Resultats de la cerca

Fou la tercera muller de Felip II de Castella Promesa del príncep de Girona i Astúries, Carles, en morir Maria Tudor hom estipulà el seu matrimoni amb Felip II, considerat com a garantia del tractat de Cateu-Cambrésis 1559 i com a aliança contra el protestantisme

Atorgà nombrosos préstecs a Pere III Durant la guerra amb Castella, concedí crèdits a la generalitat de Catalunya 1364 que avançaven la meitat de l’impost del fogatge 650 000 lliures Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclusiu del fogatge El 1367 avançà a l’Església el tribut de Sardenya i comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona

Fill segon d' Alfons de Gandia i de Foix , el seu pare li cedí el marquesat de Villena i el casà amb una filla illegítima —Joana de Castella— del seu amic el rei Enric II De jove 1367 havia estat custodiat, amb el seu germà gran Alfons, en garantia pel rescat del pare Visqué a Castella, i morí al camp de batalla El seu fill fou  Enric de Villena i de Castella

Coadjutor a Estrasburg 1760, més tard anà a París Fou nomenat ambaixador extraordinari a Viena 1772, cardenal 1778 i arquebisbe d’Estrasburg 1779 El 1785, víctima d’una conxorxa cortesana i del seu desig d’assolir influència, fou detingut perquè comprà un collar sota la garantia —falsa— de la reina Maria Antonieta, per a la qual creia que feia la gestió Jutjat 1786, fou desterrat Elegit diputat dels Estats Generals 1789, topà amb els revolucionaris per la qüestió religiosa i no trigà a tornar a Estrasburg

Funcionari calvinista de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals 1632, fou enviat 1647 a Nova Amsterdam per a reorganitzar-hi l’administració S'enfrontà als colons i afavorí els interessos de la Companyia, però el 1653 establí un govern municipal autònom Perseguí els traficants d’armes i de licors i els luterans, i combaté els suecs de Delaware Atacat per l’almirall anglès Richard Nicolls 1664 en nom del rei Carles II d’Anglaterra, els colons li refusaren ajut i s’hagué de rendir, després de signar un acord que garantia els drets dels colons holandesos

Fill de Carles I , prengué part a la guerra civil i, en ser derrotat per Cromwell a Worcester 1651, s’exilià a França i als Països Baixos Fou restaurat el 1660, i governà gràcies al suport de la reacció conservadora, a l’interior, i a Lluís XIV, a l’exterior tractat de Dover, 1660 Durant el seu govern foren constituïts els partits tory , o conservador, i whig , o liberal foren votats l’ Act of Habeas Corpus 1679, que garantia la llibertat personal dels anglesos, el Test Act 1673 i el bill d’exclusió 1681, que apartaven els catòlics dels càrrecs públics i de la successió de la…

Fill de Guillem II d’Erill El 1277 es rebellà, amb el comte de Foix i altres nobles, contra Pere II de Catalunya-Aragó Vençut pel rei a Balaguer 1280 fou empresonat a Lleida i indultat el 1281, en canvi de lliurar en garantia les seves possessions al rei Des d’aleshores esdevingué un fidel servidor de la monarquia El 1282 participà en l’expedició reial a Barbaria i a Sicília i fou un dels quaranta nobles que garantiren els pactes de Pere el Gran amb Carles d’Anjou a propòsit del desafiament de Bordeus El 1297 lluità al Pallars contra la invasió d’Arnau d’Espanha i del comte de…

Ciutadà honrat, estudià a Lleida i exercí d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó Fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat El 1641 era arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV Fou partidari de la causa francesa durant la guerra de Separació i pròxim al cercle de Pèire de Marca El 1650 enllestí, sense revisar-la, la Historia de los condes de Urgel publicada a Barcelona per Bofarull el 1853, basada en un gran nombre de documents Se li atribueixen també una història de Jaume I i una allegació a…

Infant reial, fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure , legitimat pel rei el 1272, juntament amb el seu germà Pere d'Ayerbe , amb dret a succeir en el tron Rebé com a patrimoni la baronia de Xèrica Es casà amb Elfa Álvarez de Azagra, filla del poderós senyor d’Albarrasí Álvaro Pérez de Azagra Distanciat del rei Pere II, arribà amb ell a un acord el 1283 i li cedí com a garantia Eslida, Suera i Fanzara El 1285 tingué cura de la defensa de la frontera aragonesa davant el perill d’una invasió francesa Tingué un fill, Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra…

Fill del comte Teodoric d’Oldenburg i fundador de la dinastia d’Oldenburg, succeí el rei Cristòfor III Dissolta la unió de Kalmar el 1448, intentà de restablir-la el 1450 proclamà la unió entre Dinamarca i Noruega, que durà fins el 1814, i el 1457 esdevingué rei de Suècia, però hi hagué una revolta el 1464 La derrota de Brunkeberg 1471 posà fi als seus intents de recobrar Suècia El 1460 succeí el seu oncle Adolf en el ducat de Slesvig i en el comtat de Holstein —del qual obtingué l’erecció en ducat— i proclamà llur unió perpètua En garantia del dot de la seva filla Margarida,…