Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Edwin Howard Armstrong
Electrònica i informàtica
Tècnic nord-americà en radiofonia.
Perfeccionà el circuit dels receptors superheterodins 1914, estudià les modulacions de freqüència de les ones de ràdio 1918 i pot ésser considerat l’inventor del sistema actual de modulació de freqüència FM
Ernst Frederik Werner Alexanderson
Enginyer suec.
Emigrà als EUA el 1901 Inventà alternadors d’alta freqüència per a comunicacions transoceàniques i fou un dels pioners de la televisió
Aligi Sassu
Pintura
Pintor d’origen sard.
Se sentí atret pel futurisme i participà en algunes exposicions promogudes per Marinetti Tanmateix, es decantà progressivament vers un realisme expressionista del qual el més representatiu són les sèries d’"homes vermells” Tractà amb freqüència del tema religiós, el muralisme i l’escenografia Des del 1964 féu estades periòdiques a Mallorca
Ralph Vinton Lyon Hartley
Enginyer electrotècnic nord-americà.
S'especialitzà en radiotècnia, perfeccionà diversos sistemes de telegrafia i telefonia i construí l’oscillador de tubs electrònics que duu el seu nom Estudià la transmissió d’informació i el 1928 enuncià la llei segons la qual la potència quantitativa d’un mitjà de transmissió és proporcional a l’amplitud de la banda de freqüència pròpia d’aquest mitjà
Nikola Tesla
© Xevi Varela
Electrònica i informàtica
Enginyer electricista croat.
Treballà a Budapest 1881 i a Nova York a partir del 1884, on es dedicà a la construcció d’alternadors i motors trifàsics i contribuí al desenvolupament industrial del corrent altern polifàsic Posteriorment 1889 es dedicà a la telegrafia i telefonia i als corrents d’alta freqüència, i el 1892 ideà la bobina que duu el seu nom
Arthur Rudolph Berthold Wehnelt
Física
Físic alemany.
Ideà un tipus d’interruptor electrolític per a alta freqüència, conegut amb el seu nom, i féu recerques sobre els tubs electrònics, de raigs catòdics i de raigs X descobrí l’acció dels metalls alcalinoterris dipositats sobre el càtode per a millorar l’emissió electrònica i ideà el cilindre que duu el seu nom per al tub de raigs catòdics
Baldo degli Ubaldi
Història del dret
Jurista italià, deixeble de Bartolo da Sassoferrato i de Federico Petrucci.
Membre destacat de l’escola dels glossadors, professà a Perusa, a Bolonya, a Pisa, a Pàdua i a Pavia Ocupà càrrecs públics importants i assessorà el papa en diverses ocasions Entre les seves obres, impreses al segle XV, destaquen els comentaris al Corpus iuris civilis , al Liber Feudorum i als primers llibres de les Decretals És un dels autors esmentats amb més freqüència pels expositors antics del dret català
Andrej Andrejevič Markov
Matemàtiques
Matemàtic rus, deixeble de P.L. Čebyšev.
Fou un dels membres més destacats de l’escola de matemàtics russos dedicats a l’estudi de la teoria de probabilitats Treballà especialment en la llei dels grans nombres, i analitzà els processos estocàstics, els quals considerà com una cadena de proves, que ha estat anomenada cadena de Markov Aplicà els seus coneixements matemàtics a la lingüística anàlisi de Markov per a estudiar la freqüència dels mots i de llurs encadenaments
Paul C. Lauterbur
Medicina
Metge nord-americà.
Es llicencià el 1951 i l’any 1962 es doctorà a la Universitat de Pittsburgh Posteriorment treballà durant dues dècades a la Stony Brook University de Nova York Des de l’any 1985 treballà a la Universitat d’Illinois, a Urbana, on fou professor de la facultat de medicina i del departament de química, i director del centre de recerca en imatge per ressonància Lauterbur inicià la seva recerca a partir de la constatació que l’aplicació d’un camp magnètic fa que els nuclis atòmics girin amb una freqüència dependent de la intensitat del camp magnètic L’energia es veu incrementada si aquests nuclis…
Wilhelm Wien
Física
Físic alemany.
Estudià la descàrrega elèctrica en els gasos, els raigs catòdics i canals, la difracció de la llum, els fluids i, sobretot, la radiació del cos negre, del qual enuncià 1893 la coneguda llei que duu el seu nom Aquests treballs li valgueren el premi Nobel de física, que li fou atorgat el 1911 El seu cosí, Max Wien Königsberg 1866 — Jena 1938, també físic, collaborà amb Röntgen i treballà en oscillacions d’alta freqüència i radiotelegrafia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina