Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Josep Carcassó i Font
Escultura
Escultor.
Deixeble dels germans Vallmitjana Exposà des del 1872 Autor, entre altres obres, de l’allegoria de Castella 1888 del monument a Colom de Barcelona, i de l’estàtua sedent Enyorança 1889, Museu d’Art Modern de Barcelona Morí en la indigència El seu germà Julià Carcassó i Font província de Barcelona 1856 — Barcelona 1916, comediògraf, estrenà i publicà La Tornaboda 1893-94 i estrenà també altres obres Entre armats i congregants , 1894-95 etc
Josep Pedragosa i Monclús
Educació
Cristianisme
Sacerdot i educador.
Dedicà la seva vida a la protecció de menors i a la rehabilitació dels delinqüents en règim obert, per això Santiago Rusiñol l’anomenà l' amic dels pobres Fundà la Casa de Família 1905 i la granja-escola de Plegamans 1910, al servei de la infància abandonada Comissari de beneficència de l’ajuntament de Barcelona, fundà la colònia industrial de Nostra Senyora del Port i la colònia agrícola per a adults a Martorelles Publicà La educación familiar 1914, La función de los Tribunales para niños 1914, Organización de la beneficiencia 1927, Los problemas de la beneficiencia 1935, etc A la…
Miquel Psel·los
Filosofia
Historiografia
Política
Polític, historiador i filòsof bizantí.
Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excellí pel seu saber enciclopèdic Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors des de Constantí IX fins a Miquel VII Morí gairebé en la indigència Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intellectual és indiscutible Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis fúnebres…
cavaller de Lamarck
Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck
© Fototeca.cat
Biologia
Nom amb el qual és conegut Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, naturalista francès.
Per voluntat del seu pare, féu la carrera eclesiàstica, fins a 17 anys, en què, mort aquest, abandonà el seminari i ingressà a la milícia, on obtingué el grau d’oficial A conseqüència d’una malaltia, deixà l’exèrcit i es traslladà a París, on estudià medicina i història natural Fou deixeble de Bernard de Jussieu, i l’any 1778 publicà la seva obra Flore française, en què utilitzà per primera vegada una clau dicotòmica per a classificar les plantes El comte de Buffon, interessat pel seu treball, li confià la direcció d’una missió científica per l’Europa central per tal d’enriquir les…
Paul Gauguin
Noia tahitiana ajupida, de Paul Gauguin
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill d’un periodista revolucionari i net de la socialista Flore Tristan Residí amb la seva mare al Perú 1849-54 Casat amb una danesa el 1873, anava a dibuixar a l’ Académie Colarossi Dedicat a la borsa, pintava per gust, i el 1876 el Salon li admeté una obra Des del 1880, introduït per Pissarro, exposà amb els impressionistes El 1883, la crisi borsària l’obligà a viure de l’art Visqué en la indigència, separat de la seva muller El 1886 inicià les seves estades a Pont-Aven fins el 1888, on convisqué amb Émile Bernard , Paul Sérusier, etc En l’endemig viatjà a Panamà i a la…
Josep Maria Ventura i Casas
Josep Maria Ventura i Casas
© Fototeca.cat
Música
Músic i compositor, conegut popularment amb el nom de Pep Ventura.
Fill d’un militar català establert a Roses, nasqué accidentalment a Andalusia, on acabava d’ésser destinat el seu pare Tornà a Roses quan tenia poc més de dos anys quan en tenia sis morí la seva mare, i passà a viure amb el seu avi, gairebé en la indigència Es crià al carrer més que no a l’escola, i s’hi habituà a sonar flabiols de canya A quinze anys, entrà a treballar amb un sastre, que també era cap de cobla local hi aprengué a tocar instruments diversos i un poc de notació musical, que, amb el temps, superà sense altre ajut Se suposa que a 18 o 20 anys figurà a la cobla de…
Manuel Martí i Saragossà
Història
Historiografia
Erudit.
Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…
, ,
Felip IV de Castella

Moneda amb l’efígie de Felip IV de Castella
Österreichische Nationalbibliothek
Història
Rei de Castella (1621-65), de Catalunya-Aragó (Felip III, 1621-65) i de Portugal (Felip III, 1621-40).
Era fill de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria Als deu anys fou casat amb Isabel de França, però no hi cohabità fins el 1619 De molt jove fou influït per Gaspar de Guzmán , comte duc d’Olivares, el qual l’induí a menysprear el pacifisme de Felip III i a desitjar l’hegemonia de Castella a Europa En pujar al tron, Felip IV confià el poder a l’oncle del comte duc d’Olivares, Baltasar de Zúñiga i, quan aquest morí 1622, al mateix comte duc Aquest es convertí en el seu privat omnipotent, i el rei, més actiu que el seu pare, es reservà les funcions de caràcter burocràtic Aconsellat pel…