge i director de la Royal Library Excellí com a comentarista i editor dels clàssics, però fracassà en els intents crítics de literatura anglesa La seva obra Dissertation upon the Epistles of Phalaris 1699, sobre el valor dels antics i els moderns, provocà fortes polèmiques