Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Gregori l’Il·luminador
Cristianisme
Evangelitzador de l’Armènia romana.
Fundador de l’Església armènia, en fou el primer catolicós Aquest episcopat fou hereditari per a la seva família fins al segle V La seva festa se celebra el 30 de setembre
Albert I de Prússia
Història
Primer duc a Prússia (1525-68) i darrer gran mestre de l’orde dels cavallers teutònics (1511-25).
Fill del marcgravi Frederic I de Brandenburg-Ansbach-Kulmbach Es convertí a la Reforma protestant i, aconsellat per Luter, secularitzà Prússia i la convertí en un ducat hereditari, sota la sobirania de Polònia 1525 El 1544 fundà la Universitat de Königsberg Prússia Oriental
Mu’awiyya I
Història
Primer califa de Damasc (661-680) i fundador de la dinastia omeia.
De la família de Mahoma, fou nomenat governador de Síria 639 per ‘Umar fins que, a la mort d’Uṯmān 656, es negà a reconèixer ' Alī ibn Abī Ṭālib i es proclamà califa a Jerusalem 661 Establí les bases del futur imperi omeia i convertí el califat en hereditari
Castruccio Castracani
Història
Senyor (1316-27) de Lucca, de la família gibel·lina dels Antelminelli.
Derrotà els florentins a Altopascio 1325 i s’apoderà de Pistoia, Volterra i Pisa 1328, i esdevingué, així, cap dels gibellins de Toscana Lluís IV erigí els seus estats en ducat hereditari 1328, però el seu fill Enric en fou desposseït molt aviat Maquiavel el féu protagonista d’una novella
Miloš I de Sèrbia
Història
Príncep de Sèrbia (1815-39 i 1858-60).
Participà en la rebellió contra els turcs 1804-13, però després de la fugida dels Karadjordjević hi collaborà, i fou reconegut príncep hereditari el 1830 promulgà una constitució el 1835 A causa del seu govern hagué d’abdicar Retirat a Valàquia, fou novament cridat per la Skupština amb el títol de “pare de la pàtria”
Segimon I de Transsilvània
Història
Príncep de Transsilvània (1581-96 i 1601-02).
Fill i successor, per elecció, del príncep Cristòfor I, del llinatge Báthory, portà una política contemporitzadora entre Turquia i Àustria El 1596, després d’haver estat reconegut 1594 príncep hereditari de Transsilvània per l’emperador, li cedí el principat, però, penedit, tornà a pujar al tron ajudat pels turcs, bé que cedí la corona definitivament a l’emperador el 1602
Ramon de Ponsic i de Camps
Història
Cavaller.
Fill hereu de Joan de Ponsic i de Monjo El 1735 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari durant vint anys Hi presentà nombrosos treballs sobre història antiga i, en català, Regles per a practicar la virtud —amb nombroses citacions clàssiques— i la composició L’anyorança de l’aimat Fou regidor perpetu hereditari de Barcelona des del 1743 El 1746 fou agraciat amb el privilegi de noble del Principat
Gustau I de Suècia
Història
Rei de Suècia (1523-60), el primer de la dinastia dels Vasa.
Presoner dels danesos, el 1519 fugí a Suècia, on dirigí la lluita d’emancipació Després de l’expulsió dels danesos fou proclamat rei pel Riksdag de Strängnas 1523 Convertit al luteranisme, confiscà els béns de l’Església Catòlica per pagar les despeses de la guerra d’alliberament Practicà una política centralitzada, i reprimí els avalots populars Dalecàrlia, 1533 Convertí Suècia en un estat monàrquic hereditari Örebro, 1540 per línia masculina 1544 Signà tractats amb França 1544 i amb Rússia, que, juntament amb un exèrcit permanent i una forta armada, asseguraren la integritat…
Sunifred II d’Urgell
Sunifred II d’Urgell en una miniatura de la Genealogia dels Reis d’Aragó (s XV)
© Fototeca.cat
Història
Comte d’Urgell (897-948), fill de Guifré I de Barcelona
el Pelós i de Guinedilda
.
En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el…
Muḥammad ‘Alī
Història
Virrei d’Egipte (1805-48).
Comandà les forces albaneses que lluitaren contra Bonaparte a Egipte 1798, abolí el cos mameluc i, amb el suport dels ciutadans del Caire 1803, fou reconegut paixà per Selim III Anorreà el moviment wahhabita a Aràbia envià el seu fill Ibrāhīm Paixà i inicià la penetració egípcia al Sudan fundació de Khartum, 1821 Collaborà amb Turquia contra els grecs 1825-28, però la seva política expansionista feu que la Porta li declarés la guerra 1839 Pel tractat de Londres 1840, renuncià al domini de Síria i de Creta, en canvi, del govern hereditari d’Egipte El 1848 abdicà a favor del seu…