Resultats de la cerca

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas Retratà alguns rodatges d’Antonio Isasi-Isasmendi, Francesc Rovira i Beleta, José Antonio de la Loma i dels germans Balcázar, i fou cap dels serveis gràfics de l’Agencia EFE a Barcelona

Continuador de l’obra de FW Taylor, s’especialitzà en mètodes de direcció d’empreses i fou un preconitzador de les relacions humanes en l’empresa Durant la Primera Guerra Mundial ideà un sistema de planificació i de control de la producció, els gràfics de Gantt

Fou un dels pioners del fotoperiodisme i un dels més destacats reporters gràfics del primer terç del segle XX Collaborà en El Día Gráfico 1910-36, Diari de Barcelona 1920-36 i La Vanguardia 1926-36, entre altres publicacions Formà part de l’Associació de la Premsa de Barcelona des del 1923

Treballa en installacions Estudià art i arquitectura a Melbourne, i escultura a Milà i a la St Martin's School of Art de Londres Ha incorporat les innovacions dels ordinadors gràfics i de les tecnologies de visualització en la seva obra The Legible City fou el primer treball interactiu de l’art contemporani Incorpora la simulació interactiva de temps i espai reals en installacions en les quals l’espectador penetra en un entorn virtual d’imatges sintètiques que reprodueix els seus moviments

S’inicià treballant vidrieres artístiques Estudià amb Francesc Labarta Des del 1955 treballà independent, especialment dedicat al disseny gràfic d’empresa i al de productes farmacèutics Professor de plàstica publicitària a l’Escola Massana 1963, el seu grafisme, simplificat i ben construït, eludeix complexitats visuals per tal d’assolir en les formes planes i el contrast cromàtic una força comunicativa especial El 1961 fou un dels fundadors de l’ADG – FAD Associació de dissenyadors gràfics del Foment de les Arts Decoratives

Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins el 1883 Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i collaborà en publicacions culturals com la “Illustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya” Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX 1901, Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona 1913

Féu la primera exposició individual a la seva ciutat natal l’any 1968 Posteriorment, presentà la seva obra en galeries de diverses ciutats catalanes, l’Estat espanyol, Europa i Amèrica El 1992 va ser distingit amb el títol d’artista oficial dels Jocs Olímpics La seva obra pictòrica, d’acusada originalitat, conjuga al servei d’una certa tendència onírica i simbòlica una tècnica minuciosa en la qual la figuració es combina amb el collage, el grafit i altres procediments gràfics Pel que fa a l’escultura, destaca el monument a Antonio Machado, inaugurat el 2003 a Mataró

El 1945 fundà a Venècia, amb altres guionistes i dibuixants, Asso di Piche , revista pionera del còmic italià El 1950 emigrà, amb alguns d’aquests autors, a l’Argentina, on prosseguí la seva carrera Entre altres personatges, creà el 1970 Corto Maltese , actualització de la tradicional figura de l’aventurer a partir de models americans, amb el qual obtingué un èxit fulminant des de la primera historieta Una ballata del mare salato Posteriorment en publicà un gran nombre de sèries Pratt combinà hàbilment els recursos narratius gràfics i textuals, amb un dibuix àgil amb gran domini…

Professionalment inicià la seva trajectòria en els anys setanta Ha investigat sobre la capacitat comunicativa i expressiva de la creació gràfica, i ha dut a terme en nombrosos projectes gràfics, a la vegada que ha participat en la creació d'espais i de projectes culturals Dedicat també a la docència, ha estat professor del Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona EINA 1979-2007 Entre d'altres, ha estat president de l'Associació de Dissenyadors Gràfics ADG 1997-2002, vicepresident del Foment de les Arts i del Disseny FAD 2001-05, vicepresident 2010-12 i i…

De jove emigrà a l’Argentina per exercir la seva professió, però aviat decidí d’anar-se'n De retorn s’establí a Barcelona 1889, on restaria per sempre Exercí de fotògraf professional i s’especialitzà en reportatges gràfics, de manera que cal considerar-lo com un dels pioners del periodisme gràfic a Catalunya Són molt conegudes, per exemple, les fotografies que obtingué en el judici de Ferrer i Guàrdia 1909 i que foren publicades en bona part de la premsa internacional Treballs seus aparegueren a Blanco y negro , La Ilustración Artística , Daily Mirror , etc Personatge molt…