Resultats de la cerca

Fill de Lluís I, recuperà el ducat als francesos, però es féu impopular pels imposts i per la seva vida irresponsable Forçat a recloure's a Novara pels francovenecians 1513, fou salvat pels suïssos Després de la batalla de Melegnano hagué de cedir el ducat a Francesc I de França

Cinquè fill d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Intervingué en els afers polítics dels darrers anys del regnat del seu germà Carles IX actuant com a capdavanter del grup dit dels descontents o dels polítics , i fou fet presoner Amb l’adveniment del regnat del seu germà Enric III 1574 esdevingué lloctinent general dels exèrcits francesos i combaté contra els hugonots Dos anys després clogué la pau de Monsieur , per la qual obtingué el títol de duc d’Anjou i féu moltes concessions als protestants Intervingué també en les guerres de França al costat dels revoltats contra Felip II i…

Èmul zelós de Miquel Àngel, el 1534 aconseguí que el seu ampullós grup Hèrcules i Cacus fos collocat al costat del David de Miquel Àngel, davant el Palazzo della Signoria de Florència Els baixos relleus de marbre del cor del duomo florentí 1555-57, d’una gran qualitat, són la seva millor obra

Defensa que es formà a les categories inferiors de l’Hèrcules Club de Futbol d’Alacant Jugà al Futbol Club Barcelona en dues etapes 1974-76, 1978-81 amb un parèntesi de dos anys, que jugà a la UD Salamanca 1976-78 Guanyà una Recopa d’Europa 1979 i una Copa del Rei 1981 Posteriorment tornà a l’Hèrcules en dues ocasions 1981-82, 1985-88, amb una estada intermèdia al Real Murcia 1983-85

Jugà com a migcampista al CE Júpiter 1972-73 i al FC Barcelona 1973-74, on alternà el primer equip amb el filial Fou cedit a l’Hèrcules durant dues temporades 1974-76 i retornà al Barça 1976-78 Posteriorment jugà al Burgos 1978-80, a l’Espanyol 1980-82, una altra vegada a l’Hèrcules 1982-84 i acabà la seva carrera al Lorca 1984-89 Disputà 155 partits a primera divisió i formà part de la plantilla blaugrana que guanyà la Lliga 1974

Actuava de mig i de defensa i començà en l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després jugà amb la Unió Esportiva Lleida fins a la temporada 1954-55 i a continuació fitxà per l’Hèrcules, que a final de campanya el cedí al Linares Tot seguit milità quatre temporades en l’Sporting de Gijón 1956-60, dues al Màlaga 1960-62 i una al Melilla 1962-63 A primera divisió, amb el Lleida, l’Hèrcules i l’Sporting, disputà un total de 83 partits i marcà 8 gols

Segona base conegut com Braç de ferro , s’inicià amb l’equip infantil del Frente de Juventudes 1941 L’any 1947 debutà en categoria sènior al Club Bàsquet Hèrcules Les Corts, amb qui fou dues vegades campió d’Espanya 1954, 1958 A la meitat de la dècada de 1960 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, del qual fou capità i delegat, i posteriorment retornà al CB Hèrcules Les Corts, amb el qual es proclamà campió d’Europa de pool B 1979 També guanyà dotze Campionats de Catalunya i sis d’Espanya Fou internacional amb la selecció espanyola i conquerí un Campionat d’Europa…

Començà a practicar el beisbol l’any 1942 guiat per Andreu Pueyo Recorregué els camps de la Bordeta, del Sol de Baix, de l’Escola Industrial i de Piscines i Esports El 1948 ingressà a l’equip juvenil CB Hèrcules les Corts Jugà diversos partits amb l’equip que fou campió d’Espanya de la segona divisió 1951 Abandonà el beisbol el 1953, tot i que es mantingué vinculat al club El 1965 entrà a la junta directiva i en fou secretari general fins el 1987 El 1989 collaborà en la fundació del CB Diamant-Hèrcules Durant la dècada de 1970 entrà a la Federació Catalana de Beisbol…

Defensa, el 1960 ingressà al juvenil del Futbol Club Barcelona procedent del Balaguer 1958-59 Passà per l’equip amateur 1961-62 i el Comtal 1962-63, i fou cedit a l’Hèrcules d’Alacant  1963-65 La temporada 1965-66 retornà al primer equip blaugrana, on romangué fins a la seva retirada 1976, on jugà en les posicions de mig volant dret, lateral dret, defensa central i defensa lliure Disputà 475 partits i marcà 7 gols Guanyà una Lliga 1974, dues Copes d’Espanya 1968, 1971 i una Copa de Fires 1966 En retirar-se, fou objecte d’un homenatge al Camp Nou, juntament amb Sadurní i Rifé 1976…

Fou cantor 1458-72 de la catedral de Milà i, més tard, de la capella pontifícia, a Roma Dirigí la capella d’Hèrcules I, duc de Ferrara, del 1499 al 1505, llevat d’una breu estada a Castella amb l’arxiduc Felip el Bell El 1509 tornà a França La seva producció comprèn vint-i-dues misses, a quatre i sis veus, set fragments, un centenar de motets i unes seixanta cançons profanes Destaquen les misses Hercules dux Ferrariae, Ave maris stella, De Beata Virgine, Da pacem i Pange lingua Creà un nou tipus de motet que, bé que basat en un tema litúrgic o popular, era ja una forma musical…