Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Eutropi
Cristianisme
Bisbe de València (d 589 — a 610).
Era monjo del monestir servità sota l’abat, Donat africà immigrat Fou també abat, i com a tal assistí al concili III de Toledo del 589, on juntament amb Leandre s’ocupà de la professió de fe dels bisbes i els nobles visigots, fins aleshores arians Preocupat per la disciplina monàstica, escriví dos tractats adreçats al bisbe d’Arcàvica, Pere, l’un De districtione monachorum i l’altre De octo vitiis , molt influït pels escrits de Cassià Fou elegit bisbe de València poc després de l’esmentat concili
Domènec Latorre i Soler
Història
Política
Polític.
Fill d’un immigrat de Graus, de molt jove ingressà a la Unió Catalanista, dirigí “Pàtria Nova”, una etapa de “L’Intransigent”, i collaborà a “Subversió Nacionalista” 1918 Soci del CADCI, fou un dels fundadors de La Falç, s’esmerçà a difondre l’obra de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i mantingué una constant relació amb els catalans d’Amèrica Detingut el 1939, essent funcionari de l’ajuntament, un consell de guerra sumaríssim el condemnà a mort, acusat d’independentista, i fou executat pel maig d’aquell any La seva filla, Roser Latorre i Gaia Barcelona 1932,…
Joan Martí Cordero i Oliver
Filosofia
Humanista.
Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines…
Josep Campo i Pérez
Economia
Política
Polític i financer.
Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la connexió amb…
Concepció Ibáñez i Escobar

Concepció Ibáñez i Escobar
© Fototeca.cat / Barceló
Pintura
Pintora, coneguda amb el nom de Conxa o Concha Ibáñez.
Els seus pares, que havien immigrat d’Instinción Almeria a Canet de Mar a la segona dècada del segle XX, ben aviat es traslladaren a Barcelona Estudià pintura amb Josep Oriol Baqué i Mercader, i posteriorment, pintura, gravat i dibuix a l’Escola de la Llotja, amb artistes com Francesc Labarta Freqüentà els ambients de l’època, com ara el Cercle Artístic de Sant Lluc Dedicada al paisatgisme, pintà indrets de Catalunya, Castella, Andalusia, les Balears, les Canàries, Venècia, Grècia, el Magrib, Cuba i Nova York Les seves illustracions a l’oli o els gravats acompanyaren obres d’…