Resultats de la cerca

El 1960 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE i, després de llicenciar-se en economia, va ingressar al Banc d’Espanya El 1977 va abandonar el PSOE a causa de la seva oposició al corrent marxista que segons ell imperava en aquell partit i fundà, amb   Francisco Fernández Ordóñez , el Partit Socialdemòcrata PS Al setembre del 1977 tornà a ingressar al PSOE per ocupar-se de la política econòmica Diputat el 1979, després de la victòria socialista fou nomenat ministre d’economia i hisenda 1982-85, des d’on combaté la inflació i impulsà la reconversió…

Fou deixeble de Marià Vera i de Josep M Úbeda Sacerdot, fou organista a Salamanca 1872 i a Covadonga 1872-75 i mestre de capella de les catedrals d’Àvila 1875, Valladolid 1876 i València 1877-88, any que entrà de monjo a Montserrat Al final del 1889 fou nomenat director de l’ escolania , que reformà en profunditat, i establí les bases de l’escolania actual Amplià el repertori montserratí amb els polifonistes del segle XVI i amb els compositors clàssics i contemporanis Transcriví una sèrie de composicions de Joan Baptista Comes i feu unes 130 composicions religioses, d’un valor desigual

Després d’ingressar al Partizan de Belgrad 1991-94, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, on jugà sis temporades com a migcampista 1994-2000 Jugà 147 partits a la Lliga i marcà 3 gols

Manà les tropes de la seva ciutat contra els espartans, que derrotà a Mantinea ~250 aC, i fou tirà de Megalòpolis Posteriorment renuncià a la tirania i féu ingressar la ciutat a la Lliga Aquea en fou estrateg diverses vegades, i hi encapçalà, en oposició a Arat , la tendència antispartana

Fou ordenat de sacerdot el 1903 Ocupà diversos càrrecs importants a la comunitat i es dedicà força a la predicació Collaborà, en català i en castellà, a Revista Montserratina , a Vida Cristiana , a l’ Almanac Marià Benedictí , etc Després del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915, publicà un bon nombre d’obres de divulgació litúrgica en castellà, que tingueren un èxit extraordinari

El 1926 abandonà la carrera teatral per ingressar, com un dels primers locutors dels Països Catalans, a Ràdio Barcelona, on foren cèlebres les seves interpretacions teatrals radiofòniques Terra baixa, El místic , etc Autor d’obres teatrals, com L’agència comercial estrenada al CADCI de Barcelona, el 1934, Les sabates de Lídia 1934, El vell flautista 1950 i altres

Actuà al Sant Andreu i el Badalona 1929-32 abans d’ingressar al FC Barcelona 1932-34 Jugava de mig centre i disputà 75 partits amb el Barça Guanyà el Campionat de Catalunya 1932 Després jugà amb el Sabadell 1934-40 L’any 1931, quan pertanyia al Badalona, s’arrenglerà un partit amb la selecció catalana

Fill de Ferdinando Gonzaga, marquès de Castiglione A quinze anys volgué ingressar a la Companyia de Jesús, però per l’oposició del seu pare hagué d’esperar dos anys Tingué com a director Roberto Bellarmino Alimentà ideals de missioner, però morí de la pesta que li encomanaren els malalts que assistí Fou canonitzat el 1726 La seva festa se celebra el 21 de juny

Fill de Gilabert III i de Saurina Canonge de la catedral de Barcelona, oferí a Jaume I 1228 la seva participació en la conquesta de Mallorca Elegit bisbe de Barcelona el 1241, en diferí l’acceptació fins el 1243, per tal d’ingressar a l’orde dominicà Essent bisbe, celebrà sínodes diocesans 1243, 1244, 1245 i en féu publicar les constitucions

De família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d’un perxer, falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l’orde de Carles III Fou tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula d’Espanya, intendent honorari de l’armada reial i diputat a corts El 1833 fou fet marqués de Casa Riera Es casà amb Raimunda Gibert i Abril, germana del primer marquès de Santa Isabel