Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Magd al-Din al-Gazzali
Música
Religiós i predicador àrab.
Germà d’Algatzell, al qual succeí com a professor a la Universitat Niamiyya de Bagdad En un llarg escrit, titulat Aclariments en la refutació d’aquells que declaren que cal prohibir escoltar música , defensà la legitimitat islàmica de la música i, per tant, la possibilitat d’escoltar-la, tocar-la i ballar-la, com també la rellevància de la música per als exercicis de meditació
Iṣḥaq ben Natan
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Jueu que residia a Mallorca cap al 1347.
Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-×Gazzālī i altres obres de filosofia
Abraham ben Šěmuel ibn Ḥasday
Literatura
Escriptor hebreu que visqué la major part de la seva vida a Barcelona.
És autor de diverses traduccions de l’àrab a l’hebreu, tals com El llibre dels preceptes de Maimònides, del qual fou partidari entusiasta, El llibre dels elements d’Iṣḥaq Israelí, El llibre de la poma , obra atribuïda a Aristòtil, i Balança de la justícia d’al-Gāzzalī Però la seva fama prové de la refosa que féu, en prosa rimada, de la llegenda aràbiga de Buda, coneguda per Barlaam i Josafat , que intitulà Ben ha-mélek wě ha-nazir ‘El fill del rei i el monjo’ L’obra és estructurada en forma de maqāma , plena de sentències morals i contes intercalats Consta de vint-i-un capítols que segueixen…
Iṣḥaq Albalag
Filosofia
Filòsof aristotèlic jueu, autor d’una traducció, amb un comentari, de Les tendències dels filòsofs d’al-Gazzālī, escrit el 1292.
La seva problemàtica se centra en les relacions entre la filosofia i la religió i la veritat segons l’una i l’altra Tingut per heterodox, fou estudiat pels pensadors posteriors, però no citat
Jordi Rubió i Balaguer

Jordi Rubio i Balaguer
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Professor, bibliotecari i investigador.
El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1907 es doctorà a la de Madrid i inicià la seva collaboració a l’Institut d’Estudis Catalans i a les tasques docents i d’investigació del seu pare Antoni Rubió i Lluch En 1911-13 fou lector de filologia hispànica a la Universitat d’Hamburg i realitzà les seves recerques sobre manuscrits lullians a les biblioteques de Munic i Innichen Tirol De retorn a Barcelona s’incorporà a les seves tasques anteriors i fou nomenat director de la Biblioteca de Catalunya, oberta al públic el 1914 L’any següent es fundà l’Escola de…
Jordi Rubió i Balaguer
Literatura catalana
Historiador de la literatura, filòleg i bibliòleg.
Vida i obra Net de Joaquim Rubió i Ors i fill d’Antoni Rubió i Lluch, dels quals fou deixeble Cursà els primers estudis al Collegi Miró i continuà als jesuïtes 1896-1902 Participà en el Primer Congrés Universitari Català 1903, ingressà en l’Associació Catalana d’Estudiants 1903 i en la Federació Escolar Catalana 1904 El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El 1907 feu el curs de doctorat a la Universitat de Madrid i es doctorà amb una tesi sobre la crònica de Desclot Seguidament inicià la…