Resultats de la cerca

Deixeble d’ibn Ṭufayl, la fama li prové de l’oposició al sistema ptolemaic, exposada en el seu llibre d’astronomia Kitāb al-hai'a , traduït a l’hebreu per Mošé ibn Tibbon 1259, i al llatí per Qalonymos ben David 1529

Jugà a l’Amposta 1953-59, l’Artiguense 1956-57, l’Ourense 1959-63, equip de segona divisió, i el Pontevedra, que acabava d’ascendir a primera D’aquí sortí el “Hai que roelo” amb què se’l coneixia Fou central i es retirà quan el Pontevedra perdé la categoria 1969

Treballador manual en una fàbrica de la seva ciutat natal, el 1979 començà a publicar les seves narracions, que assoliren un èxit notable i entre les quals cal esmentar Liu, Guan he Zhang ‘Liu, Guan i Zhang’, 1980 i Mirende hai ‘L’atractiu del mar’, 1983, de la qual hom féu una pellícula

Estudià al conservatori de París, ensenyà harmonia, anàlisi musical i composició Juntament amb YBaudrier, AJolivet i DLesur fundà el grup La Jeune France De la seva primera època es destaquen el Quatour pour la fin du temps 1941, Vision de l’Amen , per a dos pianos 1943, Vingt regards sur l’enfant Jésus 1944, Turangalila-Symphonie 1948, etc Des del 1950 inicià recerques rítmiques que han influït en la música contemporània Quatre études de rythme , que inclou el cèlebre Mode de valeurs et d’intensités 1949 Més tard escriví Cronocromies 1960, Sept Haï-kaï 1962, Et exspecto resurrectionem…

Estudià periodisme a Barcelona 1973 Fou professora titular de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-91 i des del 1991 és professora de la Universitat de Santiago de Compostella, on exerceix de catedràtica de comunicació audiovisual Màxim representant de la jove generació gallega, la seva poesia és combativa i molt original Parolar cun eu, cun intre, cun inseuto 1970, O corvo érguese cedo 1973 En el camp de la narrativa destaca Mamá-Fe 1973 i les novelles Trasalba ou Violeta e o militar morto 1985 i Porta blindada 1990 És autora de diverses obres…

Germà consanguini d’ Emili Junoy i Gelabert De jove residí a París, on entrà en contacte amb els escriptors i pintors més significatius de l’avantguarda i feu de venedor de llibres i de marxant de pintura Entre altres revistes, dibuixà a Le Rire i a Papitu 1908-10, on publicà acudits de denúncia social i dels costums i altres d’anticlericals També collaborà a El Poble Català , Iberia , La Publicidad , La Veu de Catalunya  i Vell i Nou , entre altres publicacions Fou un dels introductors de l’avantguarda a Catalunya, amb el recull  Poemes i calligrames 1920, en què barrejà materials de…

Estudià peritatge industrial mecànic i ciències de l’educació Exercí de professor d’ensenyament mitjà en diversos centres fins el 2008 Membre de diversos organismes pedagògics per a l’ensenyament del gallec en 1988-90 i en 1990-95, formà part de diversos collectius per a la renovació pedagògica i per a l’ensenyament, temes sobre els quals publicà articles en revistes i assaigs És autor de nombroses novelles i narracions per a un públic juvenil que han obtingut una àmplia difusió i han estat traduïts a altres llengües Hom pot esmentar A cidade dos desexos 1989, Contos por palabras 1991, Premio…

Doctor en filosofia i lletres, del 1962 al 1977 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Barcelona Des del 1969 exercí la crítica literària a la premsa, sobretot als diaris La Vanguardia i ABC Fou director literari de l’ Editorial Planeta i des del 1972 membre del jurat del premi Planeta Destacà com a traductor al castellà del francès i l’anglès, tasca en la qual se centrà sobretot en l’obra dels clàssics, tant antics com moderns, com Ronsard, Shakespeare, Donne, Baudelaire, Verlaine, Dickinson, Hopkins, Browning, Austen, Balzac, Stendhal, Voltaire, Defoe i Simenon, entre d’…

Vida Fill d’un arqueòleg belga i de mare andalusa, residí a Barcelona des de la infantesa A partir del 1930 treballà en el sector de la perfumeria i collaborà en revistes com ara Cinema  1924-29 i Cine-Art  1933-35 Quan acabà els estudis superiors marxà a Bèlgica Finalitzada la guerra civil, retornà a Catalunya i escriví en revistes com ara Crítica  1944-50, Arcinema  1956-60 i Fotogramas  des del 1946, de la qual en fou redactor en cap 1950-58 i en la qual creà el popular Consultorio de Mr Belvedere La seva activitat com a guionista cinematogràfic començà amb Las tinieblas quedaron atrás…

Procedent d’una família emigrada al s XVIII a l’illa Maurici que posteriorment retornà a França, en 1948-50 visqué a Nigèria, on el seu pare havia estat destinat com a metge, estada que tingué una influència determinant en la seva obra En 1958-59 estudià a la Universitat de Bristol i, en tornar a Niça feu estudis a l’Institut d’Études Littéraires, on es diplomà el 1963 Posteriorment es llicencià a la Universitat d’Ais de Provença 1964 i es doctorà a la Universitat de Perpinyà el 1983 Ha estat professor en diverses universitats d’arreu del món Es revelà com a novellista el 1963 amb Le procés-…