Resultats de la cerca

Guanyà la medalla de bronze en la modalitat de balls llatins del Campionat del Món professional 2010, amb la seva parella Clara Plaza És jutge internacional de balls estàndard i llatins, i entrenador de balls llatins i ball amb cadira de rodes Imparteix classes al Club Fipball, de Sant Boi de Llobregat

Format musicalment com a infant de cor a la catedral de Toledo, el 18 d’abril de 1733, essent encara un cantor adolescent de la capella " seise ", rebé l’encàrrec d’ocupar-se de l’educació musical dels seus companys Fou nomenat maestro de melodía el 19 d’octubre de 1749, cobrint la vacant deixada per la mort de Juan Sánchez Laín, i exercí aquest càrrec fins que morí Durant el seu sojorn a Toledo, collaborà amb els mestres de capella Joan Casellas i Joan Rossell És autor de diversos tractats de cant pla, especialment de l' Arte de Cantollano y de órgano , publicat el 1761 i del qual es feren…

Féu de testimoni en les esposalles de la comtessa Almodis Vengué al comte el castell de Grevalosa Bages, que tenia per herència paterna i per compra 1063, i el castell de Pontons Alt Penedès, que tenia també per herència paterna 1067 Es casà amb Guila

Els seus experiments sobre l’herència en “línies pures” de vegetals li permeteren de distingir entre particularitats genotípiques i fenotípiques Féu conèixer als països bàltics les teories de Mendel, millorades en alguns punts, i hom el considera un dels fundadors de la genètica Escriví Über Erblichkeit in Populationen und in reinen Linien ‘Sobre l’herència en poblacions i en línies pures’, 1903

Redescobrí les lleis de Mendel sobre l’herència 1900, creà diverses varietats d’híbrids i elaborà la teoria de la criptomeria El seu germà, Armin Tschermak von Seysenegg Viena 1870 — 1952, fisiòleg, féu recerques sobre el sistema nerviós i l’herència El pare d’ambdós, Gustav Tschermak von Seysenegg Littau 1836 — Viena 1927, mineralogista, féu recerques en petrografia, cristallografia, paleontologia i també sobre els meteorits

Estudià l’estructura de la cèllula vegetal i la reproducció de les molses La seva aportació més important, però, fou la redescoberta i la demostració experimental de les lleis de Mendel que féu, simultàniament però separada, amb Hugo de Vries i Erich Tschermak von Seysenegg 1900 Posteriorment aplicà la genètica mendeliana a l’estudi de diferents aspectes de l’herència en els vegetals, com ara l’herència de la variegació i de l’autoesterilitat

Fou un dels redescobridors de les lleis de Mendel, que aplicà als animals Introduí els conceptes d’allelomorf, homozigot i heterozigot Les seves obres més importants són Materials for the study of variation 1885, Mendel’s principles of Heredity 1909 i Problems of Genetics 1913

Residí molt temps a l’estranger, i després a Mataró Estrenà el sainet L’herència d’en Tòfol i publicà Versos escollits segona edició, 1965 i la comèdia en vers L’estudiant de la veritat 1957

Dirigí la revista La Medicina Valenciana  i presidí l’Acadèmia de Medicina 1917 Publicà La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico 1884 i La atrofia muscular progresiva y la parálisis glosolabiolaríngea 1885, així com diversos treballs sobre higiene escolar

Titulat a Madrid el 1952, formà part de l’escola castellana d’herència neoplasticista Treballà en equip amb Francisco Javier Sáenz de Oiza i Manuel Sierra en la realització del conegut Poblado de Entrevías 1956, precedent del nou urbanisme castellà