Resultats de la cerca

Representant de l’impressionisme danès, la seva lírica traspua un individualisme resignat i antireligiós, un conflicte entre somnis i realitat que traeix el drama de la seva pròpia vida Entre la seva obra es destaquen Digte ‘Poemes’, 1886, Fagre Ord ‘Belles paraules’, 1895, Flyvende Sommer ‘L’estiu que fuig’, 1898 i Sne ‘Neu’, 1901

Un dels principals collaboradors de la revista Nyugat , de jove fou influït per Baudelaire i els simbolistes francesos, dels quals adoptà temes i actituds Escriví una poesia caracteritzada pel domini segur de la forma, pel to elegíac i per un profund humanisme Publicà els reculls Hajnali szerenád ‘Serenata a l’alba’, 1913, Lomha gályán ‘Sobre la calmosa galera’, 1917, Az öröm illan ‘Fuig la joia’, 1922, Lélektől léleig ‘De l’ànima de l’ànima’, 1928 i Összes versei ‘Totes les poesies’, 1923 Excellí també com a crític literari i com a traductor entre altres, de Baudelaire, Verlaine…

Després d’un aprenentatge al taller d’Agostino Tassi vers el 1619, desenvolupà autodidàcticament els seus dots pictòrics amb l’estudi de la perspectiva i de les obres del luminista flamenc Paul Bril La personalitat pictòrica de Gellée se centra en el paisatge, on les figures — generalment fetes pels seus deixebles — són un simple pretext La seva importància està en el caire generalitzat que dóna al paisatge, puix que fuig de la identificació tipus postal i cerca — a través d’una tècnica precisa — de copsar l’atmosfera a través del color Hom en destaca, dins aquesta línia, la…

Estudià lleis a València, on redactà i publicà el periòdic satíric “El Saltamartí” 1860-61 S’inicià en l’escena valenciana, en el Teatre Principal de València, de la mà de Joaquim Garcia-Parreño , amb l’obra De femater a lacaio 1858, a la qual seguiren, entre moltes altres peces còmiques de costums i paròdiques, Les eleccions d’un poblet 1859, En les festes d’un carrer 1861, La mona de Pasqua 1862, Aiguar-se la festa escrita a benefici dels damnificats per la riuada d’Alzira, del 1864, Telémaco en l’Albufera 1868, paròdia d’ El joven Telémaco , d’Eusebi Blasco, Carracuca 1873 i El que …

En la seva obra, tant novellística com teatral, ofereix una panoràmica punyent de la societat alemanya Cal destacar-ne el recull de narracions Ein Flugzeug über dem Haus ‘Un avió damunt la casa’, 1955, les novelles Halbzeit ‘Mig temps’, 1960, Das Einhorn ‘L’unicorn’, 1966 i Der Sturz ‘La caiguda’, 1973 i, en teatre, Überlebensgross Herr Krott ‘El gegantí senyor Krott’, 1963, Ein Kinderspiel ‘Un joc d’infants’, 1970 i Das Sauspiel ‘El joc brut’, 1975 Darrerament s’ha dedicat sobretot a l’assaig crític Wie und wovon handelt Literatur ‘Com i de què tracta la literatura’, 1973, Wer ist ein…

Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres Royal Court, San Miniato i Pisa Sovint dirigides per ella mateixa, estrenà obres com El destí de les violetes Festival de Sitges 1995 El pensament per enemic 1996, presentada en anglès al Royal Court Theatre Upstairs de Londres El color del gos quan fuig 1996, presentada en versió castellana a Buenos Aires i Madrid Pullus , 2000, i en francès a París i Brusselles Entre chien et loup , 2000 Beats premi de Crèdit Andorrà 1999 Ciudadano qué , escrita en…

Féu els primers estudis amb els escolapis de Sant Anton, a Barcelona, i es formà pictòricament a Marsella 1828, París des del 1829 i Roma des del 1833, on formà part del grup dels natzarens catalans natzarenisme Tornà el 1842 i residí a Madrid fins a la seva mort Esdevingué acadèmic de San Fernando el 1843 El 1847 fundà la revista artística El Renacimiento , juntament amb Federico de Madrazo i Eugenio Ochoa, i posteriorment fou nomenat professor de la Escuela Superior de Pintura de Madrid i pintor de cambra d’Isabel II Entre el 1855 i el 1858 decorà el paranimf de la Universitat de Madrid…

Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i amplià estudis becat per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Obtingué el doctorat amb una tesi sobre ecofisiologia vegetal Catedràtic d’ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981-2005 i posteriorment catedràtic emèrit, fou el primer director 1987-98 del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals  CREAF, i feu posteriorment una estada a Stanford Des del CREAF ha impulsat els estudis sobre ecologia del bosc mediterrani, els incendis forestals, els ecosistemes urbans i els efectes ecològics del canvi global Fou l’…

Vida i obra Llicenciat en periodisme 1973, cursà també estudis de filosofia i lletres Treballà a l’administració pública, ocupació que compaginà amb una intensa activitat literària, periodística i cultural en general Fundà i dirigí 1965-68, juntament amb Guillem Frontera, la collecció de poesia “La Sínia” de l’editorial Daedalus Collaborà habitualment en els principals mitjans de les Balears El Día , Diario de Mallorca ,  Última Hora , Baleares i el seu successor en català,  Diari de Balears , i també en alguns de Catalunya, com ara Serra d’Or De l’obra literària sobresurt especialment la…

Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba L’adjectiu…