Resultats de la cerca

Féu notables recerques en química mèdica, i especialment en l’orgànica Estudià les amines, el glicol i la glicerina Ideà la reacció de síntesi que duu el seu nom, i analitzà diversos hidrocarburs saturats

Estudià la sintetització de diversos hidrocarburs i composts organometàllics Féu investigacions sobre la influència de la pressió atmosfèrica en la combustió Fou un dels iniciadors de l’estudi dels elements segons llurs valències i determinà la trivalència i la pentavalència del nitrogen

Fou professor a l’École Polytechnique de París com a successor de Gay-Lussac 1840 Estudià els fluids i els vapors i ideà un tipus d’higròmetre Descobrí el tetraclorur de carboni i investigà els halògens i els hidrocarburs Publicà diversos tractats, molt extensos

Són importants els seus treballs sobre l’estructura dels hidrocarburs clorats, i és conegut pel seu assaig per al reconeixement d’halògens en composts orgànics És autor del Handbuch der organischen Chemie 1880, que, per la seva importància, és periòdicament revisat i posat al dia i que constitueix una obra bàsica de consulta en els treballs de química orgànica

El 1864 estudià espectroscòpicament per primera vegada les característiques d’una nebulosa gasosa, i poc després demostrà que la cua dels cometes conté hidrocarburs gasosos El 1868 calculà la velocitat d’allunyament de Sírius, i provà experimentalment la possibilitat d’utilitzar l’efecte Doppler-Fizeau per a determinar les velocitats radials dels estels Publicà Atlas of Representative Stellar Spectra 1899

S'especialitzà en l’estudi de les aplicacions de les altes pressions a les reaccions químiques, la qual cosa l’induí a idear dos processos d’extraordinària importància, puix que permeteren a la indústria alemanya d’obtenir en temps de guerra hidrocarburs líquids procés de Bergius i substàncies alimentàries procés de Bergius-Willstätter L’any 1931 li fou atorgat el premi Nobel de química, que compartí amb Karl Bosch

Professor 1934 i adjunt 1942 a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, obtingué les càtedres de càlcul 1947 i de motors tèrmics 1952 El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima, de la qual arribà a ésser director comercial Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1967, és autor de treballs sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors i d’història de l’enginyeria

Treballà com a professor a Tübingen, i el 1876 succeí Baeyer a la Universitat d’Estrasburg És conegut per les investigacions en el camp de la química orgànica descobrí la reacció del pinacol i de la pinacolona, estudià els àcids no saturats sintetitzant les lactones i el toluè, introduí la síntesi dels hidrocarburs reacció de Wurtz-Fittig i establí l’estructura de la piperina i la del naftalè Escriví una obra sobre química inorgànica i publicà diferents edicions de la química orgànica de Wöhler

Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels…

Vinculat a la ciutat de Terrassa on arribà de jove per estudiar enginyeria tèxtil, Alfons Sala Argemí li sufragà els estudis a l’Escola Industrial de Terrassa Durant la Segona República féu costat a l’oposició monarquicoalfonsina Es convertí en un dels màxims experts en hidrocarburs durant la dictadura de Primo de Rivera —fou nomenat sotsdirector de CAMPSA i director general de CEPSA als anys trenta— Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola passà a la zona dominada pels sollevats i ingressà a la Falange Española 1936, accedint a la Comisión de Industria y Comercio de la Junta de Defensa…