Resultats de la cerca

Excellí com a escriptor eclesiàstic i apologista antignòstic Fou el primer gran comentador de l’Escriptura i la seva Traditio Apostolica és d’una gran importància en la història de la litúrgia especialment per al baptisme i l’eucaristia Adversari del papa Calixt I, se separà de la comunitat de Roma i formà una facció motivada per raons teològiques i morals rigorisme Exiliat a Sardenya, hi sofrí martiri La llista de les seves obres apareix gravada als costats d’una estàtua que li dedicaren els seus partidaris, actualment a l’entrada de la Biblioteca Vaticana La seva festa se celebra el 13 d'…

Cavaller de Sant Joan de Jerusalem, estigué present al setge de Malta que feren els turcs l’any 1565 El descriví en La Maltea València 1582, un poema èpic en octaves i amb deu cants escrit en castellà i influït per Os Lusíadas de Camões

Contrari al moviment i a l’ortografia dels felibres, és autor de faules escrites a la manera de La Fontaine, i de poesies d’inspiració social sovint grandiloqüents Li bourgadiero 1853, Li griseto 1854, etc

El 1982 es proclamà subcampió del món en l’especialitat de distància de 7,5 grams També fou subcampió d’Espanya 2000 i medalla de bronze 1996 de pesca simulada lleugera

Debutà a Olot el 1906 amb Marina , d’Arrieta, i el 1910 es presentà al Teatre Novetats de Barcelona amb La favorita , de Donizetti Els seus estudis foren precaris, per manca de recursos passà a Milà 1910, on perfeccionà els seus coneixements Aviat es destacà, i assolí èxits a Itàlia, al Caire i a Anglaterra Rigoletto , 1912 L’òpera Isabeau el féu decantar cap al repertori verista, especialment de Mascagni, del qual féu les estrenes mundials de Parisina Teatro alla Scala de Milà, 1913 i Il piccolo Marat Roma, 1921, així com de La cena delle beffe 1924, de Giordano Les seves…

Vida De família humil, combinà la seva formació musical amb oficis diversos, com carreter o manobre Durant el servei militar tocà en la banda del seu regiment Actuà el 1905 a Olot amb Marina , d’E Arrieta, però el debut oficial li arribà el 1910 amb La favorita , al Teatre Novetats de Barcelona Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià la seva formació amb el tenor E Colli Després d’un breu període a Anglaterra, on cantà sota el pseudònim d’Antonio Manuele, el 1913 tornà a Itàlia, on P Mascagni el contractà per a actuar en la seva òpera Isabeau al Teatro alla Scala de Milà El 1914 es…

Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement  o La Nació  i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal  de Figueres i a Ciutadania  de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment  1916-72, de la qual fou director i un dels principals redactors amb…

Actuà en la capella dels Sants Joans Des del 1851 fou organista de l’església de Sant Martí Les seves principals obres conservades són la Missa en sol , per a tres veus, cor i orquestra, un Miserere , per a tres veus i orquestra, una salve, un trisagi i uns goigs

Ocupà la plaça de contralt a la capella de Sant Joan de València i més tard, a la mateixa ciutat, obtingué el càrrec d’organista a l’església de Sant Martí Compongué obra religiosa, entre la qual cal mencionar una missa en sol M a tres veus i acompanyament d’orgue, un motet a cinc veus amb acompanyament de contrabaix i orgue obligat amb clarins, i també diverses salves i altres peces Les partitures es conserven als arxius del Collegi del Corpus Christi de València, a la catedral d’Oriola i a la de Sogorb

Vida S’especialitzà en el camp del dibuix animat publicitari però també es dedicà al dibuix d’historietes i a la illustració de llibre infantil Installat a Barcelona des de molt jove, el 1955 s’inicià en el camp de l’animació en els estudis DIBSA de Francesc Macián, que fou un dels seus mestres, i amb el qual collaborà en el llarg Candelita , projecte inconclús, i El màgic dels somnis 1963-66 Després s’especialitzà en cinema publicitari la seva tècnica principal fou el dibuix animat, però també els models o objectes animats i els efectes especials El 1964 fou un dels socis fundadors de l’…