Resultats de la cerca

El 1920 inicià l’activitat docent Desenvolupà noves tècniques que aplicà a la Coopérative de l’Enseignement Laïque, fundada per ell el 1928 Internat en un camp de concentració 1940, hi preparà el Moviment de l’Escola Moderna, que el 1957 s’organitzà internacionalment Freinet, de tendències laïcistes i socialitzants, basà el seu ideari pedagògic en el treball cooperatiu autogestionat i experimental Entre altres innovacions, introduí la impremta a l’escola i la correspondència interescolar Als Països Catalans, la seva obra tingué un gran ressò a partir de les conferències que féu a…

Estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la de la Generalitat El 1935 impartí un curs pràctic Freinet a l’Escola d’Estiu Fou secretari d’organització de la Federació Catalana de Treballadors d’Ensenyament A l’exili fou també un propagador de les tècniques Freinet Cap del sector pedagògic del Centro de Orientación Psicopedagógico de Mèxic, cap del departament de pedagogia de la Universitat de l’Havana 1961-67, posteriorment fou assessor pedagògic de l’escola “Ermilo Abreu Gómez”, de la ciutat de Mèxic És autor de La enseñanza a través de los textos libres 1959,…

Es graduà a l’escola normal d’Alacant i a l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio de Madrid on rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza Exercí el magisteri i fou inspector en cap de primera ensenyança d’Osca, Lleida i Barcelona 1931-39 Del 1933 al 1937 fou professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona Creà, també a Barcelona, la Cooperativa Espanyola de les Tècniques Freinet, i cal considerar-lo com l’introductor i el difusor del moviment de L’École Moderne, molt coneguda a Catalunya El 1940 s’exilià a Cuba, on fou professor de filosofia de l’…

Vida i obra Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló 1931, collaborà en El Camí , País Valencià i diversos periòdics del Principat En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França President de la secció de literatura de Lo Rat-Penat, fou autor dels reculls poètics I el cel és blau 1933, Bestioles 1952 i Cançons d’ahir i…

Estudià enginyeria tècnica química a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa i fins el 1979 desenvolupà l’activitat professional en diverses empreses com a tècnic i cap de laboratori, alhora que feia estudis d’història de l’educació Durant el franquisme participà activament en la resistència cultural com a president d’entitats com el Centre Excursionista de Badalona i les Joventuts Musicals, i com un dels organitzadors de l’Any Fabra 1968 a Badalona El 1954 es casà amb Maria Teresa Giné i Orengo, fundadora de l’Escola Gitanjali de Badalona i pionera en la renovació pedagògica del país Considerat un…