Resultats de la cerca

Estudià ciències a la Universitat de Dorpat 1853-58 i més tard física, fisiologia i matemàtiques a París i a Berlín El 1865 fou nomenat professor catedràtic de física de la Universitat de Dorpat A part les seves investigacions científiques, publicà diversos articles i obres teòriques sobre música, entre les quals destaca el llibre Harmoniesystem in dualer Entwickelung Studien zur Theorie der Musik 'Sistema harmònic en desenvolupament dual Estudis sobre la teoria de la música', 1866 En aquesta publicació sosté que la tonalitat és pròpia dels intervals i els acords que tenen un to…

Estudià amb J Boda a la universitat estatal de Florida, i després, violí amb I Galamian a Nova York A la Juilliard School fou alumna d’E Carter i R Session El 1975 fou la primera dona que obtingué un DMA en composició Estrenà Symposium per a orquestra 1973, dirigida per P Boulez, i String Quartet 1974 al ISCM World Music Days de Boston Per la Symphony no1 , estrenada el 1982 per l’American Composers Orquestra, rebé el Premi Pulitzer de música del 1983 La forma musical de Zwilich es caracteritza per generar tota l’obra -l’estructura i el llenguatge melòdic i harmònic- a partir…

Filla de Charles Collet Becada a París per l’Institut Français de Barcelona Feu la primera exposició individual a Barcelona 1957 Expositora assídua del Saló de Maig des del 1958, exposà a tots els Països Catalans Conreà un figurativisme esquemàtic de traç segur i harmònic Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i d’Eivissa

Fou mestre de capella del Santo Rosario, a Bolonya 1673-74, sotsmestre del duc Francesco d’Este, a Mòdena 1674, i mestre d’aquesta capella 1684, càrrec que ocupà fins a la mort És autor d’una producció instrumental molt original, en la qual es fusionen les característiques pròpies de l’estil contrapuntístic de les sonates da chiesa amb l’estil harmònic de la música de cambra

En 1921-30 fou organista auxiliar a la catedral de Rochester Del 1930 al 1935 fou director de música a l’església de Sant Esteve, a Bournemouth, i des del 1932 fins a la seva mort exercí com a organista al Pavelló Municipal d’aquesta darrera ciutat Tingué una reputació considerable com a concertista d’orgue El seu catàleg és format bàsicament per peces per a orgue o cor, en un estil harmònic conservador però imaginatiu

Durant la seva curta carrera definí el paper del seu instrument en el jazz Posseïdor d’una extraordinària preparació tècnica, mostrà una qualitat de so, un coneixement harmònic i, sobretot, un sentit rítmic sense precedents a l’època El 1939 fou descobert i contractat per Duke Ellington, a l’orquestra del qual feu una important aportació, com ho mostren els temes Koko i Concerto for Cootie Són també extraordinàries les gravacions que realitzà a dues veus amb Ellington al piano

Formà part de l’orquestra de Benny Goodman vers el 1939 i féu nombrosos enregistraments, en els quals es destaquen els efectuats juntament amb Benny Goodman, Lionel Hampton i Edmund Hall D’una extraordinària imaginació melòdica i rítmica, la seva música posseïa un swing molt intens Innovà en el camp harmònic, utilitzant els acords alterats i fou un dels capdavanters del moviment be-bop A partir del 1937 adoptà la guitarra elèctrica, que posà al mateix nivell que els saxofons i les trompetes

Deixeble de Johan Lindegren en les disciplines d’orgue, contrapunt i composició al Conservatori de Música d’Estocolm, estudià piano amb Richard Andersson i orquestració amb el polonès Philipp Scharwenka a Berlín Professor d’harmonia al Conservatori de Música d’Estocolm a partir del 1908, la seva música denota una gran influència de Max Reger, especialment en el llenguatge harmònic El seu catàleg inclou obres per a orquestra, vocals, instrumentals i nombroses cançons Entre les peces més notables hi ha Konsertuvertyr 1908, per a orquestra, i Sonata alla legenda 1919, per a violí i…

El 1408 dissenyà el projecte del portal major de la catedral de Barcelona conservat a l’arxiu capitular, ajudat pel seu macip Joaní, o Janí, el qual portal no fou dut a terme fins en 1887-90 per Josep Oriol Mestres El 1416 dirigia la construcció del coronament del campanar de la seu de Lleida, obra seva que havia iniciat el 1410 El seu estil denota la influència del gòtic francès per l’abundor d’elements decoratius, en contrast amb la sobrietat del gòtic català, però amb un resultat harmònic

El 1933 començà la seva carrera d’actor, que desenvolupà a Viena, Munic, Leipzig i Berlín sota la direcció de Falckenberg, Gründgens i Fehling A partir del 1935 treballà també per al cinema Fou director del Burgtheater de Viena 1966-72 i del Bayerisches Staatsschauspiel de Munic 1961-64, 1972-83, on es guanyà el respecte i l’admiració d’una part de la crítica per l’estil equilibrat i harmònic dels seus muntatges, mentre que altres sectors de la crítica hi trobaren a faltar els cops d’efecte i els tons estridents