Resultats de la cerca

Rebé educació musical, però es decantà per la teologia i la filosofia, que estudià a la Königsberg d’I Kant i JG Hamann Les seves investigacions sobre l’origen del llenguatge -que generaren, entre d’altres, el famós Tractat sobre l’origen del llenguatge , 1772- desvetllaren el seu interès per una música que recollís el caràcter d’una comunitat i no el de la individualitat genial del músic Publicà els fruits dels seus estudis amb un nom que ha passat a la posteritat volkslieder 'cançons populars' La seva teoria sobre la poesia popular, base de l' Sturm und Drang , afectà de manera…

Fou deixeble de Kant, que l’influí Viatjà per diversos països per tal de conèixer llurs investigacions pedagògiques i es posà en relació amb Diderot, D’Alembert i els enciclopedistes A Estrasburg féu amistat amb Goethe, en el qual influí extraordinàriament Influí sobre tota la literatura i ideologia alemanyes, fou un precursor en el camp de la crítica literària i promogué el Sturm und Drang Experimentà els seus postulats pedagògics, donà impuls a la investigació filològica i fixà les bases d’un estudi comparatiu de la religió i la filosofia És autor d' Über die neuere deutsche Literatur ‘…

Fou professor a l’Acadèmia de Dresden i un dels principals retratistes, a l’oli o a la mina, de l’Alemanya del s XVIII Schiller, Herder, Metternich, etc

Arxipreste i primer conseller del consistori de Berlín 1764, constituí el centre d’un illuminisme moderat, molt influït pel deisme anglès, i fou un dels renovadors de la teologia evangèlica del s XVIII La seva obra Über die Nutzbarkeit des Predigtamts und deren Beförderung 1772 provocà la reacció de Herder

Pastor evangèlic, fou amic de Herder i de Goethe La seva obra principal és Physiognomische Fragmente zur Beförderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe ‘Fragments fisiognomònics per a un increment del coneixement i de l’amor humans’, 1775-78, on la ciència fisiognomònica, de renom en aquell temps, trobà un exponent destacat Els seus himnes patriòtics Schweizerlieder 1767 es feren molt populars

Pensador de l’hermenèutica filosòfica, estudià els mètodes de les ciències humanes —sobretot l’estètica— i cercà d’harmonitzar veritat i història A més de monografies sobre Plató 1931 i 1934, Herder 1942, Bach 1946 i Goethe 1947, és autor, entre d’altres, de Wahrheit und Methode ‘Veritat i mètode’, 1960, resumit a Le problème de la conscience historique 1963, Ästhetik und Poetik ‘Estètica i poètica’, 1993, que figuren entre els títols més rellevants de les seva obra

Cursà estudis universitaris a Leipzig, i musicals amb el seu pare A divuit anys entrà al servei del comte de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, on romangué tota la vida En les seves obres, poc conegudes, hom troba indicis de l’estil galant de la influència italiana que caracteritza el seu germà Johann Christian, però en les últimes, d’estil coral sobre texts del poeta Johann Gottfried Herder, amb el qual collaborà sovint, hi ha elements originals

Amic de Klopstock i de Herder, el qual l’influí En les seves poesies exaltà la natura i cercà un llenguatge simple i popular Der Mond ist aufgegangen ‘Ha sortit la lluna’, Wiegenlied ‘Cançó de bressol’, etc Dirigí la revista “Wandsbecker Bote” 1771-75, títol que utilitzà com a pseudònim i que respon al nom del barri d’Hamburg, Wandsbeck, on habità Les seves obres foren publicades amb el títol Sämmtliche Werke des Wandsbecker Botes ‘Obres completes del missatger de Wandsbeck’, 1775-1812

Entre els seus poemes cal recordar Moartea ceasului ‘La mort del rellotge’, 1966, Poeme 1967, Tinereţea lui Don Quijote ‘La joventut de Don Quixot’, 1970, Unghi ‘Els angles’, 1970, Norii ‘Els núvols’, 1975 i Sǎrbatori interesante ‘Festes interessants’, 1978 També publicà la novella Viziunea vizuinii 1985, el recull d’assaigs Tratat de inspiratie 1981, les obres de teatre aplegades a Iesirea prin cer 1984 i Desfacerea gunoaielor 1991, i els llibres de poemes La lilieci 1987, Poezii alese de cezura 1990 i Traversarea 1994 Membre de l’Acadèmia Romanesa des del 1992, el 1991 li fou atorgat el…

Professor ajudant 1825 i catedràtic 1834-71 a la Universitat de Berlín, el 1841 esdevingué historiògraf oficial de Prússia Conjugà el pietisme luterà amb l’idealisme de Fichte i una certa influència de Goethe i Herder Partidari de l’objectivitat i la minuciositat, fou el principal historiador alemany del s XIX i exercí una gran influència a Anglaterra i als EUA Collaborà decisivament a fundar la Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, que dirigí Entre altres obres, escriví Geschichte der romanischen und germanischen Völker 1494-1535 ‘Història dels…