Resultats de la cerca

Sòcia del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, fou campiona de Catalunya individual 1908, 1911 Freqüentment competí en dobles fent parella amb la seva germana Lydia

Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica

Maeterlinck és un dels principals exponents del simbolisme La naturalesa emocional i més suggeridora que no pas explícita dels seus drames, com també l’atemporalitat de l’acció, ha contribuït al fet que compositors di estils molt diversos els hagin utilitzat Destaquen les òperes Pelléas et Mélisande , de Claude Debussy 1902, Ariane et Barbe-bleue , de Paul Dukas 1907, Soeur Béatrice , d’Albert Wolff 1914, Joyzelle , d’Alexsandr Cerepnin 1926, i L’intruse , de Guido Pannain 1940, entre d’altres Maeterlinck ha estat així mateix font d’inspiració per a nombroses composicions instrumentals, i els…

Es formà a l’Institut Lemmens, on estudià cant gregorià i orgue Més tard fou professor d’aquest mateix centre i també dels conservatoris de Gant 1931-38, Tilburg 1935-48 i Anvers 1948-68 Destacat intèrpret d’orgue, fou organista a la catedral de Mechelen i oferí nombroses classes magistrals, tant a Europa com als Estats Units L’obra de Peeters destaca per l’ús de les formes clàssiques i un estil proper a M Duruflé i Ch Tournemire Usà freqüentment el contrapunt imitatiu i el cant pla De la seva producció sobresurten les obres per a orgue i les sacres També compongué peces de…

Estudià música i cant a la Juilliard School El 1975 debutà professionalment a l’Òpera de Washington i un any després es presentà al Metropolitan de Nova York com a Rinuccio Gianni Schicchi A partir d’aleshores aparegué freqüentment en aquest teatre interpretant els principals papers de la seva tessitura, amb els quals assolí èxits indiscutibles, en òperes de G Puccini, J Offenbach, G Verdi, Ch Gounod o J Massenet També ha cantat al Covent Garden de Londres on debutà el 1978, i el 1992 ho feu al Gran Teatre del Liceu i a l’Opéra de la Bastille de París Considerat un dels millors…

Començà la seva carrera com a membre del cor del monestir benedictí de Sant Nicolau de Praga Estudià música amb P Smrkovský i orgue amb I Vavák Viatjà freqüentment, i visità Viena i diversos monestirs de Bohèmia i Moràvia Fou un compositor de renom i una de les figures més destacades del Barroc tardà a Bohèmia Molt conegut no solament al seu país sinó també a Àustria, Hongria i Baviera, compongué una gran quantitat de música sacra, de la qual destaquen trenta misses i quatre oratoris Escriví també àries, lletanies i motets Mostrà inclinació per l’estil policoral de l’escola…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i el 1939 debutà amb l’opereta Servus servus , de R Stolz, a la Volksoper de la mateixa ciutat El 1939 es presentà amb un gran èxit a Zuric, on interpretà el paper de Cherubino de Les noces de Fígaro , i el 1941 entrà a formar part de l’Òpera de Baviera, a Munic El 1946 actuà a l’Òpera de Viena, amb la companyia de la qual cantà regularment fins el 1973 Fou precisament amb aquesta companyia que actuà el 1947 al Covent Garden de Londres, i tres anys més tard, a la Metropolitan Opera House de Nova York, on reaparegué freqüentment…

Treballa en una obra molt personal que barreja gran varietat de mitjans, com el vídeo, la fotografia, la installació o les tecnologies més innovadores Realitza una sèrie d’accions i performances sobre ella mateixa, utilitzant el seu cos com a suport Ha enregistrat amb filmacions i fotografies intervencions quirúrgiques, bàsicament de cirurgia plàstica, operacions a les quals se sotmet freqüentment, en el que anomena “art carnal” L’any 1999 realitzà la sèrie Self-Hybridations , fotografies en què continuava explorant el seu cos i les manipulacions que hi exercia per mitjà d’…

Seguint la seva vocació eclesiàstica, ingressà al seminari d’Orel Des de molt jove mostrà unes grans aptituds musicals que el portaren a dirigir el cor del seminari quan tan sols tenia catorze anys El 1884 marxà a Moscou per estudiar música a l’Escola de la Societat Filharmònica, on aconseguí una beca com a fagotista Passà grans penúries econòmiques fins que el 1892 fou nomenat director del Teatre Malïy gràcies a la recomanació de PI Čajkovskij El 1893 aconseguí el càrrec de director assistent del Teatre Italià de Moscou Quan semblava que la sort li somreia, els problemes de salut -era…

Americanitzà el seu segon cognom per dir-se Bertrand Installada la seva família a Catalunya, cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944, i dos anys després es doctorà a Madrid Fou professor adjunt de la UB entre el 1947 i el 1952, període durant el qual collaborà habitualment en la revista Arbor El 1959 anà a la Universidad Nacional del Sur, a Bahía Blanca Argentina, i el 1962 es traslladà a Nova York, on fou professor del City College Al llarg de la dècada del 1970 escriví freqüentment en la revista Xaloc , editada a Mèxic Ha…