Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
John Winslow Irving

John Irving
© Nicole Dancel
Literatura
Novel·lista nord-americà, de nom de naixement John Wallace Blunt.
Divorciats els seus pares abans de néixer ell, en tornar-se a casar la seva mare li donà el cognom del padrastre Estudià a la universitat de Pittsburgh, i posteriorment a la de Viena i viatjà per Europa En tornar als EUA, el 1965 es graduà a la universitat de Nova Hampshire, i el 1967 obtingué un màster de belles arts a la universitat de Iowa Aquest any fou contractat com a professor adjunt d’anglès del Windham College de Vermont i, el 1975, del Mount Holyoke College de Massachusetts, fins el 1980, en què es dedicà a escriure com a ocupació principal Les seves tres primeres novelles, Setting…
Kenneth Ira Appel
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Es graduà al Queens College de Nova York 1953 i, després de dos anys a l’exèrcit, estudià a la Universitat de Michigan, on es doctorà l’any 1959 Treballà per a l’empresa aeronàutica Douglas Aircraft i per a l’Institut per a l’Anàlisi de la Defensa de Princeton 1959-61 El 1961 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, on es dedicà a la docència i a la recerca, tasques que desenvolupà més tard a la de Nou Hampshire 1993 fins a la jubilació 2003 La seva contribució principal fou la demostració del teorema dels quatre colors, enunciat per primer cop el 1852 pel matemàtic britànic…
Ken Russell
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
De realitzador de televisió passà al cinema amb la pellícula French Dressing 1963 Melodramàtic i barroc, de la seva obra destaquen les adaptacions literàries i biogràfiques Music Lovers 1969, Women in Love 1969, The Devils 1970 i Savage Messiah 1972 Altres films seus són Boy Friend 1971, Mahler 1973, Tommy 1974, Lisztomania 1975, Valentino 1977, Altered States 1980, Crimes of Passion 1984, Gothic 1987, Whore 1990, etc Dirigí també el documental Ken Russell ‘In Search of the English Song’ 1997 i la pellícula de televisió Dogboys 1998
Peter Pears
Música
Tenor anglès.
Estudià a Londres amb E Gerhardt i D Freer i posteriorment amplià la seva formació als Estats Units De retorn a Europa, el 1942 debutà a Londres com a Hoffmann Les contes d’Hoffmann L’any següent fou contractat per la companyia del Sadler’s Wells Theatre, on destacà en òperes de WA Mozart, G Verdi i G Puccini i on el 1945 interpretà el paper titular de Peter Grimes , de B Britten, de qui fou company sentimental fins a la mort del compositor 1976 Se centrà en l’obra d’aquest compositor i estrenà les seves òperes a Anglaterra, a la resta d’Europa i als Estats Units Entre els seus èxits més…
Thomas Roseingrave
Música
Organista i compositor anglès.
Era fill del també organista i compositor Daniel Roseingrave, amb qui realitzà els primers estudis musicals El 1709 es traslladà a Itàlia per ampliar coneixements i allí establí amistat amb Domenico Scarlatti Altra vegada a Londres el 1718, popularitzà la música d’aquest mestre italià i realitzà una edició de les seves LXII Suites de pièces pour le clavecin 1739, amb alguns moviments addicionals escrits pel mateix Roseingrave Entre el 1725 i el 1730 assolí un notable prestigi com a intèrpret i professor Les seves obres més originals són les suites per a clavicèmbal, les fugues per a orgue i…
William King
Música
Compositor i organista anglès.
Probablement rebé les primeres lliçons de música del seu pare, organista de la catedral de Winchester Durant la guerra civil fou un dels músics adscrits a la cort de Carles I a Oxford El 1648 es graduà com a batxiller en arts i en 1652-54 feu de capellà al Magdalen College El 1664 fou nomenat organista del New College d’Oxford Compongué música vocal profana i religiosa Tenen especial importància les seves Songs and Ayres 1668, tant per la qualitat de la música com pel fet de ser un dels primers cançoners apareguts a Anglaterra després de la restauració de la monarquia La seva música litúrgica…
Alexander Reinagle
Música
Compositor i pianista anglès.
Pertanyent a una família de músics, estudià amb R Taylor a Edimburg Viatjà a Hamburg per conèixer CPE Bach, de qui es feu amic Després d’una estada a Portugal decidí marxar a Amèrica Residí durant un cert temps a Nova York però el 1786 es traslladà a Filadèlfia, on s’establí definitivament Es guanyà la vida com a professor de música i organitzador i director de concerts a la New Company de Baltimore, creada per ell juntament amb l’actor Thomas Wignell, per a la qual compongué un gran nombre d’obres escèniques Pel que fa a la seva música instrumental, cal destacar les sonates per a piano, que…
Richard Aldington
Literatura anglesa
Poeta i novel·lista anglès.
Un dels poetes imaginistes —la revista dels quals, Egoist , dirigí—, publicà diversos reculls, com Images 1915, War and Love 1918, Images of Desire 1919, A Fool i'the Forest 1925, A Dream in the Luxembourg 1930, etc Fou, però, amb les novelles Death of a Hero 1929, basada en les seves experiències de la Primera Guerra Mundial, The Colonel’s Daughter 1931 i All Men Are Enemies 1933 que assolí fama El 1939 es traslladà als EUA, on escriví sobretot biografies Wellington , 1946 Lawrence of Arabia , 1955, a més de l’autobiografia Life for Life's Sake 1940
William Petty
Economia
Economista anglès.
Fou precursor del pensament econòmic clàssic d’ASmith i DRicardo, per tal com intentà basar l’anàlisi econòmica en la teoria del valor treball i excedent Per això fou considerat per Marx com el fundador de l’economia política Introduí també l’estadística i la matemàtica en l’anàlisi econòmica Entre les seves obres cal destacar A Treatise of Taxes and Contributions 1662, Verbum Sapienti 1664, Political Arithmetic 1690, Political Anathomy of Ireland 1691 i Quantulumcunque Concerning Money 1695
Leonard James Callaghan
Política
Polític anglès.
Membre destacat del món sindical, durant la Segona Guerra Mundial serví en l’armada Militant laborista, ocupà diversos càrrecs públics, com ara el de canceller de l' exchequer 1964-67, i el lideratge del seu partit 1976-80 El 1976 succeí JHarold Wilson com a primer ministre, càrrec en el qual fou molt criticat per l’ala esquerra laborista Dimití arran de la victòria conservadora en les eleccions del 1979 Com a líder del Labour Party fou substituït per Michael MFoot el 1980 Des del 1945, fou elegit ininterrompudament membre de la Cambra dels Comuns
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina