Resultats de la cerca

Fill de Sebüktigin, consolidà i expandí considerablement el poder de la dinastia Sotmeté els gúrides i annexà el Panjab, una part del Sindh, el nord del Balutxistan, Afganistan, Sistan, Coràsmia i una part de la Transoxiana Sunnita decidit, perseguí idòlatres i heterodoxos Urbanitzà Ghaznī i la convertí en un centre científic i cultural, on acollí, entre altres, al-Bīrūnī i Firdawsī

La seva obra poètica publicada per Torres Villarroel el 1744 consta de composicions satiricoburlesques, fruit de la joventut, entre les quals destaca la paròdia èpica La Burromaquia , i de poemes filosòfics i religiosos La muerte es vida , etc, influïts per l’obra ascètica de Quevedo Escriví també la Historia de la Iglesia y del mundo 1713, que provocà una apassionada polèmica pels seus plantejaments heterodoxos

Fou secretari i crític literari de la revista Insula des de la seva creació 1946 De la seva obra poètica cal esmentar Otoño en Málaga y otros poemas 1955, Luz del tiempo 1963 i Poesía 1942-1962 1964 Com a crític literari publicà Poesía española del siglo XX 1960, La poesía de la generación del 27 1970, Heterodoxos y prerrománticos 1975 i biografies de FGarcía Lorca 1962, Antonio Machado 1976 i Vicente Aleixandre 1977 Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi

Ingressà a l’orde dels franciscans i professà el 1830 en dispersar-se la comunitat 1835, s’allistà als carlins com a oficial Residí com a religiós a Grenoble, Chambery i Vienroe El 1837 es reincorporà als carlins amb el grau de tinent i, acabada la guerra, ingressà a l’església protestant de Dijon Viatjà a Madrid, a Roma i als EUA Publicà a Londres The Life of Ramon Monsalvatje a Converted Spanish Monk 1846, citada per Menéndez y Pelayo als Heterodoxos Españoles Traduí la Historia de la Reformación del siglo decimosexto de Jean Henri Merle d’Aubigné 1850

Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494, 1981 En el…

Deixeble, a Barcelona, de Llorens i Barba i de M Milà i Fontanals 1871-73, el qual el feu hereu de la seva biblioteca i dels seus papers A Barcelona es guanyà l’amistat duradora d’A Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres inicià el seu constant interès per la cultura catalana i publicà el primer escrit, sobre Cervantes poeta 1873 A Madrid 1873-75, on es doctorà, rebé l’empremta de C Rosell, J Amador de los Ríos i L Bardón restà impermeable al krausisme imperant El 1874 s’havia llicenciat a Valladolid, on G Laverde l’emmenà cap a les…

Es formà al Royal College of Music de Londres i amplià els seus coneixements a París, Berlín i Munic Després d’una estada a Nova York l’any 1905, on exercí d’organista i director de cor a l’església de Saint Bartholomew, el 1908 debutà com a director d’orquestra a Londres El 1909 tornà als Estats Units i es feu càrrec de l’Orquestra Simfònica de Cincinnati, que dirigí fins el 1912 Aquest any es posà al capdavant de l’Orquestra de Filadèlfia, i es mantingué en el càrrec durant trenta anys Del 1941 al 1949 fou cotitular, juntament amb A Toscanini, de l’Orquestra Simfònica de l’NBC, i el 1953…

Molt probablement d’origen occità, les seves doctrines i visions tingueren molta influència a Catalunya, especialment entre els framenors i la família reial Influït per Joaquim de Fiore  i altres millenaristes i espirituals  franciscans com Arnau de Vilanova  amb el qual Menéndez Pelayo el comparà i l’inclogué a Historia de los heterodoxos españoles , i fra Pere d’Aragó, s’avesà a introduir, en les seves prèdiques i escrits, vaticinis i interpretacions de l’Apocalipsi, així com denúncies de la vida corrompuda del clergat Per aquests motius, el 1344 fou empresonat durant una…

Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1965, els dos anys següents en fou professor ajudant a la càtedra de dret polític Tanmateix, la seva trajectòria posterior se centrà, sense abandonar totalment la pràctica jurídica, en la creació literària i en la participació en activitats i institucions culturals diverses, moltes de les quals contribuí a impulsar fou, entre altres, director de publicacions de l’Editorial Kairós del 1967 al 1971, codirector del suplement literari de Tele-exprés 1974-78, cofundador i membre del comitè de redacció de la revista Hora de Poesía 1984, director…