Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Abū-l-Wafā’ al-Buzǧānī
Matemàtiques
Matemàtic àrab que contribuí al desenvolupament de la trigonometria.
És autor del Kitāb al-handasa ‘Tractat de geometria’ i d’un tractat sobre els coneixements de càlcul que havien de tenir els escribes i els funcionaris Fou també traductor i comentarista d’Euclides, de Diofant i de Ptolemeu
Gleb Ivanovič Uspenskij
Literatura
Escriptor rus.
Demòcrata revolucionari, descriví la vida dels artesans i funcionaris en Nravy Raster’ajevoj ulici ‘Costums del carrer Rasteriaiev’, 1866 En Vlast’zemli ‘El poder de la terra’, 1882 creu en aquest poder com a mitjà per a salvar el camperol de la corrupció moral En Vypr’amila ‘L’adreçador’, 1885 l’art és una força per a corregir l’home
Constantí VIII
Història
Emperador bizantí (976-1028), fill de Romà II i de Teòfan.
Proclamat emperador de dret 963, fou associat al seu germà Basili II 976, el qual exercí l’autoritat En morir aquest 1025, deixà el poder a les mans d’alts funcionaris i d’eunucs El seu regnat i la seva actuació les pressions fiscals provocaren aixecaments populars són el preludi de la decadència i de l’ensorrament de l’Imperi
Josep Duran
Història del dret
Jurista.
El 1702 fou enviat a Itàlia pel Consell de Cent per tal de presentar a Felip V de Castella les queixes catalanes pels abusos comesos pels funcionaris reials Suspecte d’austriacisme, fou perseguit pel lloctinent filipista Francisco de Velasco i es refugià a Lisboa, on es posà a les ordres del rei arxiduc Carles III, i morí lluitant a la frontera portuguesa
Josep Maria Gich i Pi
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Fou notari a Barcelona i, des del 1914, professor a l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local A través d’una intensa activitat política catalanista defensà els principis socials i morals del cristianisme emparats en els valors tradicionals Aquests patrons ideològics emmarquen la seva producció literària dirigí la revista “Catalunya Social” 1922-1936 i és autor del recull poètic Vida que passa impressions i notes 1927
Pau Boquet
Economia
Història
Mercader.
El 1632 assistí el conseller Jeroni de Navel quan aquest s’enfrontà al lloctinent duc de Cardona a propòsit de l’administració de certs drets del blat Formà part d’una comissió que s’oposà 1639 a la pretensió del rei que els drets de la generalitat fossin recaptats pels funcionaris reials mentre durés la guerra amb França El 1640 era representant de Barcelona a la cort de Madrid
Maties Bayetola i Cabanilles
Història
Regent del consell d’Aragó.
L’any 1635 fou comissionat per a inspeccionar l’administració de l’audiència del Principat i les activitats dels funcionaris reials La seva tasca d’inspecció 1635-36 coincidí amb l’enduriment de les relacions entre el Principat i Madrid Bayetola es queixà del poc esperit de cooperació de les autoritats catalanes, fins i tot del lloctinent, i féu detenir els nobles Josep Margarit i Ramon de Guimerà, dirigents importants de la revolta del 1640
Mariano Llobet
Esports de tir
Arquer.
Fou soci del Club de Funcionaris de la Diputació Provincial de Barcelona, fundat el 1950 Guanyà el Campionat d’Espanya de tir amb arc 1956 i fou dues vegades campió de Catalunya 1956, 1960 També guanyà concursos com el Torneig Quatre Estacions 1951, el Trofeu Verge de Montserrat 1954, el Premi de la Misteriosa Llum 1955, 1956 i el Torneig Internacional Postal FITA 1956 Destacà la seva participació al Campionat del Món 1959
Flavi Valent
Història
Emperador romà d’Orient (364-378).
Associat a l’Imperi pel seu germà Valentinià I, li fou inferior en dots militars i polítics, bé que sabé mantenir l’equilibri intern temperà les pressions fiscals i frenà els abusos dels funcionaris Abocat a l’arrianisme, cercà la unitat de l’Església amb mètodes violents, que originaren la rebellió popular dels visigots 365 Conclosa la pau amb Atanaric 369, hagué de combatre els perses Perduda l’Armènia 378, els gots, els alans i els huns envaïren la Tràcia Morí a la batalla d’Adrianòpolis
Berenguer de Relat
Història
Ciutadà de Barcelona, fou tresorer de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III, almenys des del 1357 i conseller i mestre racional de la casa del rei.
Senyor de Castelldefels 1340 — que deixà en testament 1390 a la seva filla Elisabet, muller de Gispert de Guimerà — i d’Olorda que havia comprat, el 1377, als Desllor El 1372 fou un dels funcionaris que influïren el rei perquè rehabilités els Cabrera Amic de Bernat Metge, aquest dedicà a la seva filla la seva traducció Valter e Griselda 1388 de l’obra de Petrarca El 1368 el rei elevà la seva senyoria de Castellciuró en castell termenat i li adjuntà Molins de Rei Estigué casat amb Constança
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina