Resultats de la cerca

Corria per a la marca catalana Autocicles Díaz i Grilló DyG, amb la qual quedà segon a la segona edició del repte Barcelona-Madrid del 1916 Aquest mateix any, guanyà la primera edició de la Volta a Catalunya en categoria d’autocicles

La seva obra és crítica i renovadora i es mou entre el naturalisme i l’expressionisme Entre d’altres, ha escrit Telarañas 1955, El grillo 1957, El tintero 1961, Las viejas difíciles 1967 i Tragicomedia del Serenísimo Príncipe don Carlos 1974 i Los condenados 1974

Héctor Roberto Chavero, més conegut com a Atahualpa Yupanqui, fou el cantautor més representatiu de la música folklòrica argentina Acompanyat d’una guitarra espanyola, que aprengué a tocar amb Bautista Almirón, interpretà temes populars com Zamba del grillo , Camino del indio , El payador perseguido , Luna tucumana o Milonga del peón de campo Del 1945 al 1952 pertangué al Partit Comunista, i les seves posicions crítiques amb el peronisme li suposaren la prohibició de cantar i enregistrar discos Durant una gira a principis dels anys cinquanta viatjà a Europa i arribà a cantar amb Edith Piaf…

Germana del compositor Enric Madriguera Estudià amb E Granados i amb F Marshall Feu el primer concert als cinc anys La seva presentació d’obres pròpies el 1911 al Palau de la Música Catalana tingué molt èxit Debutà el 1913 al Royal Albert Hall de Londres, amb un concert dedicat a la cantant Maria Barrientos Un any més tard, tocà amb l’Orfeó Català a París i a Londres Marxà als EUA, on residí una temporada 1915-19, allà hi feu alguns concerts i també a diversos països llatinoamericans De la seva obra d’aquesta etapa, cal esmentar les composicions L’aplec de l’ermita , Capvespre d’estiu i…

L’any 1937 fundà i dirigí una orquestra amb la qual contribuí a la introducció d’elements musicals afrocubans en el jazz de la postguerra En la seva orquestra collaboraren sovint músics de renom, com Charlie Parker i Dizzy Gillespie A partir dels anys seixanta recorregué Europa fent nombrosos concerts

Als anys trenta fou crític de cinema, i a la dècada següent es dedicà sobretot a fer d’ajudant de direcció i d’escenògraf en una quarantena de films Debutà juntament amb Stefano Vanzino Steno , amb el qual en 1949-52 codirigí una sèrie de pellícules còmiques de gran èxit, especialment les protagonitzades per Totò  Al Diavolo la celebrità , 1949,  Guardi e ladri , 1951, Totò e i re di Roma , 1951, etc Posteriorment, continuà dirigint en solitari pellicules generalment del mateix gènere, i el 1958 rodà  I soliti ignoti , clàssic del cinema còmic conegut a l’Estat espanyol amb el nom de Rufufú…

Vida Estudià art dramàtic a l’estudi d’actors de Juli Coll i Ferran Espona i a l’Institut del Teatre El 1961 debutà a Tierra de todos Antonio Isasi-Isasmendi Secundari de luxe, fou una de les imatges icòniques per excellència del cinema espanyol, i donà cos a personatges ambigus, poc respectables o amb ments recargolades Rodà nombrosos films, majoritàriament de terror o westerns , a l’Estat espanyol i a l’estranger, on actuà a Itàlia vint títols i a França més de deu De la seva filmografia destaquen Las crueles El cadáver exquisito 1968, Vicente Aranda  La residencia 1969, Narciso Ibáñez…

Passà la infantesa a Cuba, on s’inicià professionalment en diverses orquestres, entre les quals el Sexteto Nacional El 1937 es traslladà a Nova York, on actuà amb Xavier Cugat, i el 1940 formà la seva orquestra, amb l’ajut del trompetista Mario Bauzá Aquesta formació, d’arranjaments molt elaborats i l’estil de la qual s’anomenà Afro-cuban jazz , fou fonamental en el desenvolupament de la música cubana a Nova York Les gravacions de música de ball s’alternaven amb d’altres on es presentaven solistes de jazz com Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Cannonball Adderley i altres L’orquestra es…

Vida Des del 1704 fins al 1712 estudià al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols, on fou alumne d’Andrea Basso i Nicola Fago El 1723 succeí Niccolò Grillo com a mestre del conservatori i, durant setze anys de servei, aconseguí una excellent reputació com a pedagog fins a esdevenir un dels professors napolitans més distingits de la seva generació Entre els compositors que formà destaquen Nicola Sabatino, Niccolò Jommelli i Gaetano Latilla El 1713 estrenà la seva primera obra escènica, Amor tirannico ossia Zenobia , al Teatro di San Bartolomeo de Nàpols En aquesta obra adoptà alguns…

Vida Considerat una de les figures principals del Renaixement musical, fou molt valorat pels seus contemporanis, i la seva obra influí poderosament en els compositors de les generacions posteriors No existeix cap evidència sobre el seu lloc de naixement, però hi ha diverses hipòtesis, totes avalades per dades de dubtosa fiabilitat Tampoc no es coneixen dades sobre els seus primers anys Possiblement la seva formació musical s’inicià a l’escolania de la collegiata de Saint-Quentin, a la regió de la Picardia, centre del qual arribà a ser canonge i mestre de capella els darrers anys de la seva…