Resultats de la cerca

Creà un mètode per a classificar les plantes que completava i millorava el de Linné La seva obra fonamental és Genera plantarum secundum ordines naturales disposita 1788

És conegut sobretot per la seva màquina electroestàtica, proveïda de dos discs aïllants que giren en sentit contrari i que genera alta tensió Ideà també una bomba de buit i diversos instruments de mesura

És autor, ensems amb Joseph Dalton Hooker, de la monumental obra Genera plantarum ad exemplaria imprimis in herbariis Kewensibus servata definita 1862-83, i també, entre altres, de Catalogue des plantes indigènes des Pyrénées et du Bas-Languedoc 1826

Fou professor de la Universitat de Bombay Les seves novelles, de tipus realista, descriuen la misèria que genera el sistema de castes vigent al seu país Coolie 1933, Untouchable 1935, The Big Hearth 1945, Death of a Hero 1963 i Morning Face 1968

Treballà en el camp de la topologia diferencial rebé la medalla Fields el 1958, disciplina en la qual generà el concepte de cobordisme Fou especialment conegut per haver desenvolupat la teoria de les catàstrofes És autor, entre d’altres, de Stabilité structurelle et morphogenèse 1972

Professor de la London School of Economics des del 1956, treballà en el camp de l’anomenada economia del benestar i estudià el problema dels costs socials creixents que genera el procés de producció en les societats capitalistes avançades La seva obra pincipal, The Costs of Economic Growth 1968, fou reeditada el 1969, en una nova versió revisada Growth the Price we Pay

Fou el primer a aplicar el mètode natural a la classificació dels insectes en el seu Précis des caractères génériques des insectes disposés dans un ordre naturel 1796, i amb els Genera crustaceorum et insectorum 1806 establí les bases de la moderna sistemàtica de crustacis i insectes El 1830 succeí Lamarck a la càtedra del Muséum National d’Histoire Naturelle de París

Burgès de Tolosa, escrivint en la seva llengua, en comptes de seguir la moda del francès, generà un patriotisme cultural nodrit pel sentit de les virtuts poètiques de la parla popular, i fou cap d’una escola literària El seu Ramelet mondin ‘Ramell tolosà’, 1617-57 és una summa del barroquisme europeu comprèn poesia oficial, poesia de l’amor i poesia religiosa

Professor de botànica a Viena i director del jardí botànic vienès, publicà uns Genera Plantarum 1836-50 basats en el mètode natural que, malgrat alguns defectes en les grans divisions, exerciren una gran influència en els botànics de llengua alemanya pel seu acurat i complet tractament de les famílies Fou també un notable lingüista i s’interessà sobretot per les llengües de l’Orient Llunyà Compromès amb els esdeveniments revolucionaris del 1848, se suïcidà

Fadristern d’una família de masovers que finalment esdevingueren propietaris, escriví unes memòries que abracen el període 1886-1912 Les notes són especialment interessants per la descarnada visió que ofereixen de la vida al camp i per a conèixer les estratègies i tensions que genera el sistema familiar basat en l’hereu El diari ha estat presentat, editat i anotat per Narcís Figueras i Joaquim M Puigvert en l’obra Tribulacions d’un masover fadristern 1998