Resultats de la cerca

El 707, quan encara no havia estat nomenat per al càrrec, capitanejà el primer assalt a les Balears, de retorn d’unes ràtzies per Sicília i per Sardenya Se n'endugué un gran botí i, entre d’altres, capturà els governadors bizantins de Mallorca i de Menorca Fou destituït i assassinat per ordre del califa Sulaymān

Fill de Merenre Antiemsaf I, tingué el regnat més llarg de la història egípcia Amb ell s’acaba el Regne Antic Prosseguí la política expansionista a la Baixa Núbia, amb diverses expedicions dirigides per personatges preeminents del nomós I de l’Alt Egipte Herkhuf, Sabni i, sobretot, Pepinakht Una altra expedició anà al Sinaí a la recerca de turqueses A l’interior s’accentuà el progressiu debilitament del poder reial, i al final del regnat els governadors de les províncies eren pràcticament independents Bastí la seva piràmide a Sakkara, actualment en molt mal estat

De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València Durant el setge cristià se n'anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria 1238 Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada És autor de la Takmilat li-kitāb al-Ṣila , continuació de la Ṣila d’ibn Baškuwāl, d’una collecció de biografies, al-Hulla al-Siyarā' Escriví poemes en què es planyia sobre la pèrdua de València

Procedent de les files de la CEDA, durant la Guerra Civil Espanyola es passà al bàndol insurgent, on collaborà com a especialista en dret civil Acabada la guerra fou regidor de Tàrrega 1942, entrà a la Diputació Provincial de Lleida 1943 i posteriorment en fou president 1946-50 i arribà a procurador en corts 1943-49 Fou, juntament amb Víctor Hellín, un dels casos excepcionals de governadors civils catalans franquistes que exerciren dins el Principat, essent delegat governatiu a Tarragona 1950-51, Lleida 1951-56 i Girona 1956-62

Cap dels serveis de policia de Barcelona a partir del 1893 Conegut com El Vinagret en record de la seva actuació en els baixos fons de la ciutat quan era jove quasi analfabet, però astut i eficaç, es veié tanmateix superat davant l’onada de terrorisme anarquista En especial, fou molt recriminada la seva actuació davant la bomba del carrer dels Canvis Nous, el 1896, que desencadenà el procés de Montjuïc Posteriorment, actuà com a intermediari entre el confident terrorista Joan Rull i els governadors civils Bivona i Osorio y Gallardo, en 1905-08

Filla gran de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal Fou casada, a Valladolid 1548, amb el seu cosí germà l’arxiduc Maximilià, després emperador Ambdós reberen el títol de reis de Bohèmia, i foren governadors per absència del príncep Felip, germà d’ella Quan aquest tornà, el 1551, passaren a Alemanya Admiradora del seu germà Felip II i catòlica fervent, ja vídua tornà a Madrid 1581, protegí els jesuïtes i ingressà —sense professar— al convent de Las Descalzas Reales, on és soterrada Formaren part de la seva cort els germans Leonardo de Argensola i el músic Tomàs Lde Victoria

Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment Anullà les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols…

El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors…

Durant l’ocupació francesa exercí alguns càrrecs administratius, la qual cosa l’obligà posteriorment a abandonar Espanya El 1819, en haver tornat, publicà Miscelánea de comercio, artes y literatura , la traducció de les obres d’Horaci 1820-22 i algunes comèdies i sarsueles Dirigí El Imparcial El 1833 començà a exercir el ministeri de foment, creat aleshores, des del qual implantà la divisió peninsular en províncies i foren creats els sotsdelegats de foment els futurs governadors civils Fou important la seva labor per activar la reforma del sistema tributari programada per Ramón…

Llicenciat en lletres 1941 i en dret 1946, aquest any entrà a la Banca d’Itàlia, de la qual fou cap dels serveis d’estudis 1970-78 i governador 1979-93 El 1993 inicià la seva carrera política president del consell de ministres 1993-94, ministre d’hisenda en els governs de Romano Prodi 1996-98 i de Massimo d’Alema 1998-99, el 1999 fou elegit president de la República italiana, càrrec que ocupà fins al maig de 2006, en què fou substituït per Giorgio Napolitano Ocupà també càrrecs en institucions internacionals president del comitè de governadors de la CEE 1982-87, vicepresident del…