Resultats de la cerca

Guanyà el Campionat d’Europa de trial juvenil amb l’equip Gas Gas 2001, amb el qual també fou campió del món juvenil 2004 i subcampió del món júnior 2005 Amb l'equip Montesa fou campió del món júnior 2006 i guanyà el Campionat d’Europa de trial 2007 Participà quatre vegades en el Campionat d’Espanya, tres en el de pista coberta, i el 2007 acabà catorzè en el Campionat del Món a l’aire lliure A partir de l’any 2008 competí en la modalitat d’enduro i amb l’equip KTM guanyà el Campionat de Catalunya en categoria E3 2008

Actuava de mig defensiu i de defensa central Després de destacar amb l’Hospitalet, la temporada 1962-63 fitxà pel RCD Espanyol, que era a segona divisió Pujà a primera aquella temporada i continuà una temporada més amb l’equip blanc-i-blau Seguidament, jugà al Llevant i al Deportivo de La Coruña, a primera divisió, al Valladolid, a l’Europa i al Girona, entre d’altres En retirar-se exercí d’entrenador i estigué al capdavant del Girona i l’Europa, a més d’altres equips

Gerard Lasie-rra la seleccionà el 1989 per fer entrenaments a Tàrrega El 1991 fitxà per l’Associació Lleidatana d’Handbol, amb la qual debutà en la màxima categoria i on milità durant nou temporades, cinc a la divisió d’honor Destacà com a pivot i formà part de la selecció catalana entre el 2002 i el 2006, any que es retirà

Membre del Club Alpí Núria-Masella, participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Grenoble 1968 en la modalitat de luge

Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació de Barcelona del CSIC, i el 1950 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Friburg de Brisgòvia Fou fundador amb H Finke de les Spanische Forschungen der Görresgellschaft i dels Monumenta Hispania Sacra Dirigí les revistes Analecta Sacra Tarraconensia i Hispania Sacra La seva obra més destacada és Inscripciones de la España romana y visigótica 1924-69 També és…

Del 1789 al 1794 fou membre de l’Escolania de Montserrat Al monestir estudià orgue amb Narcís Casanoves i violí amb Anselm Viola Al final del 1794 entrà al monestir de San Lorenzo de El Escorial, d’on esdevingué organista i feu els vots de l’orde dels jerònims el 1795 Més tard fou organista del monestir dels jerònims a Múrcia La seva obra es guarda a l’arxiu musical d’El Escorial, al Palacio Real de Madrid i al monestir de Nuestra Señora de Guadalupe Càceres Compongué, entre altres obres, una Salve Regina per a quatre veus, violí, trompeta i continu, i una Letanía a Nuestra Señora per a vuit…

Es formà a Llotja Lorenzale i Pau Milà l’iniciaren en el natzarenisme S'especialitzà en la pintura de flors i de fruites Fou premiat, sovint, a Madrid i a Barcelona, així com a Londres, el 1889 Conreà alhora la pintura i l’ornamentació al teatre del Liceu i al paranimf de la Universitat de Barcelona, així com al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú Dirigí l’agençament de cases senyorials i establiments Fou professor de pintura decorativa, teixits i estampats a Llotja Els seus fills Antoni i Joaquim foren també pintors decoradors Un altre fill, Francesc de PMirabent i Soler Barcelona 1864 —…

Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret i en teologia Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1943 i director de la revista “Analecta Sacra Tarraconensia”, fundada el 1948 La seva obra comprèn disciplines heterogènies litúrgia, hagiografia, arqueologia, epigrafia, etc, però pel que fa al camp literari es destaca la part destinada als estudis bibliogràfics sobre llengua i literatura catalanes, iniciats l’any 1928, i la publicació de diferents textos de literatura catalana medieval

Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona Interessat pels països africans, estudià l’àrab El 1859 anà a Algèria, i el 1861 visità el Marroc, on fou comandant d’artilleria de la guàrdia del soldà Muḥammad ibn ‘Abd al-Rahmān, desobeint les ordres del qual travessà el Marroc fent-se passar per musulmà, amb el nom de Caïd Ismail Passà al Sàhara 1864, on emmalaltí, i retornà a la península Ibèrica La delegació hispànica de l’Association Internationale pour l’Exploration de l’Afrique li confià un nou viatge per explorar els orígens del riu Draa, però morí poc…

Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Féu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i…