Resultats de la cerca

Fill d’hisendats, el 1761 ingressà al seminari jesuïta de San Bernardo del Cusco, on s’ordenà Arran del decret d’expulsió de Carles III dels jesuïtes del Perú setembre de 1767, es traslladà a Itàlia i, en assabentar-se de la rebellió de Tupac Amaru  1780 es convertí en un decidit partidari de la independència de les colònies americanes Cercà suport per a aquesta causa a la Gran Bretanya i a França, on, vers el 1791 redactà la Carta a los Españoles Americanos , publicada en francès el 1799 i en castellà el 1808, primer document obertament independentista de les colònies americanes…

D’origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers 1909, s’uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla Després dels acords de Ciudad Juárez 1911, que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I Madero, a qui l’acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el…

Descendent d’uns rics hisendats, estudià poc temps i exercí diverses professions Publicà un llibre de poemes The Marble Faun ‘El faune de marbre’, 1924 Cercà temes literaris en les condicions decadents del sud dels EUA després de la guerra de Secessió la novella Soldier's Pay ‘La paga del soldat’, 1926 el donà a conèixer Fou famós a França, on li fou concedida la Legió d’Honor, abans que als EUA, on era considerat un cronista de la decadència, la perversió i la crueltat humanes Oxford, on es comprà una granja el 1932, és el “Jefferson” de les seves novelles, marc d’una gran part…

Vida i obra Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, continuà a Roma, el 1832, els estudis de dibuix i pintura iniciats a Barcelona Allí adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos conservats Influí en la reorientació del romanticisme del seu germà Manuel ↑ Milà i Fontanals i de Pau ↑ Piferrer , sobretot una vegada establert definitivament a Barcelona, el 1841, i impulsà al llarg dels anys la preservació del patrimoni arquitectònic i artístic, un quant temps com a diputat provincial 1875-77 i com…

De família d’hisendats, estudià medicina a Manila i posteriorment a Madrid, on el 1885 es doctorà i es llicencià també en filosofia i lletres El 1882, abans d’obtenir el títol, residí a Barcelona, on entrà en contacte amb Francesc Pi i Margall , el federalisme del qual influí decisivament en les seves idees polítiques Contrari a la dominació colonial espanyola, no advocà mai tanmateix per la independència de les Filipines, sinó que reivindicà un règim d’autogovern com a província autònoma i representació al parlament espanyol, la igualtat entre filipins i espanyols, la…

Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891,…