Resultats de la cerca

Competí representant el Club Esportiu Institut Guttmann Fou campiona d’Espanya individual una vegada i subcampiona en diverses ocasions En el terreny internacional, guanyà l’Obert Tolosa-Balma 2010, 2011 en individual i, en dobles, l’Obert Ath 2008, 2011, l’Obert de Baviera 2011, l’Obert de Montfermeil 2010 i l’Obert de l’illa de Ré 2010 Amb la selecció espanyola participà en set edicions de la Copa del Món per equips 2003-07, 2010, 2011 i disputà els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 En el rànquing mundial assolí la trentena posició en individual i la vintena en dobles Es retirà el 2011

Installat a Tortosa i soci de la Penya Ciclista Baix Ebre “Ja Arribarem”, esdevingué cinc cops campió d’Espanya de mig fons i fou campió mundial de l’especialitat 1965

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, pujà al podi del Campionat d’Espanya d’arma llarga en alguna ocasió durant els anys cinquanta i obtingué resultats destacats en el Campionat de Barcelona També participà en competicions internacionals, com els Jocs Mediterranis de Beirut 1959 Fou president del Tiro Nacional de Barcelona 1961-69, entitat que en aquella època feia les funcions de Federació Catalana de Tir Olímpic Feu una reforma integral de les installacions de Vista Alegre a Montjuïc, fet que permeté l’organització del Campionat d’Espanya d’armes olímpiques el mateix any També organitzà…

Fill de catalans Exiliat a Mèxic, residí després a Itàlia, amb sojorns freqüents a Barcelona Restà fidel a uns principis estètics, expressats amb una exquisida sensibilitat en els quadres i una gran claredat en els llibres

Es llicencià en dret a Barcelona, i fou un dels fundadors del grup monàrquic Peña Blanca Perseguit a mort per incontrolats, el 1936 se n’anà a Itàlia, gràcies a la Generalitat S’enrolà en l’exèrcit de Franco, i dirigí El Correo Español-El Pueblo Vasco i Nueva Rioja Redactor d’estranger a La Vanguardia i a Destino , des del 1939 es distingí pel seu monarquisme dinàstic i per la seva aliadofília Un article a Destino 1944 sobre el feixisme italià fou causa del seu empresonament Periodista sagaç i ponderat, mantingué una activitat política pseudoclandestina i fou membre del consell privat del…

Pertangué al grup d’educadors que efectuaren, cap al 1920, l’experiència pedagògica de l’Instituto-Escuela de Madrid, que influí sobre la seva preocupació didàctica i claredat d’exposició La seva erudició i rigor metodològic provenen de la seva collaboració al Centro de Estudios Históricos, on treballà, sota la direcció de Ramón Menéndez Pidal Preparà edicions crítiques de clàssics castellans Mateo Alemán, Vicente Espinel, Francisco de Moncada, Diego de San Pedro i feu nombrosos treballs d’investigació El seu Curso superior de sintaxis española 1943, reeditat deu vegades, gaudeix d’un…

Germà d’ Eugeni Nadal i Gaya i Santiago Nadal i Gaya , es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, especialitzat en romàniques L’any 1956 s’incorporà a la redacció de La Vanguardia , diari per al qual escriví regularment articles sobre política internacional, i del qual fou redactor en cap d’aquesta secció des de la mort del seu germà Santiago 1974, a més de responsable de la secció d’opinió Escriví en aquest diari fins a la mort, i des del 1976 hi tingué una columna dedicada, Week-end político mundial Compàgina el periodisme amb la docència com a professor de Llengua…

Pare de Ramon Gaya i Massot Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou un dels propulsors dels jocs florals Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular Gent del carrer , La mula jove , La banqueta , recollides en el volum Fruita de Lleida

Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1903, el 1907 començà la seva activitat amb la restauració de l’església romanicogòtica de Sant Miquel de Montblanc i amb la publicació de nombrosos articles de divulgació històrica editats en les revistes locals de Montblanc, sempre amb un to reivindicatiu propi del catalanisme de la Lliga Treballà amb documentació medieval i moderna Una selecció de la seva obra fou publicada el 1995 per R Puig, M Grau i J Felip La premsa i la història a la Conca de Barberà 1985 El seu fons personal el conserva la impremta Requesens de Montblanc Lectures BADIA, F “Un…

S’ordenà el 1898 i a la dècada del 1910 s’installà a l’Argentina De nou a Mallorca, durant els anys trenta regentà l’escola parroquial de Sant Joan Cronista de la vila, ordenà l’arxiu municipal 1940 i fou bibliotecari de l’ajuntament 1941 Collaborà en la revista Documenta 1941-47 i és autor de Breve historia del Santuario de Nuestra Señora de Consolación en San Juan 1950, que inclou referències a la història de la vila de Sant Joan