Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Galileu
Galileu, pintura de G. Sutermans (Galleria degli Uffizi, Florència)
© Fototeca.cat
Física
Nom amb què és conegut als Països Catalans Galileo Galilei.
Estudià medicina a Pisa, però el 1589 abandonà els estudis mèdics i acceptà una plaça de professor de matemàtiques a la mateixa universitat Les seves idees, contràries a la física aristotèlica com és el cas del principi d’inèrcia , i els seus experiments sobre mecànica velocitat de caiguda dels sòlids, moviment pendular, etc li ocasionaren tants de retrets dels seus compatriotes, que decidí d’abandonar la Toscana Refugiat a Venècia, explicà matemàtiques a la Universitat de Pàdua Assabentat de l’invent de la ullera de llarga vista, ell mateix en construí una i començà l’observació de l’espai…
Vincenzo Galilei
Música
Compositor i teòric italià, pare de Galileu.
Escriví madrigals, peces per a llaüt i un Dialogo della musica antica e moderna 1581, on propugnà la poesia cantada tal com creia que hom feia a la Grècia clàssica Fou membre de la Camerata Fiorentina , que donà lloc a la creació de l’òpera
Giovan Battista Baliani
Física
Físic italià.
Seguí la línia de Galileu, amb qui mantingué correspondència Fou un dels primers a distingir clarament massa i pes
Simon Marius
Astronomia
Nom amb què és conegut l’astrònom alemany Simon Mayr (o Mair, o Mayer).
Estudià astronomia amb Tycho Brahe, i descobrí, independentment de Galileu i un quant temps més tard que ell, l’existència dels quatre satèllits més grossos de Júpiter
Karl Theodor von Piloty
Pintura
Pintor alemany.
Format a Venècia, a Anvers i a París, fou professor de l’Akademie der Bildenden Künste de Munic Les seves obres, de tema històric, són d’una gran teatralitat Wallenstein 1855, Neue Pinakothek, Munic, Galileu a la presó 1864, Wallraf-Richartz-Museum, Colònia
Carlo Roberto Dati
Literatura italiana
Literat i científic italià.
Deixeble de Galileu i de Torricelli, fou secretari de l’Accademia della Crusca, on collaborà en la tercera edició del Vocabolario Escriví obres científiques sobre Saturn, la invenció de les ulleres, etc, Prose fiorentine 1661, Vite dei pittori antichi 1667, alguns escrits dramàtics i Discorso dell’obbligo di ben parlare la propria lingua 1657, la seva obra més important
Stefano degli Angeli
Matemàtiques
Cristianisme
Matemàtic i jesuïta italià.
Deixeble de Cavaliere, defensà i millorà el seu mètode dels indivisibles En la seva obra matemàtica destaquen De infinitorum spiralium spatiorum mensura 1660 i De infinitarium Cochlearum mensuris ac centris gravitatis 1661 En els seus treballs de física hom endevina la influència del mètode experimental de Galileu en són una mostra els estudis d’hidroestàtica de Della gravità dell’aria e fluidi
Claude Guillermet de Bérigard
Filosofia
Física
Físic i filòsof francès.
Pensà una teoria atomista, basada en la idea de corpuscles arrodonits, amb la qual discutí la natura dels composts Avançà la teoria corpuscular de la llum i l’atracció de les masses La seva obra principal és Dubitationes in dialogum Galilaei Lyncei 1632, en la qual manifestà el seu desacord amb Galileu, atès que persistí sempre a considerar la Terra com a immòbil
Cosme II de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1609-21).
Fill de Ferran I Intentà de seguir una política d’equilibri en les hostilitats entre Espanya i França i féu de mitjançer en les negociacions de 1611-12 hagué d’ajudar Felip IV durant la guerra de Successió de Màntua 1613 La seva flota s’enfrontà amb èxit als turcs a la Mediterrània i mantingué relacions comercials amb el Llevant Tancà definitivament la banca dels Mèdici, puix que la considerava impròpia d’un sobirà Protegí diferents artistes i científics, en particular Galileu
Urbà VIII
Cristianisme
Nom que adoptà Maffeo Vincenzo Barberini en ésser elegit papa (1623-44).
Curial i cardenal, ocupà diversos càrrecs diplomàtics Francòfil durant la guerra dels Trenta Anys , intercedí —a instàncies dels diputats catalans— prop de Felip IV 1640 demanant clemència per als revoltats i recomanà als catalans obediència no permeté la creació d’un tribunal especial contra els eclesiàstics complicats en la revolta Fundà el collegi de Propaganda Fide, a Roma, que d’ell rebé el nom d’Urbanià 1627, i reduí notablement el calendari festiu 1642 Amic de Galileu , durant el seu pontificat tingué lloc el procés famós