Resultats de la cerca

Fou un del impulsors del setmanari Illuro Sport 1965-78 i de Tot esport , publicació que es convertí en el suplement esportiu de Tot Mataró Collaborà amb les revistes Lean i Dicen 1951-83, el diaris Sport i El Periódico i les emissores Ràdio Miramar de Barcelona 1965-78 i Ràdio Mataró 1978-87 Esdevingué un dels cronistes destacats de l’actualitat esportiva de Mataró Publicà Història del Iluro Sport Club de Mataró 1970 En record seu s’ha instituït el Memorial Josep Gomà Carol, que s’atorga al millor periodista esportiu de Mataró Rebé les medalles de la Delegación Nacional de Deportes, del…

Defensa central, jugà dues temporades al Centre d’Esports Sabadell 1947-49, amb el qual disputà 30 partits a primera divisió La temporada 1949-50 passà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 6 partits de Lliga, i a continuació començà una llarga etapa al Real Madrid 1950-57, on fou dues vegades campió de la Copa d’Europa Després, jugà tres temporades amb el Jaén Fou una vegada internacional Quan pertanyia a l’Espanyol jugà dues vegades amb la selecció catalana

Practicà l’handbol i el voleibol, però destacà sobretot en curses de velocitat Fou campió de Catalunya de 100 m 1968 i de 50 m en pista coberta 1969 Establí en dues ocasions el rècord català de 4 × 200 m 1967, 1968

Amplià el comerç familiar d’importació i exportació de productes agraris, del qual creà oficines a Anglaterra i altres països, i afavorí l’exportació de l’ametlla mallorquina L’any 1887 fou un dels fundadors del diari La Almudaina  i s’encarregà de la seva secció literària Cap al 1890, però, abandonà el món literari per dedicar-se als negocis familiars Del 1903 al 1907 fou president de la Cambra de Comerç i donà lloc a la creació del Foment de Turisme de Mallorca 1905 aconseguí la installació del cable telegràfic Barcelona-Palma 1907 i impulsà la campanya per a aconseguir de modificar la llei…

Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’afusellament de…

Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en ciències eclesiàstiques per la Facultat de Teologia de Catalunya Ordenat sacerdot l’any 1997, el 2004 es doctorà en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou rector de Sant Jaume de Mollerussa i professor d’antropologia teològica a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida Del 2005 al 2010 fou vicari general d’afers econòmics de la diòcesi de Solsona El novembre del 2010 el papa Benet XVI el nomenà bisbe de Solsona en substitució de Jaume Traserra i Cunillera L’agost del 2021 anuncià la seva renúncia al càrrec, i el bisbe…

Nebot del cardenal Gomà Canonge lectoral de Barcelona 1948, professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona 1942 i de la facultat de teologia 1967, fou secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional 1952 És autor d’un notable estudi El Evangelio según San Mateo 1966 i 1976 i d’un comentari al Magnificat 1982 Posteriorment publicà Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales 1988

Obtingué el títol a Barcelona 1941 El 1945 fou nomenat arquitecte de la comandància d’obres i fortificacions de Lleida, ciutat on collaborà en la reconstrucció de la Seu Vella 1945-54 i projectà el seu edifici més important, la delegació de finances 1960, actualment Cambra de Comerç de Lleida Traslladat posteriorment a Madrid, hi fou nomenat cap del servei de valoracions urbanes 1961, catedràtic a l’escola d’arquitectura de Madrid 1968-76 i secretari del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España 1969-75 Exposà també obra pictòrica Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de…

Cursà els seus estudis al Conservatori de València i després els amplià a Barcelona Fou catedràtic de contrapunt i fuga al conservatori de la seva ciutat natal i dirigí el Cor del Centre Catòlic de Santa Madrona a Barcelona Portà a terme la seva activitat com a crític musical en el diari "La Voz de Valencia", el "Diario de Valencia y Levante" i la "Revista Musical Catalana" Compongué obres per a orquestra Concert en si menor per a piano i orquestra , Tres paisatges de Llevant i Tres peces per a orquestra de corda , lieder per a veu i piano, algunes obres de caràcter religiós i, sobretot,…

Format amb Francesc d’Alexandre Galí i al Cercle de Sant Lluc Fundà, amb Pere Daura, Emili Bosch i Roger i altres, l’Agrupació d’Artistes Catalans, i participà en diverses exposicions Admirador, al principi, de Paul Cézanne, passà temps a París, on fou influït per l’obra de Delacroix Conreà la pintura de cavallet i la mural de tipus religiós Olost, Santa Maria del Camí, etc i realitzà projectes de Josep Obiols per a l’església d’Arenys de Mar Professor de l’Escola Massana des de la seva fundació, hi portà a terme un important mestratge sobre diversos artistes, entre els quals Josep Maria…