Resultats de la cerca

Professor a Harvard Tot i que ha conreat diferents àmbits del discurs filosòfic, és conegut sobretot per la seva tasca dins l’àmbit de la filosofia política La seva posició ha estat definida com un liberalisme radical que malda per limitar els drets de l’estat enfront dels drets de l’individu, que ell es proposa defensar Segons Nozick l’estat només ha d’intervenir quan els individus ataquen les llibertats dels altres o quan els individus deleguen els seus drets a l’estat És famós per les seves crítiques contra teories finalistes com l’utilitarisme o la teoria de la…

Collaborà en diverses revistes i ha conreat el reportatge Arpegii la Siret ‘Arpegis sobre el Siret’, 1964 la poesia Ṣapte inşi întro carua ‘Set individus en un carro’, 1961 i el teatre Saptamîna patimilor ‘La setmana Santa’ i Viteazul ‘El valent’, 1969

Dintre el neohegelianisme angloamericà, intentà de concretar l’"Absolut” de Bradley com una societat espiritual constituïda per la totalitat orgànica dels individus interrelacionats El seu nom, però, està lligat als escrits d’història de la filosofia grega Entre les nombroses obres, la seva monografia sobre Plató 1927 és clàssica

Doctor en filosofia per la Universitat de Chicago 1967, fou professor de ciències polítiques a la Universitat de Michigan des del 1972 Participà en nombroses investigacions empíriques internacionals de llarga durada com l’eurobaròmetre Des del 1985, fou director de programes a l’Institut d’Investigacions Socials de la Universitat de Michigan L’any 2009 ingressà a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Desenvolupà una teoria del canvi intergeneracional de valors contrastada empíricament en més de quaranta països Seguint el model teòric de la jerarquia de les necessitats, d’Abraham …

Introduí un concepte d’espècie morfològica molt més estricte que el linneà, ja que considerava espècies diferents tots aquells grups d’individus que presentaven algun detall morfològic peculiar, mantingut en generacions successives Profundament religiós, rebutjà fermament el darwinisme, i això determinà la fortuna de la seva escola entre els contraris a la teoria de l’evolució

Influït per Bronisław Malinowski i la psicoanàlisi, estudià la mútua relació entre cultura i personalitat El concepte central de la seva teoria és el de la personalitat bàsica, o sia els trets comuns de tots els individus que participen en una mateixa cultura Les seves principals publicacions són The Individual and His Society 1939, The Psychological Frontiers of Society 1945 i Sex and Morality 1956

Canonge, professà a Compiègne, Loches —on fou mestre d’Abelard—, Besançon i Tours, i, segons testimonis de l’època, fou l’iniciador del nominalisme en reduir els universals a flatus vocis , signes verbals arbitràriament establerts per a referir-se a una pluralitat d’individus semblants L’aplicació d’aquesta doctrina a l’àmbit del diví el portà a una interpretació triteista de la Trinitat, per la qual hagué de comparèixer al concili de Soissons 1092

Professor d’economia de la Universitat de Califòrnia a Berkeley El 1990 realitzà un estudi sobre les conseqüències de la catàstrofe ecològica ocorreguda a les costes d’Alaska arran del vessament d’un petrolier L’any 2000 fou guardonat amb el premi Nobel d’economia, juntament amb James JHeckman, per les seves anàlisis microeconomètriques que han permès desenvolupar investigacions i teories sobre l’elecció, per part dels individus, del treball o el lloc de residència

Inscrit dins el realisme crític, es donà a conèixer amb Nuevas amistades 1959, on, sobre la base anecdòtica d’un avortament clandestí, descriu objectivament les situacions conflictives d’un seguit d’individus de la burgesia illustrada i progressista Altres obres seves són els relats Gente de Madrid 1967 i Mucho Cuento 1987 i les novelles Tormenta de verano 1962, premi Formentor, El gran momento de Mary Tribune 1972, Gramática parda 1982 i Muñeca y macho 1992

Emigrat als EUA quan tenia 13 anys, es formà en aquest país i el 1932 es doctorà a la Universitat de Columbia La investigació experimental dels efectes de la persuasió i la pressió social el portaren a demostrar que les percepcions d’un individu queden fortament alterades per les creences sobre allò que perceben els individus del seu entorn social Aquests resultats són la base de tots els seus treballs posteriors sobre obediència a l’autoritat Publicà Social Psychology 1952