Resultats de la cerca

Titulat 1891, anà a l’estranger i fou influït per les idees de Viollet-le-Duc a la tornada treballà a Barcelona El 1900 fou nomenat arquitecte municipal de València Hom en destaca el projecte d’un barri obrer a l’Eixample de València, el pla general de la ciutat, diverses cases de veïns — algunes de les quals relacionades amb l’estil de Domènech i Montaner — i l’Institut Oftalmològic del Doctor Viciano a Algemesí Ribera Alta Construí diversos panteons a València La seva obra més típicament modernista era el portal del desaparegut Saló Eslava 1908, arabitzant, a València Publicà algun estudi…

Fou mestre de capella a Las Descalzas Reales, de Madrid 1691-1705, i des del 1706, a la catedral de Toledo Compongué música d’església, Tonos i Solos humanos , i publicà un escrit sobre la Prevención de la ligadura 1694

Estudià Belles Arts a Barcelona i s’ha especialitzat en la illustració de llibres infantils i juvenils Tula la tortuga 1964, Què descobreix l’Atlàntida 1986, Moisès 1988, i ha collaborat en la revista Cavall Fort i d’altres

Format a Tarragona i Lleida, on residí des del 1924, fou molt influït per la revista Art 1933, introductora de l’avantguardisme a Catalunya El 1934, adherit a Amics de l’Art Nou , reorientà la seva obra vers el surrealisme i s’aproximà a l’avantguarda barcelonina, dins la qual s’integrà en el Grup Logicofobista Aquest any feu la primera exposició individual a la Galeria Syra de Barcelona i posteriorment, promogudes per l’ADLAN, a Madrid, a Santa Cruz de Tenerife i a París, a l’ Exposición de Artistas Ibéricos El maig del 1936, a Barcelona, participà en l’ Exposició Logicofobista de les…

Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia S’especialitzà en temes wagnerians El 1951 publicà l’obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà les traduccions al català, adaptades a la música, de totes les òperes de Wagner habitualment representades També és autora del volum de poemes Insomni entre fulles 1953 i Llegendes xineses 1955, tots dos d’inspiració oriental Emprà habitualment el pseudònim Anna d’Ax

Autor de nombroses sarsueles amb elements folklòrics, com La Gran Vía 1886 Collaborà habitualment amb Joaquín Valverde

Conreà un estil proper al fauvisme exposà, a París, amb Picasso 1901, a la galeria Vollard i habitualment en els diferents salons anuals també ho féu a Madrid 1917 i a Barcelona

Autor de cançons, assolí una gran fama amb l’opereta Méfie-toi de Pharaon 1872 i, sobretot, amb Les cloches de Corneville 1877, que hom representa habitualment i ha estat sovint enregistrada en discs

Es formà a Llotja i el 1901 anà, pensionat, a Madrid El 1903 exposà a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar el 1904 i el 1905, any en què illustrà Les tenebroses , de Rafael Nogueras i Oller, i anà a París Allà concorregué al Salon des Humoristes 1907, al Salon d’Automne i collaborà a Le Rire Malgrat residir a França —singularment a Bézu-Saint-Elois Normandia—, no es deslligà de Catalunya, on illustrà les cançons infantils de Narcisa Freixas 1906 i publicà el llibre Els dolços indrets de Catalunya 1910, amb texts de Joan Maragall i Francesc Sitjà Exposà a la Sala Reig 1909 i des del…

Competí habitualment en persecució amb la Penya Ciclista Miquel Poblet Prenafeta El 1960 formà part de l’equip Doctor Ferrer, i el 1961 fou campió d’Espanya de velocitat i disputà curses a l’americana fent parella amb Codina