Resultats de la cerca

Documentat a Bruges l’any 1540 Mestre l’any 1543 i degà del gremi de pintors el 1569 Introduí el gust italià manierista amb influència de F Primaticcio Conreà el retrat i la pintura de gènere galant El seu fill Frans Pourbus , anomenat el Vell Bruges 1545 — 1581, fou deixeble de Frans Floris i conreà el retrat Frans Pourbus el Jove , fill de Frans i net de Pieter Anvers 1569 — París 1622, fou mestre a Anvers 1591 Des del 1600 treballà per al duc de Màntua amb PP Rubens Estigué a Itàlia Nàpols, Torí i el 1609 fou pintor de Maria de Mèdici Els seus retrats, dins el…

De molt jove freqüentà els salons literaris parisencs, fou privat del duc de Guisa 1655 i el 1660 el casament amb una vídua rica li proporcionà independència econòmica Membre de l’Acadèmia Francesa 1670, formà part del cercle de poetes més proper a Lluís XIV Tot i que escriví poesies, comèdies i tragèdies, Quinault és recordat sobretot com el llibretista de JB Lully La seva collaboració amb aquest compositor s’estengué del 1671 al 1686 i donà com a resultat una quinzena de tragédies en musique com ara Alceste 1674, Atys 1676 o Roland 1685, la majoria d’argument mitològic tamisat…

Deixeble de JBChardin, CVan Loo i FBoucher, que l’influí granment Premi de Roma, anà en aquesta ciutat el 1756, on conegué Hubert Robert, amb qui treballà molt el paisatge, i l' abbé JCde Saint-Non, que el protegí Començà pintant obres de tema històric, que abandonà 1767, i passà al tema galant, molt més del gust del moment, amb l’encàrrec d' El gronxador Dins aquesta temàtica fou, amb JAWatteau, el pintor més important, però Fragonard abandonà el somieig de Watteau i escometé escenes més frívoles i eròtiques, plenes d’encant i pintades amb pinzellada solta i vibrant que anuncia…

Fill de Robert II de Sanseverino i de Marina d’Aragó i de Sotomayor filla del primer duc de Vilafermosa Alfons d’Aragó Membre de la família napolitana més potent, de tradició angevina i francesa, per la seva educació —els seus mestres foren Juan de Ojeda i Jaume Castellví— s’integrà en la societat galant catalanonapolitana castellanitzant, i es casà amb una catalana, Elisabet de Vilamarí i de Cardona, filla i hereva de Bernat, comte de Capaccio Prengué part en la batalla de Capo d’Orso 1528 i fou fet presoner participà després a l’expedició de Carles V a Tunis i Alger i fou capità general de…

Fill d’un advocat, el qual odiava, i orfe de mare a set anys, visqué una crispada infantesa i adolescència en la seva ciutat nadiua, i a la fi del 1799 es traslladà a París, on ingressà a l’Escola Politècnica Treballà en el ministeri de la guerra, i amb l’exèrcit napoleònic conegué Itàlia, Alemanya i Moscou, portant una vida de dandi luxós i galant A la caiguda de l’Imperi s’exilià voluntàriament a Milà, viatjà i publicà les seves primeres obres, escassament originals, sobre pintura i música El 1817 adoptà el pseudònim de Stendhal, hipergermanització del topònim alemany Stendal…

Vida Fou el principal compositor de grands motets del Barroc tardà i un dels compositors favorits de música religiosa de la cort de Lluís XIV Cap a l’any 1666 ingressà al cor de l’església reial de Saint Germain-l’Auxerrois, a París A l’edat de quinze anys abandonà el cor i intentà ingressar a l’orquestra de GB Lulli com a violinista, però fou rebutjat, cosa que el dugué a renunciar fins i tot a tocar el violí per sempre més i es dedicà a perfeccionar els seus coneixements d’orgue i clavicordi Treballà durant algun temps com a organista a Saint Germain-en-Laye, malgrat que Lluís XIV…

Vida Membre d’una família de músics, a la mort del seu pare es traslladà a l’important centre musical de Bolonya, on publicà gairebé la totalitat de la seva música instrumental entre el 1685 i el 1687 Aquestes obres, seguint l’estil seriós de l’escola bolonyesa repre sentada posteriorment per G Torelli, li permeteren de ser admès a l’Accademia Filarmonica de la ciutat i entrar a formar part com a violoncellista de la capella de la basílica de Sant Petroni També compongué música religiosa i oratoris fins el 1692, any en què es traslladà a Roma, on començà la seva carrera com a compositor…

Setè fill segon dels vivents de JG Leopold Mozart i d’Anna M Pertl Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, que decidí d’educar-lo i, alhora, exhibir-lo juntament amb la germana gran Nannerl —Anna Maria— , precoç clavecinista i pianista com a font d’ingressos Anà a Munic i a Viena, on actuà davant Maria Teresa d’Àustria 1762 El 1763, amb permís de llur protector, l’arquebisbe de Salzburg, Segismund von Schrattenbach, els Mozart emprengueren un llarg viatge sud d’Alemanya, Brusselles, París, Londres, la Haia, Lió, Suïssa, que suposà per al petit Mozart —aleshores…

Vida Pertanyent a una família benestant, a deu anys havia après de tocar el violí, la flauta, la cítara i alguns instruments de teclat de manera completament autodidàctica A més, estudià algunes de les obres del seu mestre de música Benedikt Christiani i s’inicià en la composició amb algunes àries, motets i peces instrumentals Quan tenia dotze anys s’embarcà en la composició de la seva primera òpera, Sigismundus Llavors la seva mare, que volia que estudiés dret, li prohibí de continuar la seva formació musical i fou enviat a una escola a Zellerfeld Però el superintendent del centre, Caspar…

Vida Fou el membre més important de la gran família dels Bach, nissaga de músics procedent de Turíngia que es remunta al final del segle XVI i que es perllongà fins al segle XIX La producció musical de JS Bach representà la culminació de prop de tres segles de polifonia religiosa i profana En vida tan sols fou conegut com a organista a la seva Alemanya natal i, malgrat l’abundància i la qualitat de la seva obra, no tingué el reconeixement de què gaudeix avui dia Després de la seva mort, la figura de Bach romangué en l’oblit fins que, l’any 1802, el musicòleg Nikolaus Forkel 1749-1818 en…