Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Juan Antonio Albalá
Dret
Administrador castellà.
El 1765, essent fiscal del Consejo de Hacienda de Madrid, emeté dictamen favorable a la petició de la Junta de Comerç de Barcelona, que demanava l’abolició del dret de la bolla Però el Consejo s’inclinà per la continuació d’aquest tribut
Miquel Cerulari
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble (1043-58).
De família noble, la seva amistat amb Constantí IX Monòmac li valgué el patriarcat Consumà la ruptura amb Roma 1054, que es congriava des de feia dos segles Cisma d'Orient La seva formació neoplatònica l’inclinà a combinar la política amb el misticisme
Joan Ordinas i Tous
Música
Baix.
Inicià estudis eclesiàstics, però s’inclinà pel cant i estudià a Barcelona, on debutà Liceu, 1864 Destacà especialment en el paper de Mefistòfil, del Faust de Gounod Cantà per tot Europa fou professor honorari del conservatori de Milà i obrí una escola de cant a Barcelona
Nicolau II
Cristianisme
Nom que adoptà Gerard de Borgonya en esdevenir papa (1059-61).
Partidari de la reforma, convocà el concili II del Laterà, on foren dictades normes sobre l’elecció pontifícia Per equilibrar la pressió germànica s’inclinà pels prínceps normands, Robert de Guiscardo i Ricard d’Aversa Ratificà les anteriors condemnacions de Berenguer de Tours en relació amb l’eucaristia
Léo Delibes

Léo Delibes
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Estudià a París amb Adolphe Adam D’antuvi compongué operetes, però l’èxit del ballet La source 1866 —que compongué a mitges amb Léo Minkus— l’inclinà vers aquest gènere Han restat cèlebres els seus ballets Coppélia 1870 i Sylvia 1876, com també l’òpera Lakmé 1883, d’ambient exòtic
Arturo Tosi
Pintura
Pintor italià.
Format en la tradició establerta pels pintors de la Scapigliatura, s’inclinà posteriorment vers les tendències del postimpressionisme francès Fou un dels fundadors del moviment Novecento, però no s’hi integrà mai plenament, a causa de la influència massa forta del postimpressionisme, especialment de PCézanne i de PBonnard La seva temàtica gairebé exclusiva foren paisatges
Franklin Henry Giddings
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor a Colúmbia, s’inclinà de primer cap a l’evolucionisme psicològic Fruit d’aquesta època és la seva obra fonamental, Principles of Sociology 1896, abreujada i modificada en Elements of Sociology 1898 Posteriorment, afegí a l’evolucionisme elements quantitativistes i conductistes, que el convertiren en un dels fundadors del neopositivisme sociològic The Scientific Study of Human Society, 1924
Edward Montague Compton Mackenzie
Literatura anglesa
Novel·lista anglès.
Escriví una peça de teatre The Gentleman in Grey, estrenada el 1907, però aviat s’inclinà per la novella The Passionate Elopement 1911, Carnival 1912 i altres Ha escrit més de trenta novelles i una trilogia sobre les seves experiències a la Primera Guerra Mundial Realista en la descripció, una part de la seva producció és força tòpica i efímera
Manuel Sales i Ferré
Historiografia
Sociologia
Historiador i sociòleg.
Fou catedràtic de la Universitat de Sevilla de geografia històrica, 1874-80, i d’història, 1880-99 i de la de Madrid de sociologia, 1899-1910, on fundà l’Instituto de Sociología Publicà obres de tema històric, llibres de text i un Tratado de sociología 1889-1904, que el féu cèlebre Fou un dels pocs catalans influïts pel krausisme posteriorment s’inclinà cap a un ideari positivista
Antonio Banfi
Filosofia
Història
Política
Filòsof italià, professor a la Universitat de Milà i senador de la república.
Defensà el que ell mateix anomenà un racionalisme crític, el qual, a partir d’una anàlisi fenomenològica de l’acte del coneixement, vol arribar a una ontologia crítica, que eviti tant el relativisme com el dogmatisme Els últims anys de la seva vida s’inclinà cap al marxisme Escriví, entre d’altres obres, Principî di una teoria della ragione 1926, La ricerca della realtà 1959 i Studi sulla filosofia del Novecento
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina