Resultats de la cerca

Amb el perpinyanès Joan Moles pintà el retaule major de Calella 1550 A Barcelona, el 1577, feu les portes, d’un renaixentisme lleugerament amanerat, del retaule dels fusters a la catedral

Membre d’una nombrosa família de fusters, era fill de Jaume Escarabatxeres Contractà els retaules de Sant Francesc de Sales, d’Esparreguera 1693, de Sant Joan, a l’Hospital de Pobres de Martorell 1698, i el d’Abrera És autor de la decoració de l’església de Sant Sever de Barcelona 1701 hi executà el frontispici i projectà les magnífiques tribunes i l’esgrafiat de la volta

Fou un dels signants de la petició de constituir un gremi d’escultors independent del de fusters 1679, en el qual ell esdevingué prohom Entre el 1683 i el 1692 féu el retaule de Sant Marc a la catedral de Barcelona i el 1691, la creu del pati de l’Hospital de la Santa Creu, també a Barcelona ambdues obres, barroques, són una bona mostra de columna salomònica

De família de fusters S'inicià amb un expressionisme que reviu el romànic i evolucionà cap a una depuració quasi abstracta, que recorda Brâncuşi, però de religiosa espiritualitat És autor d’algunes escultures monumentals, entre les quals destaquen l’homenatge a Joan Maragall i la figura de sant Pere, a Argentona Participà també en la decoració de Montserrat Estudiós de les arts populars i, especialment, de la ceràmica, tingué un paper decisiu en la fundació del Museu del Càntir d’Argentona, el 1975

Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia

Muntà un retaule 1741 procedent del convent barceloní de Sant Francesc a l’església parroquial de Caldes de Montbui Amb Deodat Casanoves ajudà a dreçar els plans de l’edifici de Llotja, a Barcelona 1764, i durant uns quants anys collaborà amb Joan Soler i Faneca Intervingué en la construcció del palau Sessa, o Larrad, i de l’edifici del Collegi de Cirurgia 1762, a Barcelona

Probablement provinent d’una família de fusters, dedicà a aquest ofici una bona part de la seva joventut El seu cosí Nicholas fou sacerdot i constructor de virginals El 1592 es graduà a Oxford i aparegueren algunes obres seves al Whole Booke of Psalms 1592 de Thomas East El 1598 es publicà Canzonets to Fowre Voyces Després visqué a Aitsthorpe, un poble prop de Lincoln Anà a Londres cap al 1611, on restà fins a la seva mort Els seus fills Richard i Joy també foren músics La seva producció es completa amb composicions de música per a tecla i arranjaments a quatre veus de salms

Membre d’una nissaga de mestres ebenistes d’art, amb un important taller establert a Barcelona dedicat a la construcció d’instruments, en el qual feu l’aprenentatge el lutier Francisco España Josep Messeguer construí violins d’estil afrancesat, sense demostrar una gran professionalitat, alguns d’ells amb els riscles incrustats al fons i al tac del mànec, sistema molt estès entre els constructors francesos A més, feu altres instruments seguint el model napolità, amb un envernissat de poca qualitat Messeguer tingué molts càrrecs d’importància a la junta del gremi de…

Era fill de Bernat Folch Exercí a Gràcia, a Sant Gervasi de Cassoles i a Barcelona Construí, a Sant Andreu de Palomar, el convent de Jesús i Maria Signà també 1861 el projecte de les fàbriques de filats i teixits de Cal Bassacs de Gironella Berguedà Publicà un Diccionario de arquitectura, La arquitectura del siglo XIX i Álbum de arquitectura o Vignola de los arquitectos 1864 El seu germà, Lluís Folch i Brossa Barcelona, 1849 ‒ 28 de desembre de 1902, ebenista, consta afiliat al gremi de fusters fins el 1890 Tenia l’obrador a Gràcia i una botiga al carrer de Santa Anna de…

Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat…