Resultats de la cerca

De família humil, extraordinàriament dotat per a les matemàtiques, pogué rebre ensenyament superior gràcies a la protecció del duc de Brunsvic, que l’envià a la Universitat de Göttingen Director de l’observatori i professor d’astronomia en aquella ciutat, hi residí fins a la mort, dedicat totalment a una fecunda tasca intellectual Els matemàtics li deuen aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra noció de congruència i notació corresponent, sistematització de l’ús de demostració rigorosa del teorema fonamental de l’àlgebra, teoria de determinants , etc, qüestions…

Fou professor a Halle i Göttingen Són especialment importants els seus estudis sobre l’electricitat i el magnetisme Amb Gauss estudià el magnetisme terrestre i inventà un telè- graf electromagnètic 1833 Construí també un electrodinamòmetre i proposà, amb Gauss, un sistema d’unitats en electricitat També féu estudis sobre acústica i elaborà un sistema de compensació de temperatura per als tubs d’orgue Germà de germà d’ Ernst Heinrich Weber

Professor al politècnic de Zuric 1858 i a la Technische Hochschule de Brunsvic 1862-1912, ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna el formalista culminat en l’obra de Hilbert, que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista Was sind und was sollen die Zahlen , ‘Què són i per a què serveixen els nombres', 1888, que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell Construí una…

Amic de Karl Friedrich Gauss, es dedicà a l’estudi dels principis de la geometria en el seu Tentamen iuventutem studiosam in elementa matheseos purae introducendi 1831-33, publicat en dos volums És autor d' Öt szmorújáték ‘Cinc tragèdies’, 1817 i Párisi per ‘Procés a París’, 1818

Amic de Gauss, fou professor a Königsberg Aportà noves idees a la teoria general dels determinants, mètodes originals per a integrar les equacions diferencials i un dels millors estudis sobre les funcions ellíptiques, Fundamenta nova theoriae functionum ellipticarum 1829 Els seus estudis de física matemàtica fructificaren en les importants Vorlesungen über Dynamik ‘Lliçons sobre dinàmica’, 1843

En el camp de la física matemàtica contribuí a resoldre problemes suscitats per la mecànica newtoniana principi d’Ostrogradskij-Hamilton, estudià les deformacions dels cossos elàstics, el desplaçament d’un mòbil dins un medi resistent, etc Establí també una fórmula general que porta el seu nom i permet de passar d’una integral de volum a una integral de superfície teorema de Gauss

Fou deixeble de matemàtics famosos, com Gauss, Jacobi i Steiner Professor a Göttingen, succeí Dirichlet 1859 Poc després 1862 anà a Itàlia per tal de restablir-se de la seva malaltia, però no ho aconseguí Les seves aportacions a la matemàtica foren capitals Desenvolupà una geometria no euclidiana, ideà les superfícies que duen el seu nom, estudià la teoria de les funcions i establí els fonaments de la moderna topologia Investigà també les equacions diferencials i les funcions abelianes i donà una definició del concepte d’integral definida

Filla del pintor i músic  Juli Pascual , fou catedràtica de matemàtiques a l’ensenyament mitjà i professora titular d’àlgebra de la Universitat de Barcelona Fou la primera dona de l'Estat espanyol que obtingué una beca Humboldt de recerca i la primera dona docent que es jubilà a la Facultat de Matemàtiques UB Participà activament en els moviments de reforma de didàctica de les matemàtiques a Catalunya i a l’Estat espanyol i dels plans d’estudis de l’ensenyament mitjà La seva línia bàsica de recerca fou la teoria algèbrica de nombres Traduí al català i prologà 1996 les Disquisitiones…

Deixeble de Gauss, l’any 1816 fou nomenat astrònom de l’observatori de Gotha Més tard esdevingué director de l’observatori de Berlín i professor de la Universitat d’aquella mateixa ciutat Els seus treballs més importants es relacionen amb l’estudi dels cometes Calculà els elements de l’òrbita d’una sèrie de cometes observats entre el 1680 i el 1818 i demostrà que corresponien a un mateix cos celeste, que després batejà amb el propi nom També calculà la parallaxi solar a partir de les dades obtingudes gràcies als passos de Venus davant el Sol, que s’esdevingueren els…

El 1855 succeí Gauss en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Göttingen Féu notables contribucions a moltes branques de la matemàtica i de la física matemàtica En el camp de l’anàlisi establí les condicions generals perquè una funció sigui expressable per mitjà de sèries trigonomètriques, i estudià les sèries que duen el seu nom i les integrals numèriques els treballs sobre les sèries de Fourier el portaren a donar una definició completament general de funció numèrica 1829 El seus estudis sobre l’equilibri de sistemes i la teoria del potencial el dugueren a formular el…